PORTFOLIO INDIVIDUAL
Santiago Villanueva
Comissió Digital Institut Vilanova del Vallès
L’interès per l’ús de les tecnologies comença, podem dir-ho, quan a finals dels any 80 del segle passat, començava a parlar-se dels mails, del Mac, de l’IBM, del primer Windows v.2; 3, 3.1... I com també el programari començava a instal·lar-se als instituts, les empreses i en les cases. Access, Excell, WinPro, Writte Aldus Pagemaker... Es podien fer moltes coses, i les que vindrien més endavant. Al llarg de la vida professional he fet servir les tecnologies i ara més les digitals, per fer i donar classe. Al principi les coses anaven poc a poc, però a partir d’un moment tot ha començat anar molt ràpid, pot ser massa. M’he actualitzat quan he pogut i he fet molts cursets i he donat alguns. També he ajudat als companys i jo me he deixat ajudar, és clar, hem de treballar de forma col·laborativa, no hi pots anar sol, no pots saber-ho tot. Aquesta idea va fer que, per salut i practicitat, només aprofundiria en el que realment necessito per l’aula. Una bona plataforma, Moodle, i va ser des dels seus inicis. Hem crescut plegats podríem dir. La potencialitat d’aquesta plataforma és enorme. Porto un portal de formació de professorat, en el qual fem cursos amb validesa oficial de la Generalitat. I un altre camp és el web. Amb els primers Drupal, Joomla i ara Wordpress. Segurament hi haurà d’altres però ja en tonc prou per aprofundir i aprendre amb aquestes. Les altres tecnologies no les domino tant, però puc en sortir-me. Esta amb alumat tant temps t’obliga a tenir una mica de tot al cap per resoldre problemes a l’aula. I has de dominar una mica. Quedar-se enrederit és no només un error sinó un perjudici per tu mateix i les taves classes i la relació amb els alumnes i els companys de feina.
En aquest moments venen tecnologies molt interessants, que no les faré servir ja a l’aula. La realitat virtual, el CHATGP... sempre havia somiant en que els meus alumnes es trobessin virtualment en el món egipci, grec, romà o a la Catalunya medieval... i a l’aula i pic a poc es farà realitat.
El motiu de fer aquest grau és, primer, perquè m’agrada tot aquest món i volia que, se’n reconegués oficialment, amb l’acreditació, els meus esforços tots aquests anys. Segon, perquè el treball col·laboratiu amb els companys de l’INS Vilanova és molt enriquidor i divertit: aprenem compartint els uns dels altres i ens ajuden i això té molt valor, un gran valor.
El Portafoli recull tota aquesta feinada. I la que queda...
El motiu de fer aquest grau és, primer, perquè m’agrada tot aquest món i volia que, se’n reconegués oficialment, amb l’acreditació, els meus esforços tots aquests anys. Segon, perquè el treball col·laboratiu amb els companys de l’INS Vilanova és molt enriquidor i divertit: aprenem compartint els uns dels altres i ens ajuden i això té molt valor, un gran valor. He fet els curstes que s'han presentat al centre. I he contribuït amb alguns aspectes, no tants com jo hagués volgut. Com la coordinació del Projecte Cavallers i Castells de Segon d'ESO, on hem implementat alguns aspectes que surten al Portafoli. La incorporació dels recursos, tipus d’avaluació, ponderacions de notes, exàmens on-line, i tota una gamma d'activitats molt enriquidores i engrescadores. La digitalització no és una opció és una necessitat. Les tecnologies imprescindibles. Eduquem per seguir aprenent, aprenem per viure millor.
El el Portafoli recull tota aquesta feinada. I la que queda...
INTRODUCCIÓ AL PORTFOLIO
El portafolis ens permet com a docents mostrar i documentar les habilitats digitals i l'aplicació d'eines tecnològiques de manera concreta. A més, promou la reflexió sobre les pràctiques educatives i l'adaptació als nous entorns d'aprenentatge en línia. També fomenta l'avaluació contínua, ja que es poden identificar punts forts i àrees de millora i ofereix una manera tangible de demostrar un creixement professional que dia rere dia va augmentant. Finalment, fomenta la col·laboració i el compartiment d'experiències entre iguals, enfortint la comunitat educativa en línia.
En aquest cas ens trobem davant del nivell C2 de la Competència Digital Docent (CDD). Segons els marc de referència de la CDD aquest nivell estableix que un docent és capaç de desenvolupar processos de recerca i transformació de l'educació a través de la utilització de les tecnologies digitals. A partir d'aquí, ha de ser capaç de generar coneixement definit sobre noves funcionalitats tecnològiques amb aplicació en l'àmbit educatiu i resolent i anticipant problemes inèdits mitjançant la recerca educativa o dissenyant pràctiques d'ensenyament i aprenentatge innovadores basades en l'ús de les TD no existents fins ara.
No només la capacitat per utilitzar les tecnologies sinó també l'exercici de totes les tasques docents.
Un element imprescindible en el procés d'ensenyament-aprenentatge que contribueix a desenvolupar la innovació.
No només la disposició de continguts digitals sinó la capacitat de gestionar la seva varietat .
Un àrea que possibilita l'accés a la informació, la comunicació i el coneixement.
Una competència digital específica que ha de permetre manejar les tecnologies digitals en qualsevol fase o procés.
Un àrea per facilitar que l'alumnat assoleixi les seves pròpies competències.
ÀREA 1: COMPROMÍS PROFESSIONAL
El compromís professional com a docents s’expressa a través de la protecció del benestar de l’alumnat i el seu adequat desenvolupament intel•lectual, físic i psicològic, la participació en el centre, la col•laboració amb les famílies, l’acció responsable en l’entorn i amb el seu propi desenvolupament professional. Per tant, la competència digital docent no solament s’ha de referir a la capacitat per utilitzar les tecnologies digitals per millorar l’ensenyament i l’aprenentatge, sinó també per a l’acompliment adequat de totes les tasques relacionades amb l’exercici professional. En aquest sentit, aquesta àrea de compromís professional inclou cinc grans competències (comunicació organitzativa; participació, col•laboració i coordinació professional; pràctica reflexiva; desenvolupament professional digital continu).
Aquesta primera àrea de compromís professional disposa de tot un conjunt de competències relacionades. Podeu accedir facilment a través dels enllaços que teniu a la part inferior:
1.1 Comunicació organitzativa
Competència: Recerca, avaluació i disseny de noves estratègies de comunicació organitzativa en contextos educatius. Descripció: Utilitzar les tecnologies digitals establertes per les AE o, si escau, pels titulars del centre, per aplicar les estratègies de comunicació organitzativa entre els agents de la comunitat educativa i d’aquests amb tercers, per contribuir a millorar aquestes estratègies i a projectar la imatge institucional de l’organització. Contextualització de la competència: Aquesta competència es desenvolupa en contextos de comunicació organitzacional, no en situacions d’ensenyament i aprenentatge. El professorat desplega aquesta competència en contextos de comunicació a través de mitjans digitals per a la participació en els òrgans de coordinació docent i en els òrgans col·legiats dels centres, així com en la seva interacció amb els diferents agents de la comunitat educativa, especialment alumnat i famílies, amb institucions i amb entitats col·laboradores. S’aplica específicament en situacions de comunicació en l’acompliment de la seva labor professional de caràcter no docent.
C2. Disseny de les estratègies de comunicació organitzativa dels centres docents
Participa en projectes de recerca i disseny d’eines de comunicació organitzativa adaptades als centres educatius.
Descripció de l'evidència
En el context de l'Estratègia Digital de Centre (EDC) de l'Institut Vilanova del Vallès, la Comissió Digital (CD) del centre a través d'una recerca de les necessitats comunicació organitzativa, ha dissenyat un espai d'intercanvi d'experiències docents que permeti la comunicació entre els diferents docents del centre i faciliti el dia a dia de la tasca docent a nivell digital. L'existència d'aquest espai ha de permetre fomentar el coneixement d'eines i dinàmiques digitals que enriqueixin el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Reflexió educativa
És un espai en el què, tots els membres de l’equip docent, poden intercanviar experiències docents, aprofitant, tan mateix, les diferents edats, temps a l’ensenyament i experiència pròpia en altres camps no docents però que poden aprofitar la resta de companys/es. Això crea un ambient i un context favorable per a la millora de la tasca docent en termes digitals. I com que es tracta d’una plataforma digital en línia, podemdir que és un recurs viu i que s’enriqueix amb qualsevol aportació d els membres que en formen part.
És cert que hi ha altres plataformes que permeten aquest servei, com Teams o Modlle, però a l’implementar-la al web del centre la hem personalitzat i/o adaptat a les nostres necessitats. La convertim en un hub de recursos digitals sense perdre la filosofia amb la que van crear la web del centre.
Podem afirmar que aquest recurs, a més de ser un lloc per aportar experiències digitals, és també un espai de discussió en el qual es plantegen i resolen dubtes i, on poder debatre l’ús, pros i contres, de les tecnologies digitals, en les diferents situacions i escenaris de la pràctica docent. També és un lloc per crear grups de projecte o de treball, on compartir interessos propis i que es puguin reflectir en la practica docent, i permetin desenvolupar materials didàctics interdisciplinars.
I una última cosa, no menys important, poder crear mentories entre iguals, tallers o sessions de formació segons el nivell que pugui haver en un recurs digital -concret-, sempre i quan hi hagi una demanda per aquest grup d’interès.
L’èxit d’aquest espai, d’intercanvi d’experiències docents, és fomentar la comunicació oberta i el continu aprenentatge, en suma una cultura de col·laboració entre tots els docents del centre.
Captura de pantalla i/o enllaç
1.2 Participació, col·laboració i coordinació professional
Competència: Innovació de les pràctiques professionals docents de participació, coordinació i col·laboració mitjançant tecnologies digitals. Descripció: Utilitzar les tecnologies digitals per participar en els òrgans col·legiats de govern i de coordinació docent del centre, per coordinar-se amb els integrants dels equips docents, dels serveis d’orientació i suport educatiu, així com per col·laborar amb professorat d’altres centres, educadors i membres d’altres institucions en el desenvolupament de plans i projectes específics promoguts pel centre educatiu. Contextualització de la competència: Aquesta competència s’ha d’aplicar en les situacions en què es requereixi al professorat la participació activa i proactiva en els òrgans de coordinació docent i de gestió i la realització de les tasques docents de caràcter administratiu a través dels mitjans digitals en el si del centre. Comporta, entre d’altres, la utilització de les aplicacions i del programari necessari per efectuar les tasques docents administratives, la utilització de plataformes de col·laboració i coordinació pedagògica al centre, l’aplicació dels protocols de seguretat i ús per utilitzar els recursos digitals del centre i l’adequació de l’ús de les tecnologies al benestar personal dels membres de l’organització i a la sostenibilitat mediambiental. També s’ha d’aplicar en situacions de col·laboració corporativa amb docents d’altres centres educatius o amb professionals externs, tant de serveis socials, com d’institucions culturals, centres de recerca, associacions o empreses de l’entorn per al desenvolupament de projectes o tasques específics. Esrefereix a la competència per a l’ús de les tecnologies digitals en processos de col·laboració amb la finalitat de dur a terme actuacions determinades, no per a la reflexió, recerca, etc., relacionades amb l’ús de les tecnologies digitals en l’educació, aspectes que seran tractats en les competències següents relatives a la pràctica reflexiva i al desenvolupament professional.
C2. Recerca sobre nous models de col·laboració professional a través de plataformes digitals
Identifica noves funcionalitats que permetrien implementar estratègies de col·laboració més eficaces en l’àmbit educatiu a través de les tecnologies digitals.
Descripció de l'evidència
En temps de la pandèmia, les necessitats comunicatives del centre van augmentar. La Comissió Digital, en base a les necessitats que el context de pandèmia va suposar va decidir implementar tota una sèrie d'eines de comunicació que facilitessin les tasques docents. En un primer moment, les eines comunicatives de caràcter general tipus Google meet van ser introduïdes, però els problemes de seguretat que implicaven van donar lloc a la introducció d'un mòdul específic de comunicació intern. Aques mòdul de comunicació va ser introduït a través del campus virtual Moodle del centre, en concret el mòdul escollit va ser el Big Blue Button.
Reflexió educativa
El BigBlueButton, integrada al Moodle, és una eina de videoconferència que ens ha obert una sèrie de reptes i oportunitats, si la mirem (és el que fem) des d’una visió pedagògica. Durant la pandèmia, el BigBlue Button ens ha permès impartir classes en línia en temps real, la seva accessibilitat ha facilitat l’accés a l’educació als alumnes de forma segura - el seu lloc de residència-, ja que la plataforma on tenim allotjat el Moodle, Esemtia, manté una política de seguretat proporcionada pels seus propis servidors.
L’ús de les diferents eines integrades al Moodle: xat i pissarra digital compartida, ens va permetre no tan sols interactuar perfectament entre docents i alumnes, també fomentar la participació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge.
Una eina o funcionalitat a destacar és la possibilitat d’enregistrar les sessions, creant vídeos de les nostres explicacions i que l’alumnat pugui treballar de manera asíncrona. Vam crear sales separades, perquè d’aquest manera els alumnes participin en grups, de forma virtual, on puguin discutir problemes i resoldre’ls i col·laborar en treballs en comú. Aquesta funcionalitat la van fer servir el tutors i tutores en les seves tutories, per fer-ne tutories personalitzades i per tant oferint-los un suport individualitzat.
També hi van haver inconvenients que no van fer fàcil la feina del docent. S’havia de superar el repte que la gestió del temps dedicat a cadascuna de les sessions fos eficient realment, i la conclusió és que es va veure clarament afectat. També vam comprovar que el compromís dels alumnes, va ser, en general, inferior al desitjat.
Conclusió. El BigBlueButton és una eina útil per facilitar l'aprenentatge en línia i enriquir l'experiència educativa dels estudiants, però només en situacions molt determinades i mai, pot substituir la presencialitat de docents i alumnes.
Captura de pantalla i/o link de l'evidència
1.3 Pràctica reflexiva
Competència: Recerca i avaluació sobre pràctiques pedagògiques digitals. Descripció: Aquesta competència es refereix a la recerca i la reflexió sobre l’ús dels mitjans digitals en la pràctica docent personal (individual) i al seu impacte en el desenvolupament de la competència digital d’altres persones. No requereix, per si mateixa, l’ús de dispositius i mitjans digitals, encara que el seu objecte és la millora de l’ús d’aquestes tecnologies en l’educació. A més, aquesta competència es refereix a l’entrenament i l’aplicació de la pràctica reflexiva sobre la pròpia pràctica docent professional docent en el qual s’integrin tecnologies digitals, especialment sobre el pedagògic i curricular, per anar més enllà de la reflexió intuïtiva i espontània. Contextualització de la competència: Un aspecte essencial d’aquest model és la necessitat de partir de situacions reals concretes, perquè l’aprenentatge estigui plenament contextualitzat, i que se centri de manera holística en el subjecte, evolucionant des de l’anàlisi d’elements tècnics o metodològics a uns altres més relacionats amb els principis, les percepcions i les creences dels docents. La reflexió sobre la pràctica pedagògica i docent es pot enriquir notablement amb les aportacions d’altres professionals en un grup de discussió en condicions d’igualtat i dins d’un clima de confiança, que permeti contrastar les percepcions individuals amb les d’uns altres. Així mateix, l’observació controlada, tant individual com entre iguals, bé de manera directa, bé a través d’enregistraments, aporta informació addicional més fàcilment objectivable a aquesta anàlisi qualitativa. El procés requereix la identificació dels coneixements teòrics, les creences personals implícites i el coneixement experiencial o coneixement en l’acció del subjecte, així com la reconstrucció de la reflexió en i durant l’acció que el va conduir a afrontar una situació imprevista d’una determinada manera. La reflexió sobre l’acció i la metareflexió sobre els aspectes considerats en haver de prendre una decisió i curs d’acció immediats a l’aula, ha de conduir aqüestionar algun d’aquests elements en els casos enquè la intervenció no ha donat els resultats esperatsi a examinar noves alternatives per a situacionsanàlogues. Comportaria, entre d’altres, l’examen deles característiques de la situació o l’acció, la revisióde la interpretació subjectiva que se n’ha fet, elprocediment seguit en el diagnòstic i la definició del problema, els factors que han determinat la decisió adoptada, la cerca de nous coneixements i referents teòrics, la revisió de les interpretacions subjectives i dels esquemes de pensament i la construcció d’una praxi racional, reflexiva i conscient i, per tant, menys reactiva, intuïtiva i rutinària.
C2. Recerca i lideratge en el desenvolupament de processos de pràctica reflexiva
Fa recerca sobre l'impacte de la pràctica reflexiva en la millora de la pràctica docent utilitzant tecnologies digitals.
Descripció de l'evidència
L'existència de l'Estratègia Digital de Centre (EDC) suposa en si mateixa la introducció a l'interior de la comunitat educativa del centre de la pràctica reflexiva sobre la pràctica docent i l'ús de les tecnologies digitals en el dia a dia. Podeu trobar més informació sobre la EDC de centre en aquest enllaç: 1.3.C2.1 Fa recerca sobre l’impacte de la pràctica reflexiva en la millora de la pràctica docent utilitzant tecnologies digitals.
Reflexió educativa
L'eina Selfie en la seva definició, és una eina de diagnosi, un recurs per a la recerca sobre l'impacte de la pràctica reflexiva en la millora de la pràctica docent amb tecnologies digitals. Aquesta pràctica reflexiva és un factor que determina el desenvolupament professional dels docents, ens posa a la nostre disposició una anàlisi crítica de les pròpies accions i experiències en l'aula, amb l'objectiu de aconseguir fer un ús pedagògic més eficient.
Aquesta eina ens proporciona de forma visual i tangible (per l’esmentada reflexió), on es sintetitza i recull l’anàlisi, envers l’aplicació de recursos digitals que elabora cadascú en l’equip educatiu. Els docents poden utilitzar les selfies per capturar mentalment moments clau durant les seves classes, com per exemple les interaccions amb els estudiants o materials didàctics que s’han fet servir. Les selfis permeten als professors revisar i analitzar de forma adequada i serena els aspectes positius i negatius de les seves pràctiques pedagògiques en temps i espai.
No cal dir que, l’eina Selfie for Teachers, també pot utilitzar-se per a millorar la col·laboració i la comunicació entre docents. Per exemple, els docents poden compartir les seves selfies per rebre retroalimentació i consells constructius sobre la seva pràctica. Aquesta eina fomenta un entorn de suport professional i ajuda a que els docents aprenguin els uns dels altres.
Conclusió. L'ús de la eina Selfie, com element de recerca sobre l'empremta de la reflexió en la millora de la pràctica docent amb tecnologies digitals, pot ser una estratègia, realment efectiva, per promoure i motivar el desenvolupament professional dels docents.
1.4 Desenvolupament professional digital continu (DPC)
Competència: Creació col•laborativa de noves activitats i models de formació per al desenvolupament professional continu Descripció: Desenvolupar de manera continuada les competències professionals docents a través de mitjans digitals. Mantenir actualitzada la competència digital docent. Contextualització de la competència: Aquesta competència s’ha d’aplicar en les situacions en les quals l’objectiu fonamental és el desenvolupament professional continu a través de mitjans digitals, és a dir, la millora de les competències docents pròpies, bé a través del treball individual o en col•laboració o amb l’ajuda d’altres persones. Inclou, de manera específica, el desenvolupament de la competència digital professional a través de la formació presencial, semipresencial o mitjançant tecnologies digitals en entorns virtuals.
C2. Disseny de nous programes de recerca aplicada a l’educació per al desenvolupament professional docent mitjançant les tecnologies digitals
Utilitza les tecnologies digitals per assessorar altres companys sobre pràctiques d’ensenyament innovadores.
Descripció de l'evidència
Formació digital interna que simbolitza l’aposta decidida que va iniciar fa uns anys el centre cap a la incorporació progressiva de la digitalització en l’aprenentatge dels alumnes. Aquesta formació té com a objectius principals el reciclatge del professorat en termes de digitalització pedagògica, tot assessorant i guiant a l’equip docent en la iniciació i ús de determinats recursos digitals, les seves prestacions i possibles aplicacions en els diferents contextos d’aprenentatge dels alumnes en una aula.
Reflexió educativa
La formació digital interna que s’ha desenvolupat al centre, abans i després, concreta la voluntat del professorat de respondre als reptes i les oportunitats que la digitalització ofereix en l’educació. I al sortir de la voluntat interna ha fet que la evolució hagi estat positiva i proactiva vers la integració gradual i efectiva de la tecnologia en el procés educatiu. El que ens demostra que es reconeix la importància de preparar els docents per afrontar els canvis continus i totes aquelles demandes que venen del món digital en l’educació.
Els docents estan preocupats pel desenvolupament professional i de l’aprenentatge digital dels seus alumnes, heus aquí on arrenquen els objectius principals de la formació digital interna. Aquests objectius passen – a més d’un “reciclatge digital”- no només per conèixer les eines tecnològiques, sinó comprendre com fer-les servir i adaptar-les en els processos d’aprenentatge dels alumnes.
Una manera molt positiva i eficient en l'aplicació de recursos digitals concrets, ha estat el guiat i assessorament entre companys, trencant les possibles barreres inicials que alguns professors poden experimentar davant la tecnologia. Fet que facilita, i molt, la incorporació de les eines digitals a les nostres matèries i, ajuda encara més, a la reflexió de com podem adaptar-les a les diferents situacions d’aprenentatge.
I per concloure. La formació interna posa en valor la importància de la formació, contínua i continuada, del professorat en el camp de la digitalització, a més, la posa en valor al identificar-la com una via de millora en la qualitat de l’ensenyament i, per preparar els alumnes per afrontar tots els reptes d’un món digitalitzat.
Captura de pantalla i/o link de l'evidència
1.5 Protecció de dades personals, privacitat, seguretat i benestar digital
Competència: Disseny i concreció de mesures per a la protecció de les dades personals, la privacitat, la seguretat, els drets digitals i el benestar digital de la comunitat educativa. Descripció: Protegir les dades personals, les comunicacions i l’accés als dispositius, dins de l’àmbit educatiu, per evitar els riscos i les amenaces que afectin els drets i les garanties digitals de tots els membres de la comunitat educativa inclosos en la normativa vigent. Utilitzar de manera responsable, segura i saludable les tecnologies digitals per evitar riscos laborals, personals i en l’entorn i per garantir el benestar físic, psicològic i social de l’alumnat en utilitzar les tecnologies digitals. Contextualització de la competència: El pla digital del centre ha de recollir un conjunt de mesures que garanteixin el benestar de la comunitat educativa. Aquesta competència està orientada a desenvolupar el compromís docent amb aquest objectiu i s’exercita a través de quatre eixos: • La protecció de dades personals, de la privacitat i dels drets digitals; • La seguretat en l’accés als dispositius, sistemes i xarxes; • L’ús responsable i sostenible dels recursos digitals des del punt de vista mediambiental, i • Les mesures orientades a garantir la salut física i mental. Un element fonamental per desenvolupar aquesta competència és la protecció de dades personals, perquè és una obligació que contreu tot docent en l’acompliment de les seves responsabilitats, i el seu exercici està subjecte en deure de sigil i s’ha de complir des del primer moment, per la qual cosa no se’n pot graduar, en cap cas, l’aplicació. l’aprenentatge. Es concreta en l’aplicació de les mesures i els protocols de seguretat al centre, que han de desenvolupar els establerts per la legislació vigent. En funció de l’AE per a la qual es treballi o el centre concertat o privat en el qual exerceixi la docència, aquests protocols poden canviar, encara que sempre exigiran l’aplicació d’uns elements comuns.
C2. Referent en el disseny i l’aplicació de protocols o mesures de seguretat, protecció de dades personals, privacitat, drets digitals i benestar relacionats amb la utilització de les tecnologies digitals en l’àmbit educatiu
Identifica aspectes de millora en els protocols de protecció de dades personals i la privacitat en utilitzar tecnologies digitals als centres educatius a partir d’un coneixement profund i contextualitzat de la normativa sobre protecció de dades, i fa propostes per actualitzar-la.
Descripció de l'evidència
Col·laboració, disseny i adaptació al context particular de centre, d’un mòdul formatiu online en la plataforma Odissea dins del marc de l’Estratègia Digital de Centre. En aquest apartat específic de seguretat de la formació interna de centre, com en la resta formacions digitals impartides en el centre, es promociona la participació activa i col·laboració en la docència del curs, del màxim nombre de membres del claustre. Seguint aquesta estratègia, tot el claustre participa de forma més o menys activa en el procés de definició d’objectius, identificació de necessitats i planificació de les accions concretes relacionades amb la seguretat digital del centre. Aquest mòdul està orientat en introduir al docents del centre en conceptes de ciberseguretat i protecció de dades, així com la creació de sinergies específiques de centre en termes de seguretat digital, per tal d’aconseguir una convivencia sana i confiable entre els membres de la comunitat educativa i la tecnologia.
Reflexió educativa
La seguretat digital implica la col·laboració de tot el claustre, ja que afecta a tots els aspectes de la vida escolar i laboral. Una col·laboració imprescindible per dissenyar i adaptar els mòduls formatius en línia. Sense perdre de vista la participació dels experts en tecnologia del centre. Per tant, la participació activa dels professors en la definició dels objectius, en la identificació de les necessitats i en la planificació d’accions és essencial perquè la formació en seguretat digital sigui realment efectiva. De fet, la formació en aquest mòdul ens ha ajudat a trobar un consens per millorar i incrementar les mesures de seguretat digital i de protecció de dades del nostre centre.
Tanmateix, aquest mòdul formatiu ha portat als membres del claustre a introduir-los en conceptes de ciber seguretat i abordar determinats aspectes més avançats i d’aquesta manera a preparar-se millor per afrontar els reptes actuals i futurs que es relacionin amb la tecnologia.
Conclusió. Valorem la importància de la col·laboració dels membres del claustre, de la seva participació activa i ajudin a contextualitzar la formació en seguretat digital per aconseguir una convivència segura i confiable entre els membres de la comunitat educativa i la tecnologia actual i probablement futura.
ÀREA 2: CONTINGUTS DIGITALS
El professorat disposa actualment d’una gran diversitat de continguts digitals que pot utilitzar per a l’ensenyament. Una de les competències clau que qualsevol docent necessita desenvolupar és poder gestionar aquesta varietat de continguts per identificar de manera efectiva els que millor s’adaptin als objectius d’aprenentatge, al seu alumnat i al seu estil d’ensenyament, estructurar-los, relacionar-los entre si i modificar, afegir i crear nous continguts educatius digitals amb els quals pugui basar la seva pràctica docent. És important tenir en compte la diferència conceptual entre continguts digitals, que són fitxers amb continguts que es poden emprar amb una finalitat educativa, encara que originàriament hagin estat elaborats amb un altre propòsit, i continguts educatius digitals, que són paquets de continguts estandarditzats, identificats i catalogats perquè s’utilitzin amb una finalitat educativa. Al mateix temps, és important conèixer com s’han d’utilitzar i administrar de manera responsable els continguts digitals, i respectar la normativa sobre drets d’autor i propietat intel•lectual en usar-los, modificar-los i compartir-los.
Aquesta segona àrea de continguts digitals disposa de tot un conjunt de competències relacionades. Podeu accedir facilment a través del menú inferior:
2.1 Cerca i selecció de continguts digitals
Competència: Recerca per a l’optimització de la cerca i la selecció de continguts digitals i transformació de les pràctiques educatives a partir de la millora en la definició dels criteris de qualitat Descripció: Localitzar, avaluar i seleccionar continguts digitals de qualitat per millorar l’ensenyament i l’aprenentatge i donar-hi suport. Considerar, de forma específica, l’objectiu d’aprenentatge, el context, l’enfocament pedagògic, el tipus de llicència i aspectes tècnics que garanteixin l’accessibilitat universal, la usabilitat i la interoperabilitat. Contextualització de la competència: Aquesta competència es demostra en situacions en les quals el o la docent ha d’afrontar la cerca de continguts digitals per utilitzar-los en la pràctica docent. A l’hora de buscar, avaluar i seleccionar els continguts, no només s’han de tenir en compte els aspectes pedagògics o didàctics i la seva adequació a les característiques del seu alumnat, sinó també els de caràcter tècnic (accessibilitat, usabilitat, etc.), de seguretat i garantia dels drets digitals de tot l’alumnat com, per exemple, la necessitat de registre o la cessió de dades per usar-les. En aquesta competència, el o la docent no arriba a editar els continguts, simplement els cerca i selecciona per a un ús posterior, per la qual cosa la selecció s’ha de fer, també, tenint en compte els diferents tipus de llicències existents i adequant la cerca a l’ús concret que li vol a donar.
C2. Transformació de les pràctiques de cerca i selecció de continguts educatius digitals
Fa recerca sobre el funcionament dels motors de cerca, els algorismes que empren i l’ús de les metadades per recuperar la informació i els aplica en el disseny de noves estratègies de cerca i catalogació.
Descripció de l'evidència
Des de la Comissió Digital de Centre, a través d'una sèrie de proves diagnòstiques contrastades en base al projecte de recerca COMDID (ref. 2014ARMIF00039) pel grup de recerca ARGET de la Universitat Rovira i Virgili (URV) (ref. 2017SGR1682). Aquestes proves diagnòstiques van establir un conjunt de necessitats de disseny d'estratègies basades en la cerca i catalogació d'aplicacions que tant professorat com alumnat havien de tenir present. Moltes d'aquestes estratègies de disseny van quallar en aspectes com els sistemes de control protocolari de la gsuite en eines de registre per usuari com per dispositiu.
Reflexió educativa
A l’efectuar aquesta actuació manifestem, des de la Comissió Digital de Centre, una voluntat en incorporar elements, d’investigació i tecnologia , per millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge en dinàmiques, tant dels alumnes com del professorat.
En col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili, la CDC ha fet proves diagnòstiques amb l’objectiu d’identificar necessitats específiques en l’àmbit educatiu. Unes necessitats basades en un enfocament investigador, com ho demostra la referència al projecte de recerca COMDID efectuat pel grup ARGET de la Rovira Virgili.
La importància de dissenyar estratègiques educatives que incorporin tecnologies digitals, és una de les conclusions d’aquestes proves de diagnosi. Unes estratègies que, no es limiten a la utilització d’eines digitals, va més enllà, inclouen aspectes com els sistemes de control protocol·lari de la Gsuite i les eines de registre d’us, tant per docents com per a estudiants.
Conclusió. La iniciativa de la CDC posa de manifest la necessitat d’adaptar els processos d’aprenentatge i ensenyament a les noves realitats digitals i tecnològiques. I la importància de la recerca i la col·laboració entre institucions educatives i grups de recerca per desenvolupar estratègies que millorin, de forma efectiva, la qualitat de l’educació.
Captura de pantalla i/o link de l'evidència
2.2 Creació i modificació de continguts digitals
Competència: Recerca sobre la creació de models de continguts educatius digitals que s’adaptin a un determinat enfocament pedagògic, així com sobre els aspectes tècnics necessaris i els estàndards de qualitat, i creació de continguts educatius digitals originals Descripció: Modificar i adaptar els continguts educatius digitals respectant les condicions d’ús (obres derivades i limitacions recollides en els drets de propietat intel•lectual) establertes per cada llicència. Crear nous continguts educatius digitals de manera individual o en col•laboració amb altres professionals dins d’entorns segurs. Considerar, de manera específica, l’objectiu d’aprenentatge, el context, l’enfocament pedagògic i els destinataris en dissenyar i crear o modificar els continguts digitals. Seleccionar les eines digitals d’autor, per crear i modificar continguts, tenint en compte les característiques tècniques i d’accessibilitat, els termes d’ús i la política de privacitat. Contextualització de la competència: Aquesta competència es demostra a l’hora de dissenyar, crear i modificar continguts digitals per adequar-los a les característiques i les necessitats de tot l’alumnat i als objectius d’aprenentatge. Els continguts digitals d’ús educatiu han de respondre a criteris de qualitat didàctica, disciplinària i tècnica, i és fonamental tenir en compte les opcions d’accessibilitat i usabilitat. Per editar i crear nous continguts s’ha de ser capaç d’emprar eines d’autor que generin continguts accessibles i compatibles amb diferents estàndards i formats.
C2. Transformació de les pràctiques de cerca i selecció de continguts educatius digitals
Crea, de manera individual o col·laborativa, continguts educatius digitals originals estructurats per a un nivell, àrea, competència de manera individual o en col·laboració amb uns altres.
Descripció de l'evidència
L'aparició de les competències va introduir una nova estructuració dels ensenyaments. Entre aquestes competències es va introduir la competència digital. En el context de El Pla D'educació Digital de Catalunya (2020-2023) (PEDC) i en concret del Projecte d'Acceleració per a la Transformació Digital dels Centres (PATDC) el centre va haver de fer front a una transformació digital ràpida que va requerir de diferents formacions de centre.
Tot aquest conjunt de formacions de centre es van realitzar de forma interna en base a tota una sèrie de diagnòstics ja preexistents en base al pla TAC de centre i d'un conjunt de fonamentacions diagnòstiques basades en el projecte de recerca COMDID (ref. 2014ARMIF00039) pel grup de recerca ARGET de la Universitat Rovira i Virgili (URV) (ref. 2017SGR1682).
Tot aquest conjunt d'evidències van conduir a la construcció d'una Formació Interna de Centre (FIC) per al curs 2021-2022 estructurada en tres mòduls.
Reflexió educativa
Tot neix a partir de la creació d’un formulari per detectar les necessitats del professorat en referencia a la creació de continguts digitals. Es va treballar el disseny de diferents activitats de forma individual i en grup, i cadascú aprenia de les idees pròpies com la dels altres. Es va veure necessària la integració de les tecnologies digitals en la pràctica pedagògica.
La formació va comportar l’adquisició una mentalitat per créixer i adaptar-se entre els propis docents, d’aquesta manera s’aprèn a superar les pròpies barres i la resistència vers les noves tecnologies, per acabar entenent-les com una eina per millorar la pràctica educativa del dia a dia.
Captura de pantalla i/o link de l'evidència
2.3 Protecció, gestió i compartició de continguts digitals
Competència: Recerca aplicada sobre repositoris digitals i sobre sistemes de catalogació de continguts educatius Descripció: Catalogar els continguts educatius digitals i posar-los a disposició de la comunitat educativa i del col•lectiu professional utilitzant entorns segurs. Protegir eficaçment els continguts digitals. Respectar i aplicar correctament la normativa sobre propietat intel•lectual i drets d’autor en la gestió i la compartició de continguts digitals. Contextualització de la competència: Aquesta competència es refereix a la protecció de la propietat intel•lectual i dels drets d’autor i a l’aplicació dels diferents sistemes de llicències existents en el qual es publiquen i comparteixen continguts digitals en plataformes orientades a aquestes finalitats, tant amb l’alumnat, com amb les famílies o altres docents. A més, requereix l’ús de diferents sistemes de classificació, tant de catalogació normalitzada com d’etiquetatge lliure, i de les tecnologies digitals per protegir i compartir continguts de forma segura (BD, repositoris de continguts, CMS, CLMS). L’exercici d’aquesta competència està intrínsecament vinculat amb les altres competències d’aquesta àrea, ja que requereix una cerca i selecció prèvies per compartir continguts ja publicats o l’edició d’aquests continguts per crear-ne d’altres de derivats o completament nous.
C2. Identificació de noves funcionalitats tècniques i disseny de mètodes i models per millorar la compartició de continguts digitals en l’àmbit educatiu o en la creació de nous repositoris
Col·labora en equips professionals per millorar i adaptar les pràctiques de catalogació, gestió i compartició de continguts digitals a l’àmbit educatiu.
Descripció de l’evidència
En base al desplegament de les diferents fases del Pla TAC, el centre va començar sistematitzar una catalogació dels diferents objectes educatius en base a una sèrie d'estàndards que permetessin tenir constància de la seva existència i permetessin igualment reutilitzar-se en cas que fos necessari. Aquesta idea va donar lloc a un inici de catalogació en base a l'standard LOM, que permetia catalogar els objectes Scorm que s'anaven creant als diferents cursos de moodle. En una de les primers captures de pantalla es pot veure una captura de pantalla del programa Reload Editor, desplegat a través de Java, que s'havia utilitzat al centre. Aquest programa i l'estàndard per al qual s'utilitzava, ben aviat va quedar desfasat. Actualment el centre segueix les pautes de catalogació basades en la llista de comprovació del CEDEC del Ministerio de Educación (taula original) o a través de les pròpies estructures de catalogació que permeten els buscadors del CEDEC o buscadors com Merlí, que permeten catalogar i etiquetar els continguts digitals.
Reflexió educativa
La implementació basada en el CEDEC, s’ha revelat com una eina de gran valor. Aquestes pautes i estructures proporciones una estructura estàndard i eficaç per organitzar- catalogar - etiquetar els continguts digitals. Això comporta uns beneficis. Permet etiquetar i classificar, de manera coherent, els recursos educatius, faciliten la trobada i l’accès a la informació més rellevant quan cal, ja sigui mitjançant el cercador del propi CEDEC o d’altres plataformes, com Merlí. Una catalogació adequada millora la recuperació de la informació i redueix el temps per trobar els recursos que es necessiten. Les pautes de catalogació poden incloure criteris per avaluar tant la qualitat com la fiabilitat dels recursos educatius, fet que ajuda, i molt, als docents i estudiants a identificar els materials d’alta qualitat i evitar aquells que són menys fiables o adequats per les seves necessitats d’aprenentatge,
ÀREA 3: ENSENYAMENT I APRENENTAGE
Les tecnologies digitals poden enfortir i millorar les estratègies d’ensenyament i aprenentatge de diferents formes. No obstant això, sigui quin sigui l’estratègia o l’enfocament pedagògic que es triï, la competència digital específica del docent es basa a manejar eficaçment l’ús de les tecnologies digitals en les diferents fases i entorns del procés d’aprenentatge. La competència fonamental d’aquest àmbit, i tal vegada de tot el marc, és la 3.1. Ensenyament. Aquesta competència es refereix al disseny, la planificació i la implementació de l’ús de tecnologies digitals en cadascuna de les etapes del procés d’aprenentatge. Les competències 3.2, 3.3 i 3.4 complementen la 3.1 posant el focus d’atenció en el potencial real de les tecnologies digitals per millorar l’aprenentatge de l’alumnat i en la manera en què un o una docent integrador de les tecnologies digitals pot emprar-les per donar suport a aquest procés i orientar-lo, i afavorir la col•laboració i l’autonomia progressiva de l’alumnat. Per tant, aquestes mesures han de quedar recollides en la programació didàctica, encara que no es faci un esment explícit en la descripció, ja que la concreció curricular d’aula es desenvolupa en la competència 3.1. Ensenyament. És important tenir en compte la diferència conceptual entre continguts digitals, que són fitxers amb continguts que es poden emprar amb una finalitat educativa, encara que originàriament hagin estat elaborats amb un altre propòsit, i continguts educatius digitals, que són paquets de continguts estandarditzats, identificats i catalogats perquè s’utilitzin amb una finalitat educativa. Al mateix temps, és important conèixer com s’han d’utilitzar i administrar de manera responsable els continguts digitals, i respectar la normativa sobre drets d’autor i propietat intel•lectual en usar-los, modificar-los i compartir-los.
Aquesta tercera àrea de continguts digitals disposa de tot un conjunt de competències relacionades. Podeu accedir facilment a través del menú inferior:
3.1 Ensenyament
Competència: Recerca, experimentació i disseny de nous models didàctics basats en la integració de les tecnologies digitals Descripció: Integrar a les programacions didàctiques l’ús de les tecnologies digitals, de manera creativa, segura i crítica per millorar l’eficàcia de les pràctiques docents. Gestionar i coordinar adequadament les intervencions didàctiques digitals, i assegurar el funcionament dels dispositius, els recursos i els serveis durant la implementació de la programació didàctica. Desenvolupar nous formats i mètodes pedagògics per a l’ensenyament i l’aprenentatge i experimentar-hi. Contextualització de la competencia: Aquesta competència és nuclear dins del MRCDD, ja que correspon a l’exercici de la funció essencial de la professió, recollida en l’article 91, del capítol I del títol III de la Llei orgànica d’educació: “La programació i l’ensenyament de les àrees, matèries, mòduls o àmbits curriculars que tinguin encomanats.” Com a docents hem de demostrar aquesta competència en la inclusió dels recursos digitals com a part integral de la seva planificació didàctica i de la seva implementació a les classes, en l’ús eficaç de les tecnologies digitals a l’aula, en la resolució dels problemes que puguin presentar-se i en la seva valoració i l’ajust durant el procés. Atès que aquest marc té un caràcter general per a totes les etapes, matèries i tipus d’ensenyament, aquesta competència s’ha d’analitzar tractant únicament els aspectes generals, sense abordar-ne l’aplicació en matèries específiques, la qual cosa requeriria un desenvolupament propi en el qual s’incloguessin els coneixements tecnològics i del contingut que han de posseir els docents que les imparteixen, qüestió que escapa a la finalitat d’aquest marc, per la qual cosa solament se’n farà un esment genèric. Hi ha diversos usos que es poden donar a les tecnologies en l’exercici de la docència, per exemple, Puentedura, en el seu model SAMR, descriu quatre models d’utilització de les tecnologies en la pràctica docent: substitució, augment, modificació i redefinició. Tots els usos pedagògics o didàctics de les tecnologies digitals poden ser necessaris en un moment determinat, però no tots tenen el mateix potencial transformador per millorar l’ensenyament i l’aprenentatge. L’ús substitutiu d’unes tecnologies en lloc d’unes altres a vegades pot no aportar cap nova funcionalitat o millora, en unes altres, no obstant això, pot ampliar o augmentar les ja existents. El desenvolupament i la recerca sobre nous formats i mètodes haurien d’anar, per tant, encaminats a un ús de les tecnologies que permeti modificar significativament les activitats dissenyades pels docents, enriquint-les o redefinir-les completament, i fer possible situacions d’aprenentatge que eren impensables sense la tecnologia actual. En tractar-se d’un marc de desenvolupament professional, es considera un primer nivell de competència en el qual els docents ja han d’estar capacitats per exercir la professió, la qual cosa implica disposar d’un coneixement mínim que permet afrontar aquest treball amb solvència tècnica, conceptual i metodològica, encara que, posteriorment, gràcies a l’experiència, la reflexió, l’avaluació i la formació, es pugui créixer quant al nivell de competència i, per tant, millorar els resultats obtinguts en el treball a l’aula. En qualsevol cas, un o una docent amb un gran coneixement de les tecnologies, o algú que demostri un coneixement teòric profund dels mètodes per enriquir les activitats docents amb l’ús de la tecnologia, no estaria en els nivells superiors d’aquesta competència. És necessari conjugar el coneixement teòric, tècnic i pràctic per al seu desenvolupament.
C2. Recerca i transformació de les pràctiques d’ensenyamentaprenentatge mitjançant la integració de les tecnologies digitals de manera sistemàtica, segura i crítica
Crea nous models d’integració dels recursos digitals en la pràctica docent, i desenvolupa noves experiències educatives que milloren significativament els aprenentatges.
Descripció de l'evidència
En el context de l’EDC i de la transició cap a la LOMLOE, la Comissió Digital (CD) amb l’ajut i col·laboració de diferents membres de l’equip docent, ha dut a terme una FIC de caràcter digital amb l’objectiu de conjugar el nou marc normatiu amb la plataforma del centre per elaborar les programacions i avaluacions competencials. Tenint en compte el canvi normatiu, es manifestava la necessitat en els docents d’un reciclatge pel que fa a conceptes curriculars, així com, dels nous procediments proposats per la plataforma del centre per tal de confeccionar les programacions. A banda, aquesta formació també ens va servir per trobar l’encaix del nou decret d’avaluació en la plataforma.
Reflexió educativa
La formació interna de Centre, FIC, descrita a l’evidència ha aportat als membres del claustre una oportunitat única d’aprenentatge significatiu en diferents aspectes.
El primer i, l’eix de la formació, l’adaptació al canvi normatiu, és dir, els docent que participen tenen la oportunitat d’entendre i assimilar els canvis que ha introduït la LOMLOE i el nou decret d’avaluació. I en conseqüència, els permet adaptar les seves pràctiques pedagògiques i d’avaluació per poder complir amb les noves directives, garantint, d’aquesta manera, una implementació eficaç d’aquelles directives
Segon, ha fet que la competència digital i tecnològica queda reforçada. La formació ofereix als docents l’oportunitat de millorar les seves habilitats tecnològiques i la seva capacitat per utilitzar les eines digitals d’una efectiva. El docent utilitza les eines digitals de la plataforma per elaborar les programacions i avaluacions competencials i també per millorar la eficàcia en la gestió administrativa i pedagògica.
Tercer. Els objectius de col·laborar, compartir coneixements i recursos, treball en equip i cooperació en l’àmbit educatiu, s’aconsegueix gràcies a la col·laboració entre la Comissió Digital i les membres de l’equip docent. S’enriqueix la pràctica professional i el foment de suport mutu. Podem concloure amb la afirmació de que es tracta de transmissió de coneixements bidireccional.
I quart i últim. El component d’adaptació, reciclatge i actualització de coneixements s’ha mostrat essencial davant del canvi de paradigma. La educació és per se, dinàmica i el reciclatge del llenguatge dels conceptes curriculars que la formació continua dels docents sigui molt important i necessària. Formació que els brinda l’oportunitat per actualitzar els coneixements i les competències, assegurant la posada al dia de les darreres tendències en l’àmbit educatiu.
Captura de pantalla i/o link de l'evidència
3.2 Orientació i suport en l’aprenentatge
Competència: Recerca i desenvolupament de noves vies i formats per oferir suport i orientació durant el procés d’aprenentatge utilitzant tecnologies digitals Descripció Utilitzar les tecnologies i els serveis digitals complint les mesures de seguretat i protecció de dades, per millorar la interacció individual i col•lectiva amb l’alumnat, dins i fora de les sessions d’aprenentatge. Emprar les tecnologies digitals per oferir orientació i assistència pertinent i específica. Desenvolupar i experimentar noves vies i formats per oferir orientació i suport respectant els drets digitals de tot l’alumnat i evitant qualsevol tipus de discriminació o biaix. Contextualització de la competencia: Aquesta competència està vinculada directament amb l’ús de les tecnologies digitals per a la interacció i la comunicació durant els processos d’ensenyament-aprenentatge, especialment a l’hora d’obtenir informació, directament o indirecta, sobre el desenvolupament dels aprenentatges de l’alumnat, tant sobre els assoliments i les dificultats objectives com sobre la seva percepció subjectiva, i d’oferir retroacció mitjançant l’ús de les tecnologies digitals. L’aplicació d’una programació didàctica, en tractar-se d’un document viu, requereix adaptacions i canvis continus en ser implementada en un grup de classe concret. El que és normal és que, tant si el focus està en l’ensenyament com si ho està en l’aprenentatge, sorgeixin problemes a l’hora d’assimilar els continguts que s’estiguin treballant o en comprendre l’objecte d’una activitat o el procés per realitzar una tasca. Aquests problemes, dubtes, errors de comprensió, etc., s’han de tenir en compte, s’han de preveure i s’han d’analitzar, i han d’obtenir una resposta ràpida i òptima. Aquesta competència se centra en la utilització de les tecnologies digitals per detectar i resoldre els problemes que puguin interferir en el procés d’ensenyament-aprenentatge. La manera més eficient d’actuar davant aquestes interferències en el procés d’aprenentatge del nostre alumnat és establir mesures, mitjançant la programació didàctica, per obtenir la informació necessària sobre els processos que s’estan duent a terme i oferir una comunicació efectiva i àgil. Per exemple, elaborar continguts digitals alternatius, crear un repertori de “preguntes freqüents”, oferir sistemes de comunicació per resoldre dubtes a l’hora de fer les tasques o d’analitzar continguts, modelitzar respostes davant dificultats recurrents, etc.
C2. Recerca i disseny de nous models de suport i orientació a l’alumnat durant els processos d’aprenentatge utilitzant tecnologies digitals
Investiga sobre l’impacte de diferents models i estratègies de comunicació i interacció utilitzant tecnologies digitals durant el procés d’aprenentatge, i valora tant els aspectes tècnics com els didàctics.
Descripció de l'evidència
En temps de la pandèmia, les necessitats comunicatives del centre van augmentar. La Comissió Digital, en base a les necessitats pròpies del nou context, va decidir implementar tota una sèrie d'eines de comunicació que facilitessin les tasques docents. En un primer moment, les eines comunicatives de caràcter general tipus google meet van ser introduïdes, però els problemes de seguretat que impliquen van donar lloc a la implementació d'un mòdul específic de comunicació intern. Aquest mòdul de comunicació va ser introduît a través del campus virtual moodle del centre, en concret el mòdul escollit va ser el Big Blue Button.
Reflexió educativa
El BigBlueButton, integrada al Moodle, és una eina de videoconferència que ens ha obert una sèrie de reptes i oportunitats, si la mirem (és el que fem) des d’una visió pedagògica. Durant la pandèmia, el BigBlue Button ens ha permès impartir classes en línia en temps real, la seva accessibilitat ha facilitat l’accés a l’educació als alumnes de forma segura - el seu lloc de residència-, ja que la plataforma on tenim allotjat el Moodle, Esemtia, manté una política de seguretat proporcionada pels seus propis servidors.
L’ús de les diferents eines integrades al Moodle: xat i pissarra digital compartida, ens va permetre no tan sols interactuar perfectament entre docents i alumnes, també fomentar la participació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge.
Una eina o funcionalitat a destacar és la possibilitat d’enregistrar les sessions, creant vídeos de les nostres explicacions i que l’alumnat pugui treballar de manera asíncrona. Vam crear sales separades, perquè d’aquest manera els alumnes participin en grups, de forma virtual, on puguin discutir problemes i resoldre’ls i col·laborar en treballs en comú. Aquesta funcionalitat la van fer servir el tutors i tutores en les seves tutories, per fer-ne tutories personalitzades i per tant oferint-los un suport individualitzat.
També hi van haver inconvenients que no van fer fàcil la feina del docent. S’havia de superar el repte que la gestió del temps dedicat a cadascuna de les sessions fos eficient realment, i la conclusió és que es va veure clarament afectat. També vam comprovar que el compromís dels alumnes, va ser, en general, inferior al desitjat.
Conclusió. El BigBlueButton és una eina útil per facilitar l'aprenentatge en línia i enriquir l'experiència educativa dels estudiants, però només en situacions molt determinades i mai, pot substituir la presencialitat de docents i alumnes.
3.3 Aprenentatge entre iguals
Competència: Recerca i disseny de noves estratègies i models pedagògics d’aprenentatge entre iguals utilitzant les tecnologies digitals Descripció Seleccionar i utilitzar tecnologies digitals segures per millorar l’aprenentatge de l’alumnat a través de la col•laboració. Proporcionar estratègies a l’alumnat per utilitzar les tecnologies digitals de comunicació i cooperació amb la finalitat d’enriquir els processos d’aprenentatge i desenvolupar la seva capacitat d’aprendre a aprendre entre iguals. Contextualització de la competencia: Els docents despleguen aquesta competència en portar a la pràctica estratègies que potencien l’aprenentatge entre iguals per mitjans digitals, bé mitjançant el treball en grup o en equip, bé mitjançant propostes més complexes, com les estructures cooperatives o mitjançant l’aprenentatge col•laboratiu, en funció del grau de maduresa de l’alumnat, de les seves característiques i de les experiències prèvies. La col•laboració es pot desenvolupar tant amb alumnat del mateix centre com d’altres centres. D’altra banda, amb aquesta es pretenen de manera simultània dos objectius: utilitzar les tecnologies digitals perquè tot l’alumnat aconsegueixi un determinat aprenentatge basant-se en la mútua interacció i aconseguir que desenvolupi la seva competència d’aprendre al costat d’uns altres. La consecució de tots dos objectius requerirà una planificació cuidada i sistemàtica, que estaria recollida en la competència 3.1, i l’objecte d’aquesta competència seria desenvolupar a l’aula aquesta planificació. L’ús de les tecnologies digitals en aquesta competència pot anar des de la tria de les que ha d’utilitzar l’alumnat per a l’organització, la comunicació, la col•laboració i la creació durant l’activitat plantejada, fins a l’ús de les tecnologies pel professorat per facilitar el desenvolupament conjunt dels aprenentatges.
C2.Desenvolupament i implementació de noves estratègies i models d’aprenentatge entre iguals basats en tecnologies digitals de col·laboració
Transforma estratègies i dissenya nous models per millorar els aprenentatges en processos de col·laboració entre iguals utilitzant tecnologies digitals.
Descripció de l'evidència
En el context de la pandemia, el centre va haver de replantejar-se nous models per tal de fer portes obertes i poder obrir el centre a les famílies a la distància. Després d'analitzar i proposar diferents opcions, el centre va es va decantar en fer ús de la tecnologia per fer unes portes obertes virtuals, tot utilitzant un canal de twich, crear una presentació en genially, tot gestionant els recursos i les diferents intervencions entre els membres de l'equip directiu (amb una videotrucada meet) amb l'OBS studio.
Reflexió educativa
La pandèmia va fer reflexionar, obligatòriament, i replantejar els models de col·laboració entre iguals, amb els alumnes i amb les famílies i haver d’adaptar-se a les noves circumstàncies. El nostre centre ha optat per l’ús de la tecnologia per crear unes portes obertes virtuals. Al prendre aquesta decisió, es reflecteix la capacitat d’innovació i l’adaptabilitat de la Comissió Digital (CD) i la de l’Equip Directiu (ED).
Un canvi molt important, una profunda transformació en la relació i comunicació amb les famílies. L’ús de tecnologies com: l’OBS Studio, la presentació de Genially o el canal de Twitch per gestionar els recursos i les intervencions, el centre ha sigut capaç de crear amb un nivell molt alt, una experiència virtual que simula prou bé l’experiència virtual que simula de les portes obertes presencials. Les famílies ara tenen la possibilitat de participar en les portes obertes des de qualsevol lloc amb accés a internet, d’aquesta manera s’eliminen les distàncies geogràfiques i logístiques que podrien impedir la seva participació.
Aquesta manera de presentar les portes obertes ha promogut una col·laboració més estreta entre els membres del ED. Només la seva coordinació i comunicació en la planificació i implementació de les portes obertes virtuals ha pogut fer possible i que siguin un èxit.
Optar per unes portes obertes virtuals reflecteix, una vegada més, una transformació i disseny de models col·laboratius que responguin a les circumstàncies actuals i obrin la porta a noves oportunitats per tenir una col·laboració més inclusiva amb les famílies. Una experiència en la que ressalta la importància de la innovació, la col·laboració i la flexibilitat en la creació de noves formes d’interacció i participació en l’àmbit educatiu.
3.4 Aprenentatge autoregulat
Competència: Experimentació i recerca aplicada sobre estratègies docents que promoguin l’aprenentatge autoregulat a mitjançant l’ús de les tecnologies digitals Descripció Utilitzar les tecnologies digitals per afavorir en l’alumnat la metacognició, mitjançant la reflexió sobre el propi aprenentatge i el desenvolupament de les accions estratègiques per planificar, supervisar, contrastar idees, sol•licitar ajuda i documentar els processos d’aprenentatge realitzats. Contextualització de la competencia: Aquesta competència s’aplica quan el/la docent planifica i gestiona activitats que desenvolupen la capacitat de l’alumne d’aprendre a aprendre, i està directament relacionada amb la producció de coneixement autònom per part de l’alumnat i amb la gestió del seu procés d’aprenentatge.
C2. Transformació de les pràctiques docents mitjançant el desenvolupament de noves estratègies i models d’integració de les tecnologies digitals per millorar l’aprenentatge autoregulat de l’alumnat
Dissenya, a partir de la recerca, noves estratègies, models i seqüències d’intervenció perquè l’alumnat desenvolupi el seu aprenentatge de forma autoregulada utilitzant tecnologies digitals.
Descripció de l'evidència
En el context de la matèria d'Història del món contemporani a 1r de batxillerat, els alumnes han d'incorporar una reflexió diària sobre els sabers tractats a classe. Aquesta activitat s'ha d'incorporar en el portafoli que es lliura via Moodle i l'objectiu és que els alumnes, abans d'estudiar per l'exàmen trimestral, pugui fer una llegida d'un resum previ a l'estudi dels continguts de la sessió corresponent. Aquesta reflexió és una estratègia més que juntament amb els esquemes de la unitat i un glossari de la mateixa, ha de permetre facilitar l'estudi d'una càrrega de continguts important als alumnes.
Reflexió educativa
La estratègia presentada consisteix en incorporar una tasca diària de reflexió sobre les temes tractats a l’aula, que s’inclou en el portafoli dels alumnes i que ja s’ha manifestat com un recurs eficient en l’estudi dels alumnes en els exàmens trimestrals. La efectivitat d’aquesta reflexió diària es veu reforçada quan es convina amb altres requeriments del portafoli, com per exemple els esquemes de la unitat o un glossari de l’assignatura, que tenen com objectiu final proporcionar una visió global dels continguts i facilitar l’estudi. El conjunt d’aquestes eines busca alleujar la càrrega de continguts que els alumnes han d’assimilar durant el curs escolar.
Aquesta estratègia pedagògica reflecteix la preocupació per promoure una comprensió profunda i significativa dels continguts de la matèria, en lloc de memoritzar-los de manera superficial. Fomenta la responsabilitat dels alumnes en el seu aprenentatge i els prepara també, per abordar amb èxit els reptes acadèmics que els esperen.
Aquesta reflexió diària dels sabers tractats en la matèria d’Història del món contemporani, a primer de batxillerat, és una estratègia que contribueix a promoure la comprensió profunda dels continguts i facilita l’estudi enfront d’una important càrrega de continguts.
ÀREA 4: AVALUACIÓ I RETROACCIÓ
L’avaluació és un element imprescindible en el procés d’ensenyament-aprenentatge i, com a tal, contribueix a desenvolupar la innovació educativa. En integrar les tecnologies digitals en l’aprenentatge i l’ensenyament, hem de considerar, d’una banda, com poden millorar les estratègies d’avaluació existents; i, de l’altra, també hem d’analitzar com es poden utilitzar-se per crear o facilitar enfocaments d’avaluació innovadors. En aquest context, hem de capaços d’utilitzar les tecnologies digitals en l’àmbit de l’avaluació amb aquests dos objectius en ment, respectant sempre la privacitat i seguretat de les dades personals manejades en aquest procés per garantir els drets digitals i la protecció de dades personals. L’ús de les tecnologies digitals en l’educació, ja sigui per a finalitats d’avaluació, aprenentatge, administratives o d’altres, té com a resultat una àmplia gamma de dades disponibles sobre el comportament d’aprenentatge de cada estudiant individual. L’anàlisi i la interpretació d’aquestes dades i el seu ús en la presa de decisions cada vegada és més important, encara que calgui complementar la informació que aporten amb l’anàlisi de les dades convencionals sobre el comportament de l’alumnat. Al mateix temps, les tecnologies digitals poden contribuir a monitorar directament el progrés de l’alumnat, a facilitar la retroacció i a permetre que els educadors adaptin les seves estratègies d’ensenyament i d’avaluació fruit d’aquest procés.
Aquesta quarta àrea de continguts digitals disposa de tot un conjunt de competències relacionades. Podeu accedir facilment a través del menú inferior:
4.1 Estratègies d’avaluació
Competència: Recerca i disseny de nous models, mitjans i instruments d’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge mitjançant l’ús de tecnologies digitals Descripció: Utilitzar les tecnologies digitals per dissenyar els mitjans i els instruments d’avaluació diagnòstica, formativa i sumativa i implementar-los complint les mesures de seguretat i protecció de dades personals. Millorar la diversitat i la idoneïtat dels formats i els enfocaments d’avaluació. Contextualització de la competència: Aquesta competència s’aplica a l’hora de seleccionar i utilitzar els mitjans i instruments d’avaluació basats en les tecnologies digitals per obtenir dades i informació sobre cadascun dels indicadors que s’hagin definit d’acord amb els criteris establerts i en funció de les tècniques, els mitjans i la finalitat de l’avaluació que, a cada moment, es considerin més adequades i es duran a terme. Es tracta d’un procés en el qual s’integren les tecnologies digitals i s’hi afegeixen les millores funcionals que poden aportar a aquest procés, que proporcionen, a més, nous enfocaments per desenvolupar-lo. La incorporació de les tecnologies digitals no ha de substituir forçosament la utilització de mitjans o instruments analògics, sinó que s’han de combinar i se n’ha d’adaptar l’ús als diferents contextos avaluatius que es puguin presentar. Les tecnologies digitals, en el suport a l’avaluació, no s’han d’aplicar únicament a l’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat, també s’han d’enfocar cap a l’avaluació del procés d’ensenyament. A més de recollir la configuració i l’ús de les tecnologies digitals que el professorat fa per recaptar informació que li permeti avaluar l’aprenentatge del seu alumnat i les estratègies i materials d’ensenyament que ha emprat, també s’inclou la capacitació que ha d’oferir a l’alumnat per utilitzar les tecnologies digitals en l’autoavaluació i en l’avaluació entre iguals. Cal ressaltar que les tecnologies digitals ofereixen un suport especial per a la recollida sistemàtica de dades, però aquest aspecte no ha de conduir únicament una avaluació quantitativa. A més, l’obtenció d’aquestes dades ha d’estar al servei d’una avaluació qualitativa. Les tecnologies digitals poden ser particularment útils per enriquir aquests mitjans usats per l’alumnat i per facilitar al professorat el registre de la informació amb instruments que ampliïn les funcionalitats dels analògics o n’incorporin d’altres de noves. És important tenir present que la finalitat primordial de l’avaluació, especialment en els ensenyaments obligatoris, és millorar l’aprenentatge de tot l’alumnat, per la qual cosa les funcions formativa i diagnòstica de l’avaluació són fonamentals. Però, per això, l’avaluació no s’ha de reduir a la seva funció sumativa en finalitzar una etapa, nivell o període determinat d’aprenentatge. La utilització de les tecnologies digitals en el procés d’avaluació està sotmesa, igual que si es fes per mitjans analògics, a una sèrie de normes quant a la custòdia i la protecció dels documents i dades recollides, per la qual cosa aquestes normes han de ser respectades atenent a les especificitats que es requereixin per utilitzar les tecnologies digitals.
C2. Recerca sobre l’ús de les tecnologies digitals en els processos d’ensenyamentaprenentatge i disseny de nous models, mitjans i instruments per recollir dades
Fa recerca i analitza de manera crítica les funcionalitats de les tecnologies digitals, incloent-hi les emergents, que faciliten la recollida de dades per avaluar els processos d’ensenyamentaprenentatge o diversos aspectes del sistema educatiu.
Descripció de l'evidència
En el context del Projecte interdisciplinar de l'Edat Mitjana a 2n d'ESO, es treballa un bloc per aproximar l'alumnat al món de l'Edat Mitjana i en particular a un any molt particular: l'any 1000. Es presenta una dinàmica en la que els alumnes treballen de forma grupal i han d’escollir uns mesos de l'any determinats, per analitzar les particularitats específiques d'aquells mesos durant l'any 1000 i fer les tasques concretes vinculades als mesos escollits. Per poder treballar aquests mesos es proporciona als alumnes un article sencer que l'han de llegir, un conjunt de preguntes que han de respondre per treballar la comprensió lectora i la capacitat de síntesi, per elaborar un producte amb les respostes a les preguntes, i un altre amb un resum, un vocabulari amb el significat de les paraules i un esquema amb la informació més important dels mesos triats. Aquesta dinàmica s'ha de dur a terme en el curs de Moodle de projecte de 2n.
Reflexió educativa
Aquesta manera de presentar la matèria, amb la dinàmica plantejada, promou l’aprenentatge actiu i col·laboratiu entre iguals, gràcies a una visió més completa i rica d’aquest període històric. Seguint la dinàmica proposada els alumnes tenen la oportunitat d’escollir uns mesos específics de l’any 1000 i d’analitzar i sintetitzar per saber respondre després, les particularitats d’aquest mesos, en les tasques relacionades. Manera de treballar que comporta una exploració més acurada i contextualitzada dels esdeveniments i aspectes de la vida a l’any 1000.
Als alumnes se’ls proporciona un article complet per llegir i unes preguntes que han de respondre. Preguntes que els ajuden a tenir una comprensió lectora, una capacitat de síntesi i una comprensió més profunda dels temes que han de tractar. Els alumnes han d’elaborar a més de les respostes, un resum del text, un esquema amb la informació més important i un vocabulari amb el significat de les paraules clau.
Aquest mètode d’aprenentatge promou o fomenta habilitats con la capacitat del treball en equip (pros oi contres), la recerca activa d’informació, comprensió i síntesis de textos, sense oblidar-nos de la capacitat d’organització i presentació de la informació demanada d’una manera clara i concisa.
Conclusió. La matèria interdisciplinar sobre l’Edat Mitjana, centrada en l’any 1000, fent ús de una plataforma EVA (i Moodle com eina concreta), brinda als alumnes una oportunitat d’aprenentatge enriquidora que a més d’ampliar els coneixements dels alumnes sobre aquest període històric concret, sinó que promou que desenvolupin diverses habilitats que són essencials per ala seva formació tant acadèmica com personal, una d’elles, evidentment, la digital.
4.2 Analítiques i evidències d’aprenentatge
Competència: Recerca aplicada sobre la gestió i la interpretació de dades per millorar l’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge utilitzant les tecnologies digitals Descripció: Generar, emmagatzemar, validar, seleccionar, analitzar i interpretar les evidències digitals sobre l’activitat, el rendiment i el progrés de l’alumnat amb la finalitat de millorar el procés d’ensenyament i l’aprenentatge, respectant la normativa vigent quant a protecció de dades. Contextualització de la competència: Les analítiques d’aprenentatge són els procediments d’emmagatzematge, gestió, tractament i anàlisi de dades per millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge. En aquest context, cal tenir en compte que les dades personals, les metadades de l’alumnat i el professorat o els registres d’activitat, han de ser tractats sempre de manera segura seguint les indicacions de la institució educativa. En aquest sentit, cal considerar els tipus d’analítiques d’aprenentatge que habitualment s’empren: les descriptives, amb la finalitat d’extreure conclusions a partir de l’anàlisi de les dades obtingudes; les predictives, el propòsit de les quals és anticipar resultats a partir de la comparació de patrons de conducta amb altres patrons donats prèviament i, finalment, les adreçades a la presa automatitzada de decisions en funció de l’activitat i els resultats de l’alumnat. Les dues últimes utilitzen dades massives, no obstant això, la primera es pot aplicar a conjunts petits de dades, com els obtinguts de les activitats d’ensenyament i aprenentatge en un grup classe. Aquesta competència en ha de permetre fer ús de les dades generades per millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge i per poder fer una anàlisi crítica dels desenvolupaments tecnològics que incorporen analítiques amb finalitats de predicció o de presa automatitzada de decisions i de l’ús que se n’ha de fer. La proposta està pensada per a contextos mixtos d’educació presencial amb suport en entorns i amb eines o recursos digitals, no solament per a la formació en línia.
C2. Recerca sobre l’ús de les tecnologies digitals per analitzar dades desenvolupar noves propostes amb la finalitat de millorar les pràctiques d’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge
Participa en projectes de recerca sobre l’obtenció, el tractament i l’anàlisi de dades en l’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge o diversos aspectes del sistema educatiu.
Proposta d'evidència
Aquesta proposta educativa es pot implementar com a proposta pel Departament de Ciències Socials del centre, fonamentat en la recerca i anàlisi de les dades obtingudes per extreure conclusions sobre la idoneitat i eficàcia de la tecnologia, en l'estudi de la Història. Aquesta proposta se centra en la utilització de tecnologies digitals per a la visualització del progrés en la comprensió i l'estudi de la història en l'estudi de la història amb alumnes de 1r d'ESO. Aquest projecte tindrà una durada de 4 anys i explorarà com aquestes tecnologies poden facilitar una visualització sintètica dels avenços en el coneixement històric i la comprensió del passat en temps real.
Passos del projecte
Selecció del Tema Històric: Els estudiants triaran un tema o període històric d'interès per a la investigació, identificant els esdeveniments clau i les tendències significatives.
Exploració de Tecnologies Digitals: Investigaran les tecnologies digitals disponibles per a la visualització del progrés històric, incloent plataformes d'història digital, aplicacions de mapes interactius, bases de dades en línia i altres recursos.
Recopilació de Dades: Utilitzant aquestes tecnologies, els estudiants recopilaran dades sobre els avenços en el coneixement històric relacionats amb el seu tema d'interès, incloent investigacions recents, descobriments arqueològics i interpretacions actuals.
Tractament de Dades: Processaran les dades recopilades per a l'anàlisi i la visualització, utilitzant eines de processament de dades i creació de visualitzacions.
Anàlisi de Dades: Analitzaran les dades per identificar tendències, canvis i correlacions entre els avenços en el coneixement històric i els factors que els influencien.
Creació de Visualitzacions Sintètiques: Utilitzant les conclusions de l'anàlisi de dades, els estudiants crearan visualitzacions sintètiques que ofereixin una representació clara del progrés en el coneixement històric.
Objectius d'Aprenentatge
Comprendre els avenços en el coneixement històric i les seves implicacions en la comprensió del passat.
Explorar i avaluar tecnologies digitals per a la visualització del progrés històric.
Recopilar, processar i analitzar dades sobre els avenços en el coneixement històric en temps real.
Crear visualitzacions sintètiques que ofereixin una representació clara del progrés en el coneixement històric.
Reflexionar críticament sobre la utilitat i les implicacions ètiques de les tecnologies digitals en l'estudi de la història.
Reflexió i justificació de l'evidència
Aquesta és una proposta educativa que ofereix als estudiants l’oportunitat d’investigar i explorar el potencial de les tecnologies digitals per a la visualització del progrés en el coneixement històric. Tanmateix, promou el desenvolupament d’habilitats d’investigació, anàlisi i pensament crític en l’àmbit de l’estudi de la història.
4.3 Retroacció i presa de decisions
Competència: Avaluació, configuració i desenvolupament de nous sistemes, utilitzant les tecnologies digitals, per oferir retroacció, informar i orientar l’ensenyament i l’aprenentatge a partir de les dades obtingudes en els diferents processos d’avaluació Descripció: Utilitzar les tecnologies digitals per oferir retroacció a l’alumnat respectant la privacitat i la seguretat de la informació aportada. Adaptar les estratègies d’ensenyament i proporcionar reforç específic a partir de les dades obtingudes. Informar l’alumnat i les famílies i facilitar la comprensió de les evidències d’aprenentatge aportades per les tecnologies digitals perquè siguin utilitzades en la presa de decisions. Contextualització de la competència: Aquesta competència es desplega a l’hora d’utilitzar les tecnologies digitals i/o les dades aportades per aquestes tecnologies per oferir avaluació formativa i sumativa als alumnes, efectuar una valoració diagnòstica de les necessitats de cadascun d’ells i adoptar mesures de reforç, suport o ampliació a partir de les dades analitzades.
C2. Disseny de nous sistemes per oferir retroacció, informar i orientar l’ensenyament i l’aprenentatge a partir de les dades obtingudes en els diferents processos d’avaluació
Participa en projectes de recerca sobre el paper de les tecnologies digitals en els processos d’informació, retroacció, orientació i presa de decisions a partir de les dades obtingudes en l’avaluació.
Proposta d'evidència
Aquesta proposta té com a objectiu implicar les famílies en un projecte de recerca d'informació sobre el paper de les tecnologies digitals en els processos d'informació, retroacció, orientació i presa de decisions a partir de les dades obtingudes en el recull d'informació. Mitjançant l'ús de tecnologia, es facilitarà la comunicació i la participació activa de les famílies en aquest projecte, fomentant una relació més estreta entre escola i entorn.
Pasos del projecte
Creació d'un projecte de recerca d'informació que explori el paper de les tecnologies digitals en els processos d'informació, retroacció, orientació i presa de decisions. Aquest projecte pot centrar-se en àmbits com l'avaluació del rendiment estudiantil, la millora de la comunicació escola-família, o l'ús de dades per personalitzar l'aprenentatge.
Comunicació i Informació: Mitjançant la plataforma del centre, es proporcionarà informació sobre el projecte de recerca, incloent els objectius, els mètodes i els resultats esperats. Es facilitarà també la comunicació bidireccional entre l'escola i les famílies per a preguntes, comentaris i suggeriments.
Participació Activa: Les famílies seran convidades a participar activament en el projecte de recerca mitjançant enquestes, entrevistes, grups de discussió o altres formes d'interacció. Es demanarà la seva opinió i experiència sobre el tema en qüestió, i es recolliran dades per a l'avaluació dels processos.
Anàlisi de Dades i Retroacció: Amb l'ús de tecnologia d'anàlisi de dades, es processaran i interpretaran les respostes de les famílies per a obtenir informació rellevant sobre el seu paper en els processos educatius. Es proporcionarà retroacció a les famílies sobre els resultats dels projectes de recerca i com aquestes dades s'utilitzaran per millorar les pràctiques educatives.
Orientació i Presa de Decisions: S'organitzaran sessions d'orientació i debat on les famílies podran discutir els resultats dels projectes de recerca i col·laborar amb l'escola en la presa de decisions per millorar els processos educatius. Es promourà la participació activa i la creació conjunta de solucions.
Objectius d'Aprenentatge
Comprendre el paper de les famílies en els processos educatius mitjançant la participació en projectes de recerca.
Desenvolupar habilitats en la comunicació i la col·laboració mitjançant tecnologia.
Utilitzar dades obtingudes per millorar els processos d'informació, retroacció, orientació i presa de decisions a l'escola.
Fomentar una relació més estreta entre l'escola i les famílies mitjançant la participació activa en projectes de recerca educativa.
Reflexió educativa
Amb aquesta proposta és una oportunitat única perquè la col·laboració entre les famílies i l’institut. La tecnologia millora la comunicació i la participació en projectes de recerca educativa, promou una comprensió més profunda del paper de les tecnologies en l’educació i com aquests influeixen en els processos educatius
ÀREA 5: EMPODERAMENT DE L'ALUMNAT
Entre els principis del sistema educatiu, recollits en l’article 1.b de la LLOI, modificat per la LOMLOE, hi ha el que disposa que l’educació ha d’actuar “com un element compensador de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials, amb especial atenció a les que es derivin de qualsevol tipus de discapacitat” i, en aquest sentit, les tecnologies digitals possibiliten l’accés a la informació, la comunicació i el coneixement, reduint o eliminant barreres físiques, sensorials o socioeconòmiques. En contrapunt, la bretxa digital, originada pel desigual accés als dispositius, a la xarxa i per la manca de competències digitals, comporta un risc per al dret a l’educació en igualtat de condicions de l’alumnat en situació de vulnerabilitat socioeducativa. Per tant, les competències digitals recollides en aquesta àrea han de permetre als docents actuar, en col•laboració amb els centres, les administracions i les famílies, per superar i compensar les desigualtats existents (per exemple, en l’accés a les tecnologies digitals o en la competència digital) i per garantir l’accessibilitat a tot l’alumnat atenent a les necessitats educatives personals. En aquesta mateixa línia, l’ús per part del professorat de les tecnologies digitals ha de contribuir a proporcionar atenció a les necessitats personals de l’alumnat oferint activitats d’aprenentatge adaptades al nivell de competència, interessos i necessitats de cada estudiant. Amb això es potencia un dels principals avantatges de les tecnologies digitals en l’educació: la seva capacitat per donar suport a estratègies pedagògiques centrades en l’alumnat, impulsar el seu compromís actiu en el procés d’aprenentatge i ajudar-lo a responsabilitzar-se’n. Amb la finalitat de fer realitat aquest empoderament de l’alumnat, s’ha d’entendre també que les competències dels docents en un ús adequat i inclusiu d’aquestes tecnologies impliquen el coneixement dels models pedagògics subjacents, la capacitat de configurar-les, utilitzar-les i avaluar-ne la idoneïtat per aconseguir els objectius d’aprenentatge tenint en compte consideracions ètiques i didàctiques. En aquest sentit, cal tenir present que una part de les tecnologies orientades a la personalització de l’aprenentatge deriven del tractament de dades i de l’aplicació de desenvolupaments d’intel•ligència artificial. Per tant, l’ús d’aquestes tecnologies està supeditat a l’autorització del responsable de protecció de dades personals, ja sigui l’administració educativa o els titulars del centre. A més, és essencial que els docents intervinguin de forma activa quan utilitzin aplicacions que es basin en processos de presa de decisions automatitzades i les supervisin, de manera que es protegeixin els drets de l’alumnat, i se superin els biaixos discriminatoris o prediccions algorítmiques que puguin limitar-ne el progrés potencial, alhora que promouen un aprenentatge creatiu i crític, alternatiu a un aprenentatge mecànic centrat en tasques estandarditzades. La utilització de l’anàlisi del rendiment com a base per desenvolupar els aprenentatges, en cas d’estar autoritzada, s’ha de fer des d’un punt de vista ètic, atenent a les necessàries garanties digitals de tots els estudiants i evitant l’acumulació i el processament de dades no necessàries. A més, les dades recollides han de ser pedagògicament rellevants i l’ús ha d’estar sempre orientat a procurar el benefici i la millora de l’aprenentatge de l’alumnat. La informació que es pot generar mitjançant la utilització de la tecnologia ha d’estar protegida i el seu accés controlat en funció dels perfils i les responsabilitats dels diferents professionals que intervenen en el disseny dels nous entorns d’aprenentatge.
Aquesta cinquena àrea de continguts digitals disposa de tot un conjunt de competències relacionades. Podeu accedir facilment a través del menú inferior:
5.1 Accessibilitat i inclusió
Competència: Experimentació de noves solucions d’accessibilitat i estratègies pedagògiques d’ús per garantir la inclusió de tot l’alumnat en un mateix procés didàctic. Descripció: Utilitzar les tecnologies digitals per facilitar l’aprenentatge de tot l’alumnat eliminant les barreres contextuals per a la presència, la participació i el progrés de l’alumnat. Garantir l’accessibilitat física, sensorial i cognitiva als recursos digitals. Adoptar mesures que promoguin l’equitat i permetin reduir o compensar la bretxa digital i l’impacte de les desigualtats socioculturals i econòmiques en l’aprenentatge. Contextualització de la competència: Aquesta competència permet de concretar les finalitats educatives en la pràctica d’aula. Sense un model docent que posi el focus en l’èxit educatiu de tot l’alumnat, no s’estarà desenvolupant plenament l’objectiu fonamental del sistema educatiu.
C2. Innovació de les pràctiques d’inclusió educativa mitjançant les tecnologies digitals
Fa recerca sobre l’impacte dels aspectes relatius a l’accessibilitat i la inclusió de les tecnologies digitals en la millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge i proposa noves estratègies pedagògiques.
Proposta d'evidència
Integració de la realitat virtual en el coneixement de l'imperi mexica en el context de la matèria de Ciències Socials de 3r ESO. Aquesta proposta, forma parta d'una situació d'aprenentatge que cerca l'aproximació de l'alumnat a la cultua asteca i l'activitat estaria fonamentada en l'ús d'un recurs en forma de video de realitat virtual sobre la ciutat de Tenochtitlan. A partir de la visualització d'aquest vídeo amb ulleres de realitat virtual, tot incorporant els mòbils, els alumnes haurien d'elaborar en grup un videopodcast amb l'OBS studio, on expliquin com era l'arquitectura, l'enginyeria de canals, la vida i costums, i la rellevància de la situació geogràfica de la ciutat més important de l'imperi asteca en el llac Texcoco.
Passos a seguir
Introducció a l'Imperi Mexica i la Ciutat de Tenochtitlan: El docent introdueix l'Imperi Mexica i la seva capital, Tenochtitlan, mitjançant explicacions orals. Es proporciona context històric i cultural sobre la civilització asteca.
Visualització del Vídeo de Realitat Virtual: Els alumnes visualitzen el vídeo de realitat virtual sobre la ciutat de Tenochtitlan utilitzant ulleres de realitat virtual o altres dispositius compatibles. Es permet als alumnes explorar la ciutat virtualment i prendre nota de les seves característiques principals.
Formació de Grups i Discussió: Els alumnes es divideixen en grups i discuteixen les seves impressions sobre la ciutat de Tenochtitlan, incloent l'arquitectura, els canals d'enginyeria, la vida i les costums, i la seva rellevància geogràfica.
Elaboració de Videopodcast amb OBS Studio: Utilitzant ordinadors, els alumnes graben un videopodcast en grup amb l'OBS Studio, on expliquen els aspectes importants de la ciutat de Tenochtitlan. Es proporciona instruccions sobre com utilitzar l'OBS Studio per a la gravació i edició de vídeos.
Objectius d'Aprenentatge
Comprendre l'arquitectura i l'enginyeria de la ciutat de Tenochtitlan mitjançant la visualització de la realitat virtual.
Analitzar la vida i costums de la civilització asteca i la seva relació amb el seu entorn geogràfic.
Desenvolupar habilitats en la creació de contingut multimèdia, com la gravació i edició de vídeos amb l'OBS Studio.
Millorar les habilitats de treball en equip mitjançant la col·laboració en la creació de videopodcasts.
Reflexionar sobre l'ús de la tecnologia, com la realitat virtual, en l'aprenentatge de temes històrics i culturals.
Avaluar críticament els propis treballs i els dels companys en base a criteris predefinits de qualitat i contingut.
Reflexió i justificació de l'evidència
La integració en l'estudi de la ciutat de Tenochtitlan i l'imperi mexica de la realitat virtual, ens ofereix una experiència educativa única, diferent i enriquidora a més d'immersiva. És una proposta que va en línia amb els principis de l'aprenentatge actiu i l'ús de la tecnologia com a eina pedagògica per aprofondir en el coneixement històric i cultural. Fer ús de la RV permet
La integració de la realitat virtual (RV) en l'aprenentatge en l'estudi de la història, i concretament de l'imperi mexica i la ciutat de Tenochtitlan ofereix una experiència educativa enriquidora i immersiva. Aquesta proposta s'alinea amb els principis de l'aprenentatge actiu i l'ús de la tecnologia com a eina pedagògica per aprofundir en el coneixement històric i cultural. La RV permet als alumnes explorar la ciutat de Tenochtitlan en detall i visualitzar els canals d'engineria, els aspectes arquitectònics, la vida i els costums de la civilització mexica.
5.2 Atenció a les diferències personals en l’aprenentatge
Competència: Recerca i innovació sobre l’ús de les tecnologies digitals per donar resposta a les necessitats personals de l’alumnat durant els processos d’ensenyamentaprenentatge Descripció: Utilitzar les tecnologies digitals per atendre les diferències de l’alumnat garantint-ne els drets digitals, de manera que tots puguin aconseguir els objectius d’aprenentatge. Contextualització de la competència: En termes generals, s’entén per “personalització dels aprenentatges” la interpretació proposada per l’Oficina Internacional d’Educació (OIE) de la UNESCO sobre aquest concepte en el document Aprendizaje Personalizado (2017), segons el qual “consisteix a prestar especial atenció als coneixements previs, les necessitats, les capacitats i les percepcions dels estudiants durant els processos d’ensenyament-aprenentatge”. Aquesta concepció implica un model educatiu centrat en l’alumnat, en el qual la intervenció docent té per objecte garantir que tots i cadascun dels estudiants aconsegueixin els objectius d’aprenentatge fixats. Aquest complex enfocament de la tasca docent requereix implementar un repertori ampli i diversificat d’estratègies que donin protagonisme actiu a l’alumnat i s’adaptin als seus interessos i necessitats per fer l’aprenentatge comprensible, assolible i pertinent. Aquest és el motiu pel qual aquesta àrea es denomina “Empoderament de l’alumnat” i incorpora les competències del professorat per emprar les tecnologies digitals de manera que tots els seus alumnes puguin accedir sense barreres als processos d’ensenyament-aprenentatge, rebin atenció individual a les seves necessitats i facin seu el desig d’aprendre.
C2. Recerca sobre l’ús de les tecnologies digitals per a l’atenció personalitzada de necessitats d’aprenentatge i la creació de nous models pedagògics o definició de noves funcionalitats
Fa recerca sobre l’impacte de diferents models d’atenció personalitzada mitjançant tecnologies digitals en l’aprenentatge de l’alumnat.
5.3 Compromís actiu de l’alumnat amb el seu propi aprenentatge
Competència: Recerca i innovació sobre la integració de les tecnologies digitals en processos de transformació de les pràctiques pedagògiques amb la finalitat de millorar la motivació i elcompromís actiu de l’alumnat amb el seu aprenentatge Descripció: Integrar les tecnologies digitals en estratègies pedagògiques que promoguin el compromís actiu de l’alumnat amb una matèria, per convertir-lo en protagonista del seu propi aprenentatge, i incentivar el desenvolupament d’operacions cognitives complexes i de competències transversals, com el pensament crític o la creativitat. Contextualització de la competència: Aquesta competència docent es mostra en la capacitat per aconseguir que l’ús de les tecnologies digitals, tant per part del professorat com de l’alumnat, n’incentivi la motivació i el compromís amb el seu propi aprenentatge i el desenvolupament de les seves competències transversals, implicant-lo en la resolució de problemes en el seu entorn, en la recerca i comunicació amb diversos agents i connectant els aprenentatges acadèmics amb les experiències del món real. Es tracta, en definitiva, de desenvolupar en l’alumnat l’aprenentatge significatiu, actiu, autèntic, orientat a assolir objectius i metes. Per a això cal fer un ús creatiu i crític de les tecnologies digitals, tant per part dels docents a l’hora de motivar, presentar continguts o experiències d’aprenentatge, com per part de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge. L’ús de les tecnologies ha de defugir de l’estandardització de les propostes d’aprenentatge que pot ser present en l’acompliment d’altres funcions lligades a altres competències. Aquesta competència està intrínsecament associada a la nostre capacitat per desenvolupar propostes, problemes i situacions d’aprenentatge de caràcter obert i complex, que no tinguin una única solució a la qual es pugui arribar de forma mecànica, sinó que requereixin de l’alumnat l’ús d’estratègies de caràcter heurístic.
C2. Recerca, innovació i lideratge en el procés de transformació de les pràctiques pedagògiques digitals per millorar el compromís actiu de l’alumnat amb el seu propi aprenentatge
Fa recerca sobre la integració de les tecnologies digitals en les propostes didàctiques i el seu impacte en la motivació i el desenvolupament d’operacions cognitives complexes i competències transversals de l’alumnat.
Proposta d'evidència
Activitat amb Aurasma per tal d'incorporar la realitat augmentada al jaciment arqueològic del centre. Aquesta activitat preten geolocalitzar el conjunt de restes que es troben al jaciment i segons vagin excavant els alumnes i trobant els diferents elements, amb els mòbils o tablets puguin fer servir l'aplicació creada amb Aurasma on t'apareix una imatge de l'element amb links d'informació o vídeos de youtube complementaris. Un cop l'alumne ha registrat la troballa i llegeix i/o visualitza la informació de l'element, haurà d'elaborar una fitxa arqueològica amb informació específica. La implementació d'aquesta actitivitat va iniciar-se abans de la pandemia però es va deixar en fase inicial, a l'espera de que possiblement es reprengui en un futur.
Passos a seguir
Identificació dels elements arqueològics: primer, identifica els diferents elements arqueològics presents al jaciment del centre i crea una llista exhaustiva d'aquests elements.
Geolocalització dels elements: Geolocalitza cada element arqueològic al jaciment utilitzant l'aplicació Aurasma. Assegura't que els alumnes puguin trobar fàcilment cada element amb l'ajuda d'un mapa o un sistema de coordenades.
Configuració de l'Aplicació Aurasma: Utilitza l'aplicació Aurasma per crear "auras" per a cada element arqueològic. Carrega les imatges i vídeos relacionats amb cada element i configura els enllaços d'informació.
Creació o Identificació de continguts: crea o identifica continguts digitals (imatges, vídeos de YouTube, textos informatius, etc.) relacionats amb cada element arqueològic.
Instruccions per als alumnes: Proporciona als alumnes instruccions clares sobre com utilitzar l'aplicació Aurasma i com accedir als continguts relacionats amb cada element arqueològic.
Exploració i Recerca: Permet als alumnes explorar el jaciment arqueològic i utilitzar els seus dispositius mòbils o tauletes per accedir als continguts a través de l'aplicació Aurasma.
Elaboració de Fitxes Arqueològiques: Després que els alumnes hagin llegit i visualitzat la informació, demana'ls que elaborin fitxes arqueològiques per a cada element. Aquests documents han de contenir informació específica sobre cada element, incloent la seva descripció, context històric, importància arqueològica, etc.
Avaluació i Reflexió: Finalment, s'avaluen les fitxes arqueològiques elaborades pels alumnes i promou una reflexió sobre el que han après durant l'activitat.
Objectius d'aprenentatge
Identificació del Patrimoni Arqueològic: Desenvolupar la capacitat dels alumnes per identificar i reconèixer els elements arqueològics presents al jaciment del centre.
Ús de la Tecnologia: Millorar les habilitats tecnològiques dels alumnes mitjançant l'ús de dispositius mòbils o tauletes per interactuar amb l'aplicació Aurasma.
Recerca i Anàlisi: Fomentar la recerca i l'anàlisi mitjançant la lectura i visualització dels continguts proporcionats a través de l'aplicació Aurasma sobre cada element arqueològic.
Comprensió del context històric: Afavorir la comprensió del context històric i cultural de cada element arqueològic mitjançant la informació proporcionada als alumnes.
Desenvolupament de la Capacitat de Síntesi: Promoure la capacitat dels alumnes per sintetitzar la informació rellevant i elaborar fitxes arqueològiques concises per a cada element.
Comunicació escrita: Millorar les habilitats de comunicació escrita dels alumnes a través de l'elaboració de fitxes arqueològiques amb informació específica sobre cada element.
Reflexió crítica: Promoure una reflexió crítica sobre el patrimoni arqueològic i el seu valor històric i cultural en la societat actual.
Reflexió i justificació de l'evidència
L’aplicació Aurasma ens porta amb la realitat augmentada al jaciment arqueològic que tenim a l’institut. Ens ofereix una oportunitat única per enriquir l’experiència educativa dels nostres alumnes. Els alumnes poden interactuar amb el patrimoni arqueològic; fent ús de la tecnologia peer explorar i comprendre millor els elements que hi ha al jaciment.
Aquesta activitat es justifica per la seva capacitat per promoure la motivació de l’alumnat en els procés d’aprenentage, mitjançant l’ús de la tecnologia i la realitat augmentada.
La aplicació Aurasma ofereix dons, una manera interactiva i innovadora perquè l’alumne accedeixi a la informació sobre els elements arqueològics que es troben al jaciment, i altres per extensió, fomentant l’interès i la curiositat científica.
ÀREA 6: DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA DIGITAL DELS ESTUDIANTS
Enfront de les competències d’aquest marc analitzades, en les quals es tractava de com el professorat havia d’utilitzar les tecnologies digitals per millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge, l’àrea 6 detalla les competències pedagògiques específiques que necessitem perquè l’alumnat adquireixi i desenvolupi la seva competència digital per exercir una ciutadania activa, responsable i crítica.
Aquesta sisena àrea de continguts digitals disposa de tot un conjunt de competències relacionades. Podeu accedir facilment a través del menú inferior:
6.1 Alfabetització mediàtica i en el tractament de la informació i de les dades
Competència: Recerca i innovació en el disseny d’estratègies pedagògiques per desenvolupar la competència digital de l’alumnat en alfabetització mediàtica i en el tractament de la informació i de les dades Descripció: Dissenyar, implementar i integrar, en els processos d’ensenyament-aprenentatge, propostes pedagògiques per desenvolupar i avaluar la competència digital de l’alumnat en alfabetització mediàtica i tractament de la informació i les dades. Contextualització de la competència: Aquesta competència es desplega en les situacions d’ensenyament i aprenentatge en les quals l’alumnat ha de desenvolupar la seva pròpia competència a l’hora de buscar, valorar, organitzar i interpretar la informació i les dades. Es tracta de capacitar-lo per actuar críticament davant la ingent quantitat d’informació a la qual pot accedir i per ser conscient dels biaixos que apareixen en utilitzar els motors de cerca i que les seves pròpies accions a internet i les seves preconcepcions limiten la quantitat i la qualitat de la informació i les dades rebudes. Requereix, per part del professorat, el desplegament simultani dels seus coneixements pedagògics i sobre les tecnologies digitals i la seva evolució aplicats a les operacions de tractament de dades i informació, incloent-hi la que es publica als mitjans de comunicació digitals. Com a docents hem de conèixer les estratègies pedagògiques que els permetin connectar amb les necessitats de l’alumnat a l’hora de buscar i gestionar la informació i presentar situacions d’aprenentatge significatives i rellevants en nivells de progressió de complexitat creixent i adequades a l’edat i el desenvolupament competencial del seu alumnat.
C2. Transformació de les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge per desenvolupar la competència digital de l’alumnat en alfabetització mediàtica i en tractament de la informació i de les dades mitjançant la recerca i el disseny de noves estratègies pedagògiques
Fa recerca sobre l’impacte de les estratègies didàctiques i pedagògiques i sobre les tecnologies i serveis digitals utilitzats habitualment en el desenvolupament de la competència de l’alumnat en l’alfabetització mediàtica i en el tractament de la informació i de les dades.
Proposta d’evidència
En el marc del treball de recerca de batxillerat, els treballs més ben valorats es proposen pel certamen d’Exporecerca Jove, on l’alumnat exposa els seus TR durant tres dies i un tribunal escull quins són els guardonats en funció de les diferents institucions públiques i privades que hi participen com a patrocinadors.
Una d’aquestes entitats sense ànim de lucre és Verificat, organització que té per objectiu lluitar contra la desinformació i la manipulació a internet a través del periodisme i l’educació. La seva premissa és que una societat ben informada és més crítica, més sana i més democràtica.
La proposta es basa en crear un projecte interdisciplinari en què l’alumnat conegui els conceptes d’alfabetització mediàtica i el tractament responsable de la informació i les dades. La part pràctica consistiria en la tria d’una notícia d’actualitat i el seu contrast amb diferents fonts d’informació, per tal d’establir si hi ha un biaix informatiu tendenciós o no. Depenent del tema triat es podria comptar amb l’ajuda d’un expert, docent del centre. Per acabar, l’alumnat crearia un podcasts on explicaria en to divulgatiu la naturalesa de la notícia, el procés seguit en la seva verificació de fonts i les conclusions finals.
Objectius del projecte
Investigar l'alfabetització mediàtica, la verificació de dades i la desinformació.
Desenvolupar habilitats de comunicació oral i digital.
Promoure la reflexió crítica sobre el món dels mitjans de comunicació i la informació.
Crear un recurs educatiu que pugui ser compartit i accedit des de qualsevol lloc.
Aquest projecte hauria de contenir diferents aspectes:
Investigar sobre l'alfabetització mediàtica, la verificació de fonts, l'ètica periodística…
Planificació dels podcasts: temes a tractar, els rols de cada membre de l'equip i el format…
Producció dels podcasts: en equips, utilitzant eines de gravació i edició d'àudio.
Edició i millora del contingut, afegint efectes de so o entrevistes a experts.
Publicació i difusió: plataforma de podcasts o pàgina web. Promoció a les xarxes socials.
Avaluació i reflexió: reflexió sobre el procés de producció i reptes trobats.
Reflexió educativa
En el món actual de multitud de fonts d’informació, moltes de les quals sense cap base de realitat, fa que sigui imprescindible una alfabetització mediàtica, contrastar la informació i la que ens proporcionen les pròpies tecnologies és clau per saber discernir el que és veritat, fals, una veritat manipulada... Parlem del tenir un pensament crític, anar més enllà i tenir les eines per una comprensió mitjanament profunda dels mitjans de comunicació. Ser capaç de fer un ús responsable de la tecnologia i poder adquirir les habilitats necessàries per navegar amb èxit en el món digital actual.
6.2 Comunicació, col·laboració i ciutadania digital
Competència: Recerca i innovació en el disseny de noves estratègies pedagògiques per desenvolupar la competència de l’alumnat per comunicar-se, col•laborar i participar en entorns digitals. Descripció: Dissenyar, implementar i integrar, en els processos d’ensenyament-aprenentatge, propostes pedagògiques per desenvolupar i avaluar la competència digital de l’alumnat en la comunicació i la col•laboració, utilitzant tecnologies i respectant l’etiqueta digital, així com per construir una ciutadania i una identitat digital responsables. Contextualització de la competència: Aquesta competència es refereix a la nostra capacitat com a docents per a crear situacions d’ensenyament-aprenentatge en les quals l’alumnat desenvolupi les seves competències comunicatives, de col•laboració i participació ciutadana, tant en l’àmbit educatiu com en el social. S’espera igualment que com a docents hagim adquirit, per la seva banda, aquestes mateixes competències i les puguem modelitzar.
C2. Recerca i innovació sobre les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge orientades a desenvolupar la competència digital de l’alumnat en l’ús de les tecnologies de la comunicació i la col·laboració i en la construcció de la identitat digital i d’una ciutadania activa i responsable
Fa recerca sobre l’impacte de les estratègies didàctiques i pedagògiques per desenvolupar la competència digital per a la participació ciutadana, la comunicació, la col·laboració i la construcció d’una identitat digital responsable, sobre les tecnologies utilitzades habitualment per l’alumnat i sobre l’ús que se’n fa.
Proposta d'evidència
Impuls d'un estudi estadístic des de la comissió digital per tal de conèixer quines són les eines més emprades pels alumnes per la seva comunicació digital i com són utilitzades. A través d'un qüestionari que s'enviarà a tots els nivells de l'Eso i Batxillerat es farà recull de dades sobre les característiques i formes d'ús d'aquest tipus de recursos, tant populars entre la generació dels nostres estudiants. Un cop s'ha passat el qüestionari, es farà buidatge de les dades i en funció dels resultats, es plantegen propostes metodològiques de caire pedagògic per potenciar aquesta competència en els alumnes.
Passos a seguir
Disseny del qüestionari: La Comissió Digital ha de dissenyar un qüestionari exhaustiu que reculli informació sobre les eines de comunicació digital més utilitzades pels alumnes, així com les seves formes d'ús i preferències en relació amb aquestes eines.
Enviaments del qüestionari: Distribuir el qüestionari a tots els nivells de l'ESO i Batxillerat del centre educatiu. És important assegurar-se que tots els alumnes tinguin accés al qüestionari i que es promogui la seva participació.
Recollida de dades: Recopilar totes les respostes obtingudes a través del qüestionari. Assegurar-se que totes les respostes estiguin registrades amb precisió per a una anàlisi posterior.
Anàlisi de les dades: Fer un buidatge i anàlisi de les dades recollides del qüestionari. Utilitzar eines d'anàlisi estadística per identificar les eines de comunicació digital més utilitzades pels alumnes i les seves formes d'ús.
Identificació de tendències: Identificar patrons i tendències en l'ús de les eines de comunicació digital entre els alumnes de diferents nivells educatius. Això pot incloure la identificació de les eines més populars, les seves funcions principals, etc.
Propostes Metodològiques: Basant-se en els resultats de l'estudi, la Comissió Digital ha de formular propostes metodològiques de caràcter pedagògic per potenciar la competència en comunicació digital dels alumnes. Això pot incloure la integració de les eines de comunicació digital a les activitats educatives, la creació de recursos específics, etc.
Comunicació de Resultats: Comunicar els resultats de l'estudi a tota la comunitat educativa, incloent-hi alumnes, professors i altres membres del personal. Això pot fer-se a través de presentacions, informes escrits, reunions, etc.
Implementació de propostes: Posar en pràctica les propostes metodològiques a les matèries i projectes, formulades a partir dels resultats de l'estudi. Assegurar-se de seguir un seguiment per avaluar l'eficàcia d'aquestes propostes i ajustar-les segons sigui necessari.
Objectius
Identificar les eines de comunicació digital més emprades pels alumnes de l'ESO i Batxillerat.
Comprendre les formes d'ús i les preferències dels alumnes respecte a aquestes eines.
Analitzar les tendències i els patrons d'ús de les eines de comunicació digital entre els diferents nivells educatius.
Formular propostes metodològiques de caire pedagògic per potenciar la competència en comunicació digital dels alumnes.
Contribuir a una millor integració de les tecnologies de la comunicació digital en les pràctiques educatives del centre educatiu.
Promoure la reflexió sobre la importància de la competència digital en l'entorn educatiu i la seva relació amb les pràctiques d'ensenyament-aprenentatge.
Reflexió i justificació de l'evidència
La pproposta dde l'activitat es justifica per la importància de comprendre i adaptar-se als canvis en els hàbits de comunicació dels alumnes en l'entorn digital. Amb aquest estudi estadístic, es busca conèixer les eines més utilitzades i la seva forma d'ús per part dels alumnes i així poder proposar estratègies pedagògiques que fomentin una competència digital efectiva. Això ens permetrà una millor integració de les tecnologies digitals en les pràctiques educatives, afavorint,, en conseqüència, un entorn d'aprenentatge més enriquidor i adaptat a les necessitats dels estudiants en aquesta era digital.
6.3 Creació de continguts
Competència: Recerca aplicada i innovació en el desenvolupament de propostes didàctiques per estimular la creativitat en l’expressió d’idees i coneixements mitjançant l’elaboració de continguts digitals per part de l’alumnat Descripció: Dissenyar, implementar i integrar, en els processos d’ensenyament-aprenentatge, propostes pedagògiques per desenvolupar i avaluar la competència digital de l’alumnat en la creació i la reelaboració de continguts digitals, incloent-hi la programació i els continguts o les funcionalitats de les tecnologies emergents per crear-los o editar-los, i aplicar els drets d’autoria i de propietat intel•lectual. Contextualització de la competència: S’entén com a contingut digital qualsevol producció elaborada per mitjans digitals: text, imatges, vídeos, programes informàtics, activitats interactives, etc. El context d’aplicació és la creació de situacions d’ensenyament i aprenentatge en les quals l’alumnat hagi de crear i editar continguts digitals accessibles en diferents formats, amb diferents dispositius i eines o tecnologies, incloent-hi els editors de codi i l’ús de la intel•ligència artificial (correctors de text, traductors, tractament d’imatges, etc.), internet de les coses, realitat virtual i augmentada.
C2. Innovació de les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge per desenvolupar la competència digital de l’alumnat per crear continguts digitals
Fa recerca sobre l’impacte de les estratègies didàctiques i pedagògiques i sobre les tecnologies i els serveis utilitzats habitualment perquè l’alumnat creï continguts digitals.
Proposta d'evidència
Activitat que ha de combinar l'aprenentatge històric amb la tecnologia de la robòtica, proporcionant als alumnes una experiència educativa interactiva i enriquidora que fomenta la resolució de problemes i la creativitat. El plantejament d'aquesta activitat preten que l'alumne conegui com va ser el viatge de l'expedició de Núñez de Balboa en el que creua per via terrestre l'istme de Panamà i suposa passar de l'oceà Atlàntic al Pacífic, tot combinant metodologies i elements digitals de "l'Aula del futur".
Materials necessaris
Kits de robòtica (com LEGO Mindstorms o plaques d'Arduino).
Ordinadors amb programari de programació de robòtica instal·lat.
Dispositius electrònics amb accés a Internet (tauletes, ordinadors portàtils, etc.).
Mapes digitals de l'Istme de Panamà i rutes d'exploració.
Presentacions multimèdia o vídeos educatius relacionats amb l'exploració de Núñez de Balboa.
Passos a seguir
1. Introducció a l'activitat:
Presentació del tema: Explicació als alumnes qui va ser Vasco Núñez de Balboa i el context històric del seu viatge a l'Istme de Panamà.
Mostrar imatges o vídeos del paisatge de l'Istme de Panamà i els reptes que implicava aquesta exploració.
2. Construcció de robots exploradors:
Creació de grups: Divisió dels alumnes en petits grups i assignar a cadascun una tasca de construcció d'un robot explorador.
Programació: Utilitzar ordinadors i el programari de programació de robòtica perquè els estudiants programin els seus robots per navegar per un terreny similar al de l'Istme de Panamà i superar obstacles.
3. Simulació del viatge:
Escenificació: Simulació del viatge de Núñez de Balboa a través de l'Istme de Panamà.
Desafiament: Crear desafiaments per als robots, com ara superar muntanyes (objectes apilats), creuar rius (línies d'aigua) o evitar animals salvatges (objectes en moviment).
4. Tancament:
Recapitulació: Resumir els punts més importants de la classe i reforça els conceptes clau relacionats amb el viatge de Núñez de Balboa i la robòtica.
Tasca per a casa: Assignar una tasca per a casa relacionada amb el tema, com la redacció d'un assaig o la creació d'una presentació sobre altres exploradors de l'Edat Moderna i el seu impacte en la història.
Objectius
Integració de Coneixements Històrics
Aplicació de la Tecnologia Robòtica
Reflexió sobre la Relació entre Història i Tecnologia
Col·laboració i Treball en Equip
Justificació i reflexió
Amb la construcció i la programació de robots exploradors, els estudiants s'introdueixen en l'exploració de Núñez de Balboa a l'Istme de Panamà d'una manera interactiva, i adquireixen habilitats essencials com la resolució de problemes, la col·laboració i la pensament crític.
L'activitat ofereix una oportunitat per a la reflexió sobre com la tecnologia pot millorar l'aprenentatge de la història i com les eines digitals poden enriquir l'experiència educativa. Almn aquesta activitat es reforça la importància de comprendre el passat per entendre el present i el futur, connectant els esdeveniments històrics amb les tecnologies emergents.
6.4 Ús responsable i benestar digital
Competència: Recerca i innovació en el disseny d’estratègies pedagògiques per al desenvolupament de la competència de l’alumnat en l’ús de les tecnologies de manera segura, responsable, crítica i sostenible i per salvaguardar el seu propi benestar i el d’altres persones Descripció: Dissenyar, implementar i integrar, en els processos d’ensenyament-aprenentatge, propostes pedagògiques per desenvolupar i avaluar la competència digital de l’alumnat en l’ús segur, responsable, crític, saludable i sostenible de les tecnologies digitals. Contextualització de la competència: Aquesta competència es desplega a l’hora de conèixer, dissenyar i aplicar estratègies pedagògiques perquè l’alumnat desenvolupi un grau de competència que li permeti fer un ús segur i responsable de les tecnologies digitals. L’element comú de la competència que l’alumnat ha de desenvolupar és la protecció i la seguretat, però cal aplicar-ho en diferents àmbits: els dispositius, les dades personals i la privacitat, tant pròpia com aliena, la salut física i mental i el medi ambient i la societat.
C2. Recerca i innovació sobre les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge, de manera que s’adapti a la contínua evolució dels riscos i de les tecnologies dirigides al desenvolupament de la competència digital de l’alumnat en l’ús dels dispositius i serveis digitals de forma segura, responsable, crítica, saludable i sostenible
Fa recerca sobre l’impacte de les estratègies didàctiques i pedagògiques per sensibilitzar l’alumnat sobre els riscos i amenaces en l’ús de tecnologies, entorns i serveis digitals i recolzar-lo en la comprensió de les mesures de seguretat i en l’adopció d’hàbits i valors per protegir la seva privacitat, les seves dades personals i el seu benestar i el d’altres.
Descripció de l'evidència
Dins del PAT, es presenten activitats i recursos, com les xerrades i tallers Crític, promoguts pel Consell Comarcal i oferts pels ajuntaments del Vallès Oriental, que aborden qüestions relacionades amb el consum de drogues, l'ús de pantalles i la seguretat digital. Aquests tallers ofereixen assessorament i seguiment sobre diverses problemàtiques associades amb l'ús de tecnologies digitals, promocionant un ús segur, responsable i crític d'aquestes eines.
En finalitzar les xerrades s'envia una enquesta als docents amb l'objectiu de recopilar retroalimentació sobre aquestes. Aquest qüestionari ajuda a avaluar l'eficàcia i l'impacte d'aquestes activitats en els estudiants, així com a identificar àrees de millora en el servei proporcionant una visió més completa sobre com els docents perceben l'efectivitat de les xerrades en la sensibilització dels estudiants sobre els riscos i amenaces en l'ús de tecnologies digitals, alineant-se amb l'objectiu de recerca sobre l'impacte de les estratègies didàctiques i pedagògiques en aquest àmbit.
Reflexió de l'evidència
Els nostres estudiants estan dins d’un món ple de tecnologies digitals i és vital fomentar un ús segur, crític i responsable, d’aquestes eines digitals. Aquest activitat esta centrada en l’anàlisi de la identitat digital a les xarxes socials, afavorint abordar aquests temes des d’una perspectiva educativa. Reflexionen la seva presència en línia i de com construeixen la seva identitat digital. D’aquesta manera els estudiants mentre desenvolupen les seves habilitats prenen consciència de la importància de cuidar el seu propi benestar digital. La identificació de pràctiques negatives i positives a les xarxes socials els ajuda a comprendre com les seves accions en línia poden influir en la seva vida i en la dels altres.
Els alumnes fan una anàlisi en grup i discuteixen a classe, comparteixen experiències i aprenen els uns dels altres, creant un entorn de suport i col·laboració en el que es refereix al benestar digital. Què, amb els consells pràctics que reben sobre com millorar la seva presència en línia i com mantenir una identitat digital responsable, els permet estar preparats per prendre decisions informades sobre el seu ús de la tecnologia en un proper futur.
Conclusió.
Activitat à objectiu à promoure un ús segur- responsable,crític à tecnologies digitals
à protegir el benestar dels estudiants / altres persones en línia
Si seguim amb la recerca i la innovació en estratègies pedagògiques, podem seguir desenvolupant activitats educatives que facin més forts i segurs els estudiants per enfrontar els reptes digitals amb consciència i responsabilitat.
Captura i/o link de l'evidència
6.5 Resolució de problemes
Competència: Recerca i innovació en el disseny d’estratègies pedagògiques per desenvolupar la competència de l’alumnat per comprendre el funcionament de les tecnologies i actuar com a consumidor proactiu en una societat digital Descripció: Dissenyar, implementar i integrar, en els processos d’ensenyament-aprenentatge, propostes pedagògiques per desenvolupar i avaluar la competència digital de l’alumnat en la utilització de les tecnologies digitals per resoldre problemes quotidians i sortir-se’n, com a consumidor proactiu, de manera creativa i crítica en un món digitalitzat. Contextualització de la competència: Aquesta competència té per objecte que el professorat promogui entre el seu alumnat la capacitat per sortir-se’n en el món digital i cobrir, gràcies a l’ús de les tecnologies, les necessitats que pugui tenir en qualsevol àmbit, des de les que són pròpies de la vida quotidiana fins a les que afecten el seu futur desenvolupament laboral o professional o a les que corresponen a la seva participació o intervenció en qualsevol projecte o iniciativa personal o col•lectiva. Això ho converteix, al seu torn, en consumidor i en productor d’informació i serveis digitals, la qual cosa s’ha anomenat “consumidor proactiu”, terme encunyat per Alvin Toffler en la dècada dels vuitanta i l’ús del qual es va generalitzar amb el web 2.0.
C2. Recerca i innovació sobre les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge aplicades en un món digitalitzat en evolució contínua i adreçades al desenvolupament de la competència digital de l’alumnat perquè s’hi desenvolupi fent un ús eficaç creatiu i crític de les tecnologies
Fa recerca sobre l’impacte de les estratègies didàctiques i pedagògiques en el desenvolupament de la competència digital de l’alumnat per donar resposta a les seves necessitats diàries i dur a terme projectes com a consumidor proactiu en una societat digital.
Evidència a editar de la competència 6.5