Entre els principis del sistema educatiu, recollits en l’article 1.b de la LLOI, modificat per la LOMLOE, hi ha el que disposa que l’educació ha d’actuar “com un element compensador de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials, amb especial atenció a les que es derivin de qualsevol tipus de discapacitat” i, en aquest sentit, les tecnologies digitals possibiliten l’accés a la informació, la comunicació i el coneixement, reduint o eliminant barreres físiques, sensorials o socioeconòmiques. En contrapunt, la bretxa digital, originada pel desigual accés als dispositius, a la xarxa i per la manca de competències digitals, comporta un risc per al dret a l’educació en igualtat de condicions de l’alumnat en situació de vulnerabilitat socioeducativa. Per tant, les competències digitals recollides en aquesta àrea han de permetre als docents actuar, en col•laboració amb els centres, les administracions i les famílies, per superar i compensar les desigualtats existents (per exemple, en l’accés a les tecnologies digitals o en la competència digital) i per garantir l’accessibilitat a tot l’alumnat atenent a les necessitats educatives personals. En aquesta mateixa línia, l’ús per part del professorat de les tecnologies digitals ha de contribuir a proporcionar atenció a les necessitats personals de l’alumnat oferint activitats d’aprenentatge adaptades al nivell de competència, interessos i necessitats de cada estudiant. Amb això es potencia un dels principals avantatges de les tecnologies digitals en l’educació: la seva capacitat per donar suport a estratègies pedagògiques centrades en l’alumnat, impulsar el seu compromís actiu en el procés d’aprenentatge i ajudar-lo a responsabilitzar-se’n. Amb la finalitat de fer realitat aquest empoderament de l’alumnat, s’ha d’entendre també que les competències dels docents en un ús adequat i inclusiu d’aquestes tecnologies impliquen el coneixement dels models pedagògics subjacents, la capacitat de configurar-les, utilitzar-les i avaluar-ne la idoneïtat per aconseguir els objectius d’aprenentatge tenint en compte consideracions ètiques i didàctiques. En aquest sentit, cal tenir present que una part de les tecnologies orientades a la personalització de l’aprenentatge deriven del tractament de dades i de l’aplicació de desenvolupaments d’intel•ligència artificial. Per tant, l’ús d’aquestes tecnologies està supeditat a l’autorització del responsable de protecció de dades personals, ja sigui l’administració educativa o els titulars del centre. A més, és essencial que els docents intervinguin de forma activa quan utilitzin aplicacions que es basin en processos de presa de decisions automatitzades i les supervisin, de manera que es protegeixin els drets de l’alumnat, i se superin els biaixos discriminatoris o prediccions algorítmiques que puguin limitar-ne el progrés potencial, alhora que promouen un aprenentatge creatiu i crític, alternatiu a un aprenentatge mecànic centrat en tasques estandarditzades. La utilització de l’anàlisi del rendiment com a base per desenvolupar els aprenentatges, en cas d’estar autoritzada, s’ha de fer des d’un punt de vista ètic, atenent a les necessàries garanties digitals de tots els estudiants i evitant l’acumulació i el processament de dades no necessàries. A més, les dades recollides han de ser pedagògicament rellevants i l’ús ha d’estar sempre orientat a procurar el benefici i la millora de l’aprenentatge de l’alumnat. La informació que es pot generar mitjançant la utilització de la tecnologia ha d’estar protegida i el seu accés controlat en funció dels perfils i les responsabilitats dels diferents professionals que intervenen en el disseny dels nous entorns d’aprenentatge.