PORTFOLIO INDIVIDUAL
Josep Garcia
Comissió Digital Institut Vilanova del Vallès
Aquest Portafolis Digital de Competència Digital Docent és un recull de diferents practiques i experiències que he portat a terme els darrers anys tant com a director de l’Institut de Vilanova del Vallès com a professor de matemàtiques en aquest mateix centre. Com a director he potenciat la progressiva digitalització dels diferents processos del centre en l’àmbit de gestió i comunicació i en els procediments d’aprenentage. Per a aconseguir-ho ha calgut un esforç personal per tal d’adquirir i dominar les habilitats tecnològiques necessàries així com la implementació de les condicions estructurals del centre i el foment de la formació per part d’una gran majoria del claustre que ha permès una millora significativa del procés d'ensenyament i aprenentatge en l'entorn digital.
Aquest portafolis digital ofereix una visió completa de la meva capacitació, experiència i aplicació pràctica de la competència digital docent, abordant les dues facetes de la meva tasca com a director i com a professor de matemàtiques. Inclou exemples de materials didàctics digitals que he impulsat al centre i estratègies, la implementació de les quals he fomentat per tal de millorar la competència digital de l’alumnat de tot l’institut.
Més enllà de demostrar la meva capacitat per utilitzar les eines i plataformes digitals, en aquest portafolis vull reflectir la importància de promoure entre el professorat del claustre la necessitat d’incorporar a la seva tasca docent les noves tecnologies per atendre les necessitats individuals dels estudiants millorant així la seva comprensió dels continguts curriculars.
La fonamentació personal d’aquest portfoli són els gairebé catorze cursos que pertanyo al claustre de l'Institut de Vilanova del Vallès, al qual em vaig afegir com a professor de matemàtiques el seu segon curs d’existència. La meva participació en la vida del centre ha anat sempre creixent en implicació, de bon començament vaig ser un dels dos tutors dels primers tercers d’ESO, més tard vaig ser coordinador de 4t d’ESO i de Batxillerat, al temps que era tutor de cada nivell respectiu, el curs 2011-12 vaig ser el cap d’estudis, i per últim, els darrers dotze cursos sóc el director. Des d'aquest càrrec he creat i participat a la Comissió digital, des de la que hem promogut les condicions estructurals i la formació del professorat per al continu creixement de la digitalització del centre. Formacions en les quals he participat tant com alumne com formador.
INTRODUCCIÓ AL PORTFOLIO
El portafolis ens permet com a docents mostrar i documentar les habilitats digitals i l'aplicació d'eines tecnològiques de manera concreta. A més, promou la reflexió sobre les pràctiques educatives i l'adaptació als nous entorns d'aprenentatge en línia. També fomenta l'avaluació contínua, ja que es poden identificar punts forts i àrees de millora i ofereix una manera tangible de demostrar un creixement professional que dia rere dia va augmentant. Finalment, fomenta la col·laboració i el compartiment d'experiències entre iguals, enfortint la comunitat educativa en línia.
En aquest cas ens trobem davant del nivell C2 de la Competència Digital Docent (CDD). Segons els marc de referència de la CDD aquest nivell estableix que un docent és capaç de desenvolupar processos de recerca i transformació de l'educació a través de la utilització de les tecnologies digitals. A partir d'aquí, ha de ser capaç de generar coneixement definit sobre noves funcionalitats tecnològiques amb aplicació en l'àmbit educatiu i resolent i anticipant problemes inèdits mitjançant la recerca educativa o dissenyant pràctiques d'ensenyament i aprenentatge innovadores basades en l'ús de les TD no existents fins ara.
No només la capacitat per utilitzar les tecnologies sinó també l'exercici de totes les tasques docents.
Un element imprescindible en el procés d'ensenyament-aprenentatge que contribueix a desenvolupar la innovació.
No només la disposició de continguts digitals sinó la capacitat de gestionar la seva varietat .
Un àrea que possibilita l'accés a la informació, la comunicació i el coneixement.
Una competència digital específica que ha de permetre manejar les tecnologies digitals en qualsevol fase o procés.
Un àrea per facilitar que l'alumnat assoleixi les seves pròpies competències.
ÀREA 1: COMPROMÍS PROFESSIONAL
El compromís professional com a docents s’expressa a través de la protecció del benestar de l’alumnat i el seu adequat desenvolupament intel•lectual, físic i psicològic, la participació en el centre, la col•laboració amb les famílies, l’acció responsable en l’entorn i amb el seu propi desenvolupament professional. Per tant, la competència digital docent no solament s’ha de referir a la capacitat per utilitzar les tecnologies digitals per millorar l’ensenyament i l’aprenentatge, sinó també per a l’acompliment adequat de totes les tasques relacionades amb l’exercici professional. En aquest sentit, aquesta àrea de compromís professional inclou cinc grans competències (comunicació organitzativa; participació, col•laboració i coordinació professional; pràctica reflexiva; desenvolupament professional digital continu).
Aquesta primera àrea de compromís professional disposa de tot un conjunt de competències relacionades. Podeu accedir facilment a través dels enllaços que teniu a la part inferior:
1.1 Comunicació organitzativa
Competència: Recerca, avaluació i disseny de noves estratègies de comunicació organitzativa en contextos educatius. Descripció: Utilitzar les tecnologies digitals establertes per les AE o, si escau, pels titulars del centre, per aplicar les estratègies de comunicació organitzativa entre els agents de la comunitat educativa i d’aquests amb tercers, per contribuir a millorar aquestes estratègies i a projectar la imatge institucional de l’organització. Contextualització de la competència: Aquesta competència es desenvolupa en contextos de comunicació organitzacional, no en situacions d’ensenyament i aprenentatge. El professorat desplega aquesta competència en contextos de comunicació a través de mitjans digitals per a la participació en els òrgans de coordinació docent i en els òrgans col·legiats dels centres, així com en la seva interacció amb els diferents agents de la comunitat educativa, especialment alumnat i famílies, amb institucions i amb entitats col·laboradores. S’aplica específicament en situacions de comunicació en l’acompliment de la seva labor professional de caràcter no docent.
C2. Disseny de les estratègies de comunicació organitzativa dels centres docents
Participa en projectes de recerca i disseny d’eines de comunicació organitzativa adaptades als centres educatius.
Experiència
En el context de l'Estratègia Digital de Centre (EDC) de l'Institut Vilanova del Vallès, la Comissió Digital (CD) del centre a través d'una recerca de les necessitats comunicació organitzativa, ha dissenyat un espai d'intercanvi d'experiències docents que permeti la comunicació entre els diferents docents del centre i faciliti el dia a dia de la tasca docent a nivell digital. L'existència d'aquest espai ha de permetre fomentar el coneixement d'eines i dinàmiques digitals que enriqueixin el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Evidència
En aquest enllaç podeu observar una captura de pantalla de l'espai existent al portal de centre:
Reflexió personal
Com a director de l'institut considero de gran valor aquests espais d'intercanvi d'experiències docents i en potencio l'ús. Aquesta plataforma digital en línia ofereix una oportunitat excepcional per a tot l'equip docent de comunicar-se i col·laborar en la millora de la tasca educativa amb un enfocament digital.
Implementar aquest recurs en el web de l'institut ens permet personalitzar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats específiques, mantenint alhora la cohesió amb la filosofia institucional. L'objectiu és convertir el lloc web de l'institut en un centre digital dinàmic, una eina imprescindible per a l'aprenentatge continu i la col·laboració entre els membres de la comunitat educativa.
A més de ser un espai per compartir experiències i recursos, aquesta plataforma també vol facilitar la creació de grups de treball, projectes col·laboratius i espais de discussió per abordar qüestions rellevants sobre l'ús de les tecnologies digitals en l'ensenyament. Aquesta interacció ha d'estimular la innovació i la creativitat pedagògica, permetent-nos desenvolupar materials didàctics i estratègies d'ensenyament més efectives.
En resum, com a director de l'institut tinc un paper crucial en fomentar una cultura de col·laboració, comunicació oberta i aprenentatge continu a través d'aquest espai d'intercanvi d'experiències docents. És mitjançant aquest compromís compartit i la participació activa de tots els membres de la comunitat educativa que podem avançar cap a una educació digitalment enriquida i significativa.
1.2 Participació, col·laboració i coordinació professional
Competència: Innovació de les pràctiques professionals docents de participació, coordinació i col·laboració mitjançant tecnologies digitals. Descripció: Utilitzar les tecnologies digitals per participar en els òrgans col·legiats de govern i de coordinació docent del centre, per coordinar-se amb els integrants dels equips docents, dels serveis d’orientació i suport educatiu, així com per col·laborar amb professorat d’altres centres, educadors i membres d’altres institucions en el desenvolupament de plans i projectes específics promoguts pel centre educatiu. Contextualització de la competència: Aquesta competència s’ha d’aplicar en les situacions en què es requereixi al professorat la participació activa i proactiva en els òrgans de coordinació docent i de gestió i la realització de les tasques docents de caràcter administratiu a través dels mitjans digitals en el si del centre. Comporta, entre d’altres, la utilització de les aplicacions i del programari necessari per efectuar les tasques docents administratives, la utilització de plataformes de col·laboració i coordinació pedagògica al centre, l’aplicació dels protocols de seguretat i ús per utilitzar els recursos digitals del centre i l’adequació de l’ús de les tecnologies al benestar personal dels membres de l’organització i a la sostenibilitat mediambiental. També s’ha d’aplicar en situacions de col·laboració corporativa amb docents d’altres centres educatius o amb professionals externs, tant de serveis socials, com d’institucions culturals, centres de recerca, associacions o empreses de l’entorn per al desenvolupament de projectes o tasques específics. Esrefereix a la competència per a l’ús de les tecnologies digitals en processos de col·laboració amb la finalitat de dur a terme actuacions determinades, no per a la reflexió, recerca, etc., relacionades amb l’ús de les tecnologies digitals en l’educació, aspectes que seran tractats en les competències següents relatives a la pràctica reflexiva i al desenvolupament professional.
C2. Recerca sobre nous models de col·laboració professional a través de plataformes digitals
Identifica noves funcionalitats que permetrien implementar estratègies de col·laboració més eficaces en l’àmbit educatiu a través de les tecnologies digitals.
Experiència
En temps de la pandèmia, les necessitats comunicatives del centre van augmentar. La Comissió Digital, en base a les necessitats que el context de pandèmia va suposar va decidir implementar tota una sèrie d'eines de comunicació que facilitessin les tasques docents. En un primer moment, les eines comunicatives de caràcter general tipus Google meet van ser introduïdes, però els problemes de seguretat que implicaven van donar lloc a la introducció d'un mòdul específic de comunicació intern. Aques mòdul de comunicació va ser introduït a través del campus virtual Moodle del centre, en concret el mòdul escollit va ser el Big Blue Button.
Evidència
En aquest enllaç podeu observar una captura de pantalla de l'espai existent al portal de centre:
Reflexió personal
Durant la pandèmia de COVID-19 totes les institucions educatives ens vam veure obligades a adaptar-nos a l'ensenyament en línia, destacant l'ús d'eines com Google Meet i Zoom. En un principi al nostre centre també vam optar per aquestes eines, però la seguretat de les connexions, sense intromissions d'agents externs, i la cerca d'una única eina per a totes les comunicacions ens van portar a escollir l'eina BigBlueButton integrat a Moodle. El fet que el nostre Moodle està allotjat als servidors de la plataforma Esemtia ens ha garantit la protecció de dades de tots els usuaris, professorat i alumnat. A més també ens ha propocionat un procediment únic d'ús d'aquestes connexions.
Aquesta transició va plantejar reptes com la gestió del temps dels alumnes, tot i els beneficis en la continuïtat de l'aprenentatge. Les eines telemàtiques varen resultar essencials per mantenir la connexió entre educadors i estudiants, oferint funcionalitats que enriqueixen l'experiència educativa. Tot i això, va ser necessari resoldre les desigualtats d'accés per garantir una educació equitativa.
Avui en dia l'ensenyament en línia és residual, només per a cassos excepcionals on l'alumnat no pot assistir a l'institut. En canvi en un gran nombre de les reunions de coordinació del professorat que es fan en horari no lectiu s'ha consolidat l'ús del BigBlueButton per tal de afavorir la conciliació familiar del professorat.
En resum, les eines telemàtiques com el BigBlueButton varen ser vitals per a l'educació durant la pandèmia, proporcionant una manera efectiva de superar les barreres físiques i continuar amb l'aprenentatge i, actualment, són efectives per aconseguir una millor conciliació familiar del professorat.
1.3 Pràctica reflexiva
Competència: Recerca i avaluació sobre pràctiques pedagògiques digitals. Descripció: Aquesta competència es refereix a la recerca i la reflexió sobre l’ús dels mitjans digitals en la pràctica docent personal (individual) i al seu impacte en el desenvolupament de la competència digital d’altres persones. No requereix, per si mateixa, l’ús de dispositius i mitjans digitals, encara que el seu objecte és la millora de l’ús d’aquestes tecnologies en l’educació. A més, aquesta competència es refereix a l’entrenament i l’aplicació de la pràctica reflexiva sobre la pròpia pràctica docent professional docent en el qual s’integrin tecnologies digitals, especialment sobre el pedagògic i curricular, per anar més enllà de la reflexió intuïtiva i espontània. Contextualització de la competència: Un aspecte essencial d’aquest model és la necessitat de partir de situacions reals concretes, perquè l’aprenentatge estigui plenament contextualitzat, i que se centri de manera holística en el subjecte, evolucionant des de l’anàlisi d’elements tècnics o metodològics a uns altres més relacionats amb els principis, les percepcions i les creences dels docents. La reflexió sobre la pràctica pedagògica i docent es pot enriquir notablement amb les aportacions d’altres professionals en un grup de discussió en condicions d’igualtat i dins d’un clima de confiança, que permeti contrastar les percepcions individuals amb les d’uns altres. Així mateix, l’observació controlada, tant individual com entre iguals, bé de manera directa, bé a través d’enregistraments, aporta informació addicional més fàcilment objectivable a aquesta anàlisi qualitativa. El procés requereix la identificació dels coneixements teòrics, les creences personals implícites i el coneixement experiencial o coneixement en l’acció del subjecte, així com la reconstrucció de la reflexió en i durant l’acció que el va conduir a afrontar una situació imprevista d’una determinada manera. La reflexió sobre l’acció i la metareflexió sobre els aspectes considerats en haver de prendre una decisió i curs d’acció immediats a l’aula, ha de conduir aqüestionar algun d’aquests elements en els casos enquè la intervenció no ha donat els resultats esperatsi a examinar noves alternatives per a situacionsanàlogues. Comportaria, entre d’altres, l’examen deles característiques de la situació o l’acció, la revisióde la interpretació subjectiva que se n’ha fet, elprocediment seguit en el diagnòstic i la definició del problema, els factors que han determinat la decisió adoptada, la cerca de nous coneixements i referents teòrics, la revisió de les interpretacions subjectives i dels esquemes de pensament i la construcció d’una praxi racional, reflexiva i conscient i, per tant, menys reactiva, intuïtiva i rutinària.
C2. Recerca i lideratge en el desenvolupament de processos de pràctica reflexiva
Fa recerca sobre l'impacte de la pràctica reflexiva en la millora de la pràctica docent utilitzant tecnologies digitals.
Experiència
L'existència de l'Estratègia Digital de Centre (EDC) suposa en si mateixa la introducció a l'interior de la comunitat educativa del centre, de la pràctica reflexiva sobre la pràctica docent i l'ús de les tecnologies digitals en el dia a dia.
Dins de l'Estratègia Digital de Centre (EDC) s’ha dut a terme una sèrie d’actuacions relatives a la diagnosi de punts forts i febles pel que respecte a les habilitats i mancances que predominen en el col·lectiu de l’equip docent del nostre centre. Això representa en si mateix, un acte de reflexió sobre la digitalització de la nostra pràctica docent, les eines utilitzades per aquesta diagnosi va ser anomenades Selfie i Selfie for teachers.
Evidència
Podeu observar el buidatge de la selfie i una captura de pantalla en aquest enllaç:
Reflexió personal
Selfie for Teachers ha estat una eina molt vàlida per a promoure la reflexió sobre la pròpia competència digital en l'àmbit educatiu. Com a director de l’institut una de les meves funcions és precisament promoure l’avaluació contínua del funcionament del centre, per tant quan des de la Mentoria Digital del curs 2021/22 se’ns va proposar fer-la servir per fer un estudi de l’estat digital del nostre centre vaig intuir que seria una bona eina per fer-ne la reflexió.
Selfie for Teachers ens va oferir una plataforma per a que el nostre professorat es qüestionés sobre la seva pràctica docent, s’autoavalués i busqués maneres de millora contínua. Així mateix és una oportunitat valuosa per a què els docents reflexionin sobre les seves pràctiques d'ensenyament i avaluïn les seves habilitats i competències digitals. Aquest procés d'autoreconeixement és fonamental per al desenvolupament professional, ja que permet identificar àrees de fortalesa i de millora, establint així objectius concrets per al creixement professional individual.
A més, Selfie for Teachers resulta molt útil per avaluar l'impacte educatiu de les pràctiques docents mitjançant la recopilació i l'anàlisi de dades sobre les experiències dels estudiants i els resultats d'aprenentatge. Això ens permet avaluar l'eficàcia de les pràctiques educatives i ajustar-les segons sigui necessari per millorar els resultats acadèmics dels nostres alumnes.
L’anàlisi dels resultats del Selfie for Teachers ens va servir per confeccionar l’Estratègia Digital de Centre que vaig poder incorporar dins el meu projecte de direcció per al cursos 2022/23-2025/26.
1.4 Desenvolupament professional digital continu (DPC)
Competència: Creació col•laborativa de noves activitats i models de formació per al desenvolupament professional continu Descripció: Desenvolupar de manera continuada les competències professionals docents a través de mitjans digitals. Mantenir actualitzada la competència digital docent. Contextualització de la competència: Aquesta competència s’ha d’aplicar en les situacions en les quals l’objectiu fonamental és el desenvolupament professional continu a través de mitjans digitals, és a dir, la millora de les competències docents pròpies, bé a través del treball individual o en col•laboració o amb l’ajuda d’altres persones. Inclou, de manera específica, el desenvolupament de la competència digital professional a través de la formació presencial, semipresencial o mitjançant tecnologies digitals en entorns virtuals.
C2. Disseny de nous programes de recerca aplicada a l’educació per al desenvolupament professional docent mitjançant les tecnologies digitals
Utilitza les tecnologies digitals per assessorar altres companys sobre pràctiques d’ensenyament innovadores.
Experiència
Formació digital interna que simbolitza l’aposta decidida que va iniciar fa uns anys el centre cap a la incorporació progressiva de la digitalització en l’aprenentatge dels alumnes. Aquesta formació té com a objectius principals el reciclatge del professorat en termes de digitalització pedagògica, tot assessorant i guiant a l’equip docent en la iniciació i ús de determinats recursos digitals, les seves prestacions i possibles aplicacions en els diferents contextos d’aprenentatge dels alumnes en una aula.
Evidència
En aquest enllaç podeu observar una captura de pantalla de l'espai existent al portal de centre:
Reflexió personal
Els diferents projectes de direcció que han guiat la meva tasca directiva els darrers dotze anys sempre han tingut en la formació del professorat uns dels seus objectius principals. I en gran part aquesta formació ha estat centrada en l’aplicació de les noves tecnologies al processos d’ensenyament-aprenentatge del nostre alumnat i també, com no, als diferents processos de gestió del centre.
Les formacions implementades han promogut una evolució positiva i proactiva del personal docent en la integració de la tecnologia en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Aquestes formacions internes no només reflecteixen la postura dels meus projectes de direcció, sinó també la voluntat del claustre de respondre als reptes i oportunitats que ofereix la digitalització en l'educació.
Els objectius principals de les formacions digitals posen de manifest una preocupació pel desenvolupament professional del professorat i l’aprenentatge digital dels alumnes. Aquest reciclatge en termes de digitalització pedagògica es mostra com a fonamental en l’aprenentatge a les aules actuals, incloent-hi la comprensió de com utilitzar i adaptar les eines tecnològiques en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
El guiat i assessorament entre companys en l'ús de recursos digitals concrets ha estat clau per superar les barreres inicials que alguns professors podrien experimentar davant de la tecnologia. Aquest enfocament no només facilita la incorporació de les eines digitals en les matèries, sinó que també estimula la reflexió sobre com aquestes eines poden adaptar-se als diferents contextos d'aprenentatge dels alumnes.
Resumint crec que els resultats d’aquesta formació interna posen en valor la importància d’una formació contínua del professorat en la digitalització, identificant-la com una via de millora evident de la qualitat de l'ensenyament i preparant els alumnes per afrontar els reptes del món digital, sempre tenint en compte l’aparició de noves tecnologies i/o aplicacions de les consolidades mantenint oberta la porta a realitzar noves formacions al respecte.
1.5 Protecció de dades personals, privacitat, seguretat i benestar digital
Competència: Disseny i concreció de mesures per a la protecció de les dades personals, la privacitat, la seguretat, els drets digitals i el benestar digital de la comunitat educativa. Descripció: Protegir les dades personals, les comunicacions i l’accés als dispositius, dins de l’àmbit educatiu, per evitar els riscos i les amenaces que afectin els drets i les garanties digitals de tots els membres de la comunitat educativa inclosos en la normativa vigent. Utilitzar de manera responsable, segura i saludable les tecnologies digitals per evitar riscos laborals, personals i en l’entorn i per garantir el benestar físic, psicològic i social de l’alumnat en utilitzar les tecnologies digitals. Contextualització de la competència: El pla digital del centre ha de recollir un conjunt de mesures que garanteixin el benestar de la comunitat educativa. Aquesta competència està orientada a desenvolupar el compromís docent amb aquest objectiu i s’exercita a través de quatre eixos: • La protecció de dades personals, de la privacitat i dels drets digitals; • La seguretat en l’accés als dispositius, sistemes i xarxes; • L’ús responsable i sostenible dels recursos digitals des del punt de vista mediambiental, i • Les mesures orientades a garantir la salut física i mental. Un element fonamental per desenvolupar aquesta competència és la protecció de dades personals, perquè és una obligació que contreu tot docent en l’acompliment de les seves responsabilitats, i el seu exercici està subjecte en deure de sigil i s’ha de complir des del primer moment, per la qual cosa no se’n pot graduar, en cap cas, l’aplicació. l’aprenentatge. Es concreta en l’aplicació de les mesures i els protocols de seguretat al centre, que han de desenvolupar els establerts per la legislació vigent. En funció de l’AE per a la qual es treballi o el centre concertat o privat en el qual exerceixi la docència, aquests protocols poden canviar, encara que sempre exigiran l’aplicació d’uns elements comuns.
C2. Referent en el disseny i l’aplicació de protocols o mesures de seguretat, protecció de dades personals, privacitat, drets digitals i benestar relacionats amb la utilització de les tecnologies digitals en l’àmbit educatiu
Identifica aspectes de millora en els protocols de protecció de dades personals i la privacitat en utilitzar tecnologies digitals als centres educatius a partir d’un coneixement profund i contextualitzat de la normativa sobre protecció de dades, i fa propostes per actualitzar-la.
Experiència
Col·laboració, disseny i adaptació al context particular de centre, d’un mòdul formatiu online en la plataforma Odissea dins del marc de l’Estratègia Digital de Centre. En aquest apartat específic de seguretat de la formació interna de centre, com en la resta formacions digitals impartides en el centre, es promociona la participació activa i col·laboració en la docència del curs, del màxim nombre de membres del claustre. Seguint aquesta estratègia, tot el claustre participa de forma més o menys activa en el procés de definició d’objectius, identificació de necessitats i planificació de les accions concretes relacionades amb la seguretat digital del centre. Aquest mòdul està orientat en introduir al docents del centre en conceptes de ciberseguretat i protecció de dades, així com la creació de sinergies específiques de centre en termes de seguretat digital, per tal d’aconseguir una convivencia sana i confiable entre els membres de la comunitat educativa i la tecnologia.
Evidència
En aquest enllaç podeu observar diverses captures de pantalla de l'espai existent al portal de centre:
Reflexió personal
Com a director del centre i membre de la Comissió Digital, considero que la participació del nostre claustre és fonamental en el disseny i l'adaptació dels mòduls formatius en línia, especialment en matèria de seguretat digital. Aquest enfocament no només requereix la contribució dels experts en tecnologia del centre, sinó també de tots els membres del claustre, ja que la seguretat digital és una qüestió que afecta a tots els àmbits de la vida escolar i laboral.
La participació activa dels membres del claustre en la definició d'objectius, identificació de necessitats i planificació d'accions és essencial per garantir l'eficàcia de la formació en seguretat digital. Aquesta col·laboració garanteix una comprensió compartida dels reptes i les solucions, i promou un compromís col·lectiu amb la millora de les pràctiques de seguretat digital a l'escola.
A través d'aquest mòdul formatiu, hem pogut explorar conceptes de ciberseguretat i abordar qüestions avançades que ens han permès millorar les nostres capacitats per fer front als reptes tecnològics actuals i futurs. La reflexió sobre aquesta formació ens convida a reconèixer la importància de la col·laboració i la participació activa del claustre en la contextualització de la seguretat digital, amb l'objectiu de promoure una convivència segura i confiable entre la comunitat educativa i la tecnologia del segle actual.
ÀREA 2: CONTINGUTS DIGITALS
El professorat disposa actualment d’una gran diversitat de continguts digitals que pot utilitzar per a l’ensenyament. Una de les competències clau que qualsevol docent necessita desenvolupar és poder gestionar aquesta varietat de continguts per identificar de manera efectiva els que millor s’adaptin als objectius d’aprenentatge, al seu alumnat i al seu estil d’ensenyament, estructurar-los, relacionar-los entre si i modificar, afegir i crear nous continguts educatius digitals amb els quals pugui basar la seva pràctica docent. És important tenir en compte la diferència conceptual entre continguts digitals, que són fitxers amb continguts que es poden emprar amb una finalitat educativa, encara que originàriament hagin estat elaborats amb un altre propòsit, i continguts educatius digitals, que són paquets de continguts estandarditzats, identificats i catalogats perquè s’utilitzin amb una finalitat educativa. Al mateix temps, és important conèixer com s’han d’utilitzar i administrar de manera responsable els continguts digitals, i respectar la normativa sobre drets d’autor i propietat intel•lectual en usar-los, modificar-los i compartir-los.
Aquesta segona àrea de continguts digitals disposa de tot un conjunt de competències relacionades. Podeu accedir facilment a través del menú inferior:
2.1 Cerca i selecció de continguts digitals
Competència: Recerca per a l’optimització de la cerca i la selecció de continguts digitals i transformació de les pràctiques educatives a partir de la millora en la definició dels criteris de qualitat Descripció: Localitzar, avaluar i seleccionar continguts digitals de qualitat per millorar l’ensenyament i l’aprenentatge i donar-hi suport. Considerar, de forma específica, l’objectiu d’aprenentatge, el context, l’enfocament pedagògic, el tipus de llicència i aspectes tècnics que garanteixin l’accessibilitat universal, la usabilitat i la interoperabilitat. Contextualització de la competència: Aquesta competència es demostra en situacions en les quals el o la docent ha d’afrontar la cerca de continguts digitals per utilitzar-los en la pràctica docent. A l’hora de buscar, avaluar i seleccionar els continguts, no només s’han de tenir en compte els aspectes pedagògics o didàctics i la seva adequació a les característiques del seu alumnat, sinó també els de caràcter tècnic (accessibilitat, usabilitat, etc.), de seguretat i garantia dels drets digitals de tot l’alumnat com, per exemple, la necessitat de registre o la cessió de dades per usar-les. En aquesta competència, el o la docent no arriba a editar els continguts, simplement els cerca i selecciona per a un ús posterior, per la qual cosa la selecció s’ha de fer, també, tenint en compte els diferents tipus de llicències existents i adequant la cerca a l’ús concret que li vol a donar.
C2. Transformació de les pràctiques de cerca i selecció de continguts educatius digitals
Fa recerca sobre el funcionament dels motors de cerca, els algorismes que empren i l’ús de les metadades per recuperar la informació i els aplica en el disseny de noves estratègies de cerca i catalogació.
Experiència
Des de la Comissió Digital de Centre, a través d'una sèrie de proves diagnòstiques contrastades en base al projecte de recerca COMDID (ref. 2014ARMIF00039) pel grup de recerca ARGET de la Universitat Rovira i Virgili (URV) (ref. 2017SGR1682) es van realitzar tota una sèrie de diagnosis.
Aquestes proves diagnòstiques es basen en la cerca i catalogació d'aplicacions que tant professorat com alumnat havien de tenir presents. Moltes d'aquestes estratègies de disseny van quallar en aspectes com els sistemes de control protocolari de la gsuite en base al registre d’usuari i de dispositiu dispositiu.
Evidència
En aquest enllaç podeu observar dues captures de pantalla, una amb la capçalera del formulari d'anàlisi digital i l'altra amb un registre de control de la G-suite:
Reflexió personal
Quan a la Comissió digital ens va arribar la informació del projecte de recerca COMDID realitzat pel grup ARGET de la URV vàrem tenir clar que era una bona eina per tal d’analitzar i comprendre els requisits del nostre propi entorn educatiu a nivell digital, així com les oportunitats i preferències del nostre professorat en relació a les eines digitals. Ja què en el marc del Pla d'Educació Digital de Catalunya (PEDC), les proves diagnòstiques són clau per avaluar l'eficàcia de les estratègies per al professorat. Aquestes estratègies, basades en la cerca d'aplicacions digitals, requereixen una comprensió profunda de les necessitats educatives i les preferències del professorat. La col·laboració de la nostra Comissió Digital amb la Universitat Rovira i Virgili ha impulsat aquestes proves, destacant la importància d'incorporar tecnologies digitals en les pràctiques educatives. Les estratègies dissenyades van més enllà de les eines digitals, considerant aspectes com els sistemes de control i les eines de registre. En conclusió, aquesta iniciativa subratlla la necessitat d'adaptar els processos educatius a les noves realitats digitals, ressaltant la importància de la recerca i la col·laboració entre institucions per millorar la qualitat de l'educació.
2.2 Creació i modificació de continguts digitals
Competència: Recerca sobre la creació de models de continguts educatius digitals que s’adaptin a un determinat enfocament pedagògic, així com sobre els aspectes tècnics necessaris i els estàndards de qualitat, i creació de continguts educatius digitals originals Descripció: Modificar i adaptar els continguts educatius digitals respectant les condicions d’ús (obres derivades i limitacions recollides en els drets de propietat intel•lectual) establertes per cada llicència. Crear nous continguts educatius digitals de manera individual o en col•laboració amb altres professionals dins d’entorns segurs. Considerar, de manera específica, l’objectiu d’aprenentatge, el context, l’enfocament pedagògic i els destinataris en dissenyar i crear o modificar els continguts digitals. Seleccionar les eines digitals d’autor, per crear i modificar continguts, tenint en compte les característiques tècniques i d’accessibilitat, els termes d’ús i la política de privacitat. Contextualització de la competència: Aquesta competència es demostra a l’hora de dissenyar, crear i modificar continguts digitals per adequar-los a les característiques i les necessitats de tot l’alumnat i als objectius d’aprenentatge. Els continguts digitals d’ús educatiu han de respondre a criteris de qualitat didàctica, disciplinària i tècnica, i és fonamental tenir en compte les opcions d’accessibilitat i usabilitat. Per editar i crear nous continguts s’ha de ser capaç d’emprar eines d’autor que generin continguts accessibles i compatibles amb diferents estàndards i formats.
C2. Transformació de les pràctiques de cerca i selecció de continguts educatius digitals
Crea, de manera individual o col·laborativa, continguts educatius digitals originals estructurats per a un nivell, àrea, competència de manera individual o en col·laboració amb uns altres.
Experiència
En el context de El Pla D'educació Digital de Catalunya (2020-2023) (PEDC) i en concret del Projecte d'Acceleració per a la Transformació Digital dels Centres (PATDC) el centre va haver de fer front a una transformació digital ràpida que va requerir de diferents formacions de centre.
Aquestes formacions digitals internes simbolitzen l’aposta decidida que va iniciar fa uns anys el centre cap a la incorporació progressiva de la digitalització en l’aprenentatge de l'alumnat. Aquestes formacions tenen com a objectius principals el reciclatge del professorat en termes de digitalització pedagògica, tot assessorant i guiant a l’equip docent en la iniciació i ús de determinats recursos digitals, les seves prestacions i possibles aplicacions en els diferents contextos d’aprenentatge dels alumnes en una aula.
Evidència
En aquest enllaç podeu trobar diverses captures de pantalla del moodle de la primera formació digital de centre:
Reflexió personal
La nostra formació interna centre ha impulsat una evolució positiva del professorat de l’institut en la integració de la tecnologia en els processos d'ensenyament-aprenentatge. Aquesta formació no només s’ha focalitzat en conèixer eines tecnològiques, sinó també en entendre com adaptar-les de manera efectiva a les diferents matèries. Els objectius principals d'aquesta formació reflecteixen la preocupació pel desenvolupament professional del professorat i l'aprenentatge digital de l’alumnat. L'aprenentatge compartit entre tots els membres del claustre ha estat fonamental per superar les barreres inicials davant de la tecnologia i facilitar la seva integració a les classes. Per altra banda, aquesta formació ha assolit amb èxit els seus objectius principals: millorar el desenvolupament professional dels docents i reforçar l'aprenentatge digital dels alumnes. En conclusió `podem afirmar que aquest tipus de formació continua millora la qualitat de l'ensenyament i ajuda a preparar l’alumnat per fer front als reptes del món digital.
2.3 Protecció, gestió i compartició de continguts digitals
Competència: Recerca aplicada sobre repositoris digitals i sobre sistemes de catalogació de continguts educatius Descripció: Catalogar els continguts educatius digitals i posar-los a disposició de la comunitat educativa i del col•lectiu professional utilitzant entorns segurs. Protegir eficaçment els continguts digitals. Respectar i aplicar correctament la normativa sobre propietat intel•lectual i drets d’autor en la gestió i la compartició de continguts digitals. Contextualització de la competència: Aquesta competència es refereix a la protecció de la propietat intel•lectual i dels drets d’autor i a l’aplicació dels diferents sistemes de llicències existents en el qual es publiquen i comparteixen continguts digitals en plataformes orientades a aquestes finalitats, tant amb l’alumnat, com amb les famílies o altres docents. A més, requereix l’ús de diferents sistemes de classificació, tant de catalogació normalitzada com d’etiquetatge lliure, i de les tecnologies digitals per protegir i compartir continguts de forma segura (BD, repositoris de continguts, CMS, CLMS). L’exercici d’aquesta competència està intrínsecament vinculat amb les altres competències d’aquesta àrea, ja que requereix una cerca i selecció prèvies per compartir continguts ja publicats o l’edició d’aquests continguts per crear-ne d’altres de derivats o completament nous.
C2. Identificació de noves funcionalitats tècniques i disseny de mètodes i models per millorar la compartició de continguts digitals en l’àmbit educatiu o en la creació de nous repositoris
Col·labora en equips professionals per millorar i adaptar les pràctiques de catalogació, gestió i compartició de continguts digitals a l’àmbit educatiu.
Experiència
En base al desplegament de les diferents fases del Pla TAC, el centre va començar sistematizar una catalogació dels diferents objectes educatius en base a una sèrie d'estàndards que permetessin tenir constància de la seva existència i permetessin igualment reutilitzar-se en cas que fos necessari. Aquesta idea va donar lloc a un inici de catalogació en base a l'standard LOM, que permetia catalogar els objectes Scorm que s'anaven creant als diferents cursos de moodle. En una de les primers captures de pantalla es pot veure una captura de pantalla del programa Reload Editor, desplegat a través de Java, que s'havia utilitzat al centre. Aquest programa i l'estàndard per al qual s'utilitzava, ben aviat va quedar desfasat. Actualment el centre segueix les pautes de catalogació basades en la llista de comprovació del CEDEC del Ministerio de Educación (taula original) o a través de les pròpies estructures de catalogació que permeten els buscadors del CEDEC o buscadors com Merlí, que permeten catalogar i etiquetar els continguts digitals.
Evidència
En aquest enllaç podeu trobar diverses captures de pantalla:
Reflexió personal
Un dels objectius de la Comissió digital del nostre centre ha estat des del seu inici el crear i impulsar un sistema de recopilació i compartició de materials didàctics. Però des del primer moment hem estat conscients de la necessitat d'organitzar correctament els materials per tal de fer eficient la seva compartició. Això ha estat així per què les directrius de catalogació són una eina valuosa per als centres educatius en l'era digital. Proporcionen un marc estandarditzat per organitzar, catalogar i etiquetar els continguts digitals, millorant la recuperació de la informació i reduint el temps de cerca. Un valor afegit del sistema implementat al nostre centre és que ajuda a avaluar la qualitat dels recursos educatius, permetent als docents i estudiants identificar materials adequats per a les seves necessitats d'aprenentatge.
ÀREA 3: ENSENYAMENT I APRENENTAGE
Les tecnologies digitals poden enfortir i millorar les estratègies d’ensenyament i aprenentatge de diferents formes. No obstant això, sigui quin sigui l’estratègia o l’enfocament pedagògic que es triï, la competència digital específica del docent es basa a manejar eficaçment l’ús de les tecnologies digitals en les diferents fases i entorns del procés d’aprenentatge. La competència fonamental d’aquest àmbit, i tal vegada de tot el marc, és la 3.1. Ensenyament. Aquesta competència es refereix al disseny, la planificació i la implementació de l’ús de tecnologies digitals en cadascuna de les etapes del procés d’aprenentatge. Les competències 3.2, 3.3 i 3.4 complementen la 3.1 posant el focus d’atenció en el potencial real de les tecnologies digitals per millorar l’aprenentatge de l’alumnat i en la manera en què un o una docent integrador de les tecnologies digitals pot emprar-les per donar suport a aquest procés i orientar-lo, i afavorir la col•laboració i l’autonomia progressiva de l’alumnat. Per tant, aquestes mesures han de quedar recollides en la programació didàctica, encara que no es faci un esment explícit en la descripció, ja que la concreció curricular d’aula es desenvolupa en la competència 3.1. Ensenyament. És important tenir en compte la diferència conceptual entre continguts digitals, que són fitxers amb continguts que es poden emprar amb una finalitat educativa, encara que originàriament hagin estat elaborats amb un altre propòsit, i continguts educatius digitals, que són paquets de continguts estandarditzats, identificats i catalogats perquè s’utilitzin amb una finalitat educativa. Al mateix temps, és important conèixer com s’han d’utilitzar i administrar de manera responsable els continguts digitals, i respectar la normativa sobre drets d’autor i propietat intel•lectual en usar-los, modificar-los i compartir-los.
Aquesta tercera àrea de continguts digitals disposa de tot un conjunt de competències relacionades. Podeu accedir facilment a través del menú inferior:
3.1 Ensenyament
Competència: Recerca, experimentació i disseny de nous models didàctics basats en la integració de les tecnologies digitals Descripció: Integrar a les programacions didàctiques l’ús de les tecnologies digitals, de manera creativa, segura i crítica per millorar l’eficàcia de les pràctiques docents. Gestionar i coordinar adequadament les intervencions didàctiques digitals, i assegurar el funcionament dels dispositius, els recursos i els serveis durant la implementació de la programació didàctica. Desenvolupar nous formats i mètodes pedagògics per a l’ensenyament i l’aprenentatge i experimentar-hi. Contextualització de la competencia: Aquesta competència és nuclear dins del MRCDD, ja que correspon a l’exercici de la funció essencial de la professió, recollida en l’article 91, del capítol I del títol III de la Llei orgànica d’educació: “La programació i l’ensenyament de les àrees, matèries, mòduls o àmbits curriculars que tinguin encomanats.” Com a docents hem de demostrar aquesta competència en la inclusió dels recursos digitals com a part integral de la seva planificació didàctica i de la seva implementació a les classes, en l’ús eficaç de les tecnologies digitals a l’aula, en la resolució dels problemes que puguin presentar-se i en la seva valoració i l’ajust durant el procés. Atès que aquest marc té un caràcter general per a totes les etapes, matèries i tipus d’ensenyament, aquesta competència s’ha d’analitzar tractant únicament els aspectes generals, sense abordar-ne l’aplicació en matèries específiques, la qual cosa requeriria un desenvolupament propi en el qual s’incloguessin els coneixements tecnològics i del contingut que han de posseir els docents que les imparteixen, qüestió que escapa a la finalitat d’aquest marc, per la qual cosa solament se’n farà un esment genèric. Hi ha diversos usos que es poden donar a les tecnologies en l’exercici de la docència, per exemple, Puentedura, en el seu model SAMR, descriu quatre models d’utilització de les tecnologies en la pràctica docent: substitució, augment, modificació i redefinició. Tots els usos pedagògics o didàctics de les tecnologies digitals poden ser necessaris en un moment determinat, però no tots tenen el mateix potencial transformador per millorar l’ensenyament i l’aprenentatge. L’ús substitutiu d’unes tecnologies en lloc d’unes altres a vegades pot no aportar cap nova funcionalitat o millora, en unes altres, no obstant això, pot ampliar o augmentar les ja existents. El desenvolupament i la recerca sobre nous formats i mètodes haurien d’anar, per tant, encaminats a un ús de les tecnologies que permeti modificar significativament les activitats dissenyades pels docents, enriquint-les o redefinir-les completament, i fer possible situacions d’aprenentatge que eren impensables sense la tecnologia actual. En tractar-se d’un marc de desenvolupament professional, es considera un primer nivell de competència en el qual els docents ja han d’estar capacitats per exercir la professió, la qual cosa implica disposar d’un coneixement mínim que permet afrontar aquest treball amb solvència tècnica, conceptual i metodològica, encara que, posteriorment, gràcies a l’experiència, la reflexió, l’avaluació i la formació, es pugui créixer quant al nivell de competència i, per tant, millorar els resultats obtinguts en el treball a l’aula. En qualsevol cas, un o una docent amb un gran coneixement de les tecnologies, o algú que demostri un coneixement teòric profund dels mètodes per enriquir les activitats docents amb l’ús de la tecnologia, no estaria en els nivells superiors d’aquesta competència. És necessari conjugar el coneixement teòric, tècnic i pràctic per al seu desenvolupament.
C2. Recerca i transformació de les pràctiques d’ensenyamentaprenentatge mitjançant la integració de les tecnologies digitals de manera sistemàtica, segura i crítica
Crea nous models d’integració dels recursos digitals en la pràctica docent, i desenvolupa noves experiències educatives que milloren significativament els aprenentatges.
Experiència
La Comissió Digital, dins del marc de l'Estratègia Digital de Centre i en resposta a la transició cap a la LOMLOE, ha implementat una formació d'implantació dels nous currículums de naturalesa digital. Aquesta formació, amb la participació activa del professorat, va tenir com a objectiu harmonitzar el nou marc normatiu amb la plataforma digital de l'institut per a l'elaboració de programacions i avaluacions competencials. Es va identificar la necessitat d'actualitzar els coneixements del professorat sobre termes curriculars i els nous procediments de la plataforma, adaptant-se als nous requisits i procediments i integrant el nou decret d'avaluació dins de la plataforma existent.
Evidència
En aquest enllaç podeu trobar diverses captures de pantalla de l'apartat de la web del centre dedicada a la formació del professorat:
Reflexió personal
La formació interna de centre ha proporcionat al professorat una oportunitat significativa d'aprenentatge en diversos aspectes. En primer lloc, s'han adaptat als canvis introduïts per la LOMLOE i el nou decret d'avaluació, ajustant les seves pràctiques pedagògiques i d'avaluació per a una implementació eficaç de les directives. En segon lloc, s'ha reforçat la competència digital i tecnològica, permetent als docents millorar les seves habilitats en l'ús d'eines digitals per a l'elaboració de programacions i avaluacions competencials, així com en la gestió administrativa i pedagògica. En tercer lloc, s'ha fomentat la col·laboració i el compartir de coneixements i recursos entre la Comissió Digital i la resta del claustre, enriquint la pràctica professional i el suport mutu. Finalment, s'ha posat de relleu la importància del reciclatge i l'actualització de coneixements davant del canvi de paradigma educatiu, assegurant que els docents estiguin al dia de les últimes tendències en l'àmbit educatiu. L'ús del Moodle ha estat una evolució significativa, oferint flexibilitat als estudiants i una àmplia gamma de recursos i interaccions per millorar el procés d'aprenentatge.
3.2 Orientació i suport en l’aprenentatge
Competència: Recerca i desenvolupament de noves vies i formats per oferir suport i orientació durant el procés d’aprenentatge utilitzant tecnologies digitals Descripció Utilitzar les tecnologies i els serveis digitals complint les mesures de seguretat i protecció de dades, per millorar la interacció individual i col•lectiva amb l’alumnat, dins i fora de les sessions d’aprenentatge. Emprar les tecnologies digitals per oferir orientació i assistència pertinent i específica. Desenvolupar i experimentar noves vies i formats per oferir orientació i suport respectant els drets digitals de tot l’alumnat i evitant qualsevol tipus de discriminació o biaix. Contextualització de la competencia: Aquesta competència està vinculada directament amb l’ús de les tecnologies digitals per a la interacció i la comunicació durant els processos d’ensenyament-aprenentatge, especialment a l’hora d’obtenir informació, directament o indirecta, sobre el desenvolupament dels aprenentatges de l’alumnat, tant sobre els assoliments i les dificultats objectives com sobre la seva percepció subjectiva, i d’oferir retroacció mitjançant l’ús de les tecnologies digitals. L’aplicació d’una programació didàctica, en tractar-se d’un document viu, requereix adaptacions i canvis continus en ser implementada en un grup de classe concret. El que és normal és que, tant si el focus està en l’ensenyament com si ho està en l’aprenentatge, sorgeixin problemes a l’hora d’assimilar els continguts que s’estiguin treballant o en comprendre l’objecte d’una activitat o el procés per realitzar una tasca. Aquests problemes, dubtes, errors de comprensió, etc., s’han de tenir en compte, s’han de preveure i s’han d’analitzar, i han d’obtenir una resposta ràpida i òptima. Aquesta competència se centra en la utilització de les tecnologies digitals per detectar i resoldre els problemes que puguin interferir en el procés d’ensenyament-aprenentatge. La manera més eficient d’actuar davant aquestes interferències en el procés d’aprenentatge del nostre alumnat és establir mesures, mitjançant la programació didàctica, per obtenir la informació necessària sobre els processos que s’estan duent a terme i oferir una comunicació efectiva i àgil. Per exemple, elaborar continguts digitals alternatius, crear un repertori de “preguntes freqüents”, oferir sistemes de comunicació per resoldre dubtes a l’hora de fer les tasques o d’analitzar continguts, modelitzar respostes davant dificultats recurrents, etc.
C2. Recerca i disseny de nous models de suport i orientació a l’alumnat durant els processos d’aprenentatge utilitzant tecnologies digitals
Investiga sobre l’impacte de diferents models i estratègies de comunicació i interacció utilitzant tecnologies digitals durant el procés d’aprenentatge, i valora tant els aspectes tècnics com els didàctics.
Experiència
Durant el confinament causat per la COVID-19, el nostre institut va implementar solucions virtuals per continuar amb l'educació a distància i assegurar la continuïtat del procés d'aprenentatge de l'alumnat. En aquest context, en un principi les eines comunicatives emprades van ser les d'ús més popularitzat: zoom, google meet,... però els problemes de seguretat que implicaven van donar lloc a la recerca d'algún altre mitjà més que donés més seguretat. Els coordinadors digitals de centre va decidir adoptar la plataforma BigBlueButton com a eina principal per a la gestió de les classes virtuals i per la comunicació interna.
Evidència
En aquest enllaç podeu trobar una captura de pantalla de BigBlueButton:
Reflexió personal
L'ús del mòdul BigBlueButton integrat al Moodle ens va resoldre, durant el confinament derivat de la pandèmia de la COVID-19, un dels reptes més grans que com a institut hem hagut d'enfrontar: l'educació en línia. Ens va permetre fer classes en temps real des de casa, garantint la seguretat de l'alumnat i del professorat.
Cal destacar també les funcionalitats del BigBlueButton com el xat i la pissarra digital que han millorat la interacció entre el professorat i l'alumnat, incloent la capacitat d'enregistrar sessions per a l'aprenentatge asíncron.
No obstant, la gestió del temps i el compromís de l'alumnat han estat, en certs moments, impediments per aprofitar com cal aquesta potent eina. Per la qual cosa podem afirmar que BigBlueButton és una eina valuosa però no pot reemplaçar la presencialitat.
3.3 Aprenentatge entre iguals
Competència: Recerca i disseny de noves estratègies i models pedagògics d’aprenentatge entre iguals utilitzant les tecnologies digitals Descripció Seleccionar i utilitzar tecnologies digitals segures per millorar l’aprenentatge de l’alumnat a través de la col•laboració. Proporcionar estratègies a l’alumnat per utilitzar les tecnologies digitals de comunicació i cooperació amb la finalitat d’enriquir els processos d’aprenentatge i desenvolupar la seva capacitat d’aprendre a aprendre entre iguals. Contextualització de la competencia: Els docents despleguen aquesta competència en portar a la pràctica estratègies que potencien l’aprenentatge entre iguals per mitjans digitals, bé mitjançant el treball en grup o en equip, bé mitjançant propostes més complexes, com les estructures cooperatives o mitjançant l’aprenentatge col•laboratiu, en funció del grau de maduresa de l’alumnat, de les seves característiques i de les experiències prèvies. La col•laboració es pot desenvolupar tant amb alumnat del mateix centre com d’altres centres. D’altra banda, amb aquesta es pretenen de manera simultània dos objectius: utilitzar les tecnologies digitals perquè tot l’alumnat aconsegueixi un determinat aprenentatge basant-se en la mútua interacció i aconseguir que desenvolupi la seva competència d’aprendre al costat d’uns altres. La consecució de tots dos objectius requerirà una planificació cuidada i sistemàtica, que estaria recollida en la competència 3.1, i l’objecte d’aquesta competència seria desenvolupar a l’aula aquesta planificació. L’ús de les tecnologies digitals en aquesta competència pot anar des de la tria de les que ha d’utilitzar l’alumnat per a l’organització, la comunicació, la col•laboració i la creació durant l’activitat plantejada, fins a l’ús de les tecnologies pel professorat per facilitar el desenvolupament conjunt dels aprenentatges.
C2.Desenvolupament i implementació de noves estratègies i models d’aprenentatge entre iguals basats en tecnologies digitals de col·laboració
Transforma estratègies i dissenya nous models per millorar els aprenentatges en processos de col·laboració entre iguals utilitzant tecnologies digitals.
Experiència
En el context de la pandemia, el centre va haver de replantejar-se nous models per tal de fer portes obertes i poder obrir el centre a les famílies a la distància. Després d'analitzar i proposar diferents opcions, el centre va es va decantar en fer ús de la tecnologia per fer unes portes obertes virtuals, tot utilitzant un canal de twich, crear una presentació en genially, tot gestionant els recursos i les diferents intervencions entre els membres de l'equip directiu (amb una videotrucada meet) amb l'OBS studio.
Evidència
En aquest enllaç podeu trobar tres captures de pantalla de l'OBS studio:
Reflexió personal
Aquest és un altre bon exemple de com la Comissió Digital del nostre centre ha sabut utilitzar les noves tecnologies digitals per resoldre una necessitat sobrevinguda per la situació creada per la pandèmia que no permetia les reunions massives. Quan va arribar l’hora de planificar les portes obertes del nostre centre des de la Comissió Digital vàrem impulsar una adaptació creativa i innovadora en la nostra institució educativa: les portes obertes virtuals mitjançant Twitch i Genially. Aquesta iniciativa no només supera les restriccions físiques, sinó que també fomenta una participació més ampla de les famílies. Aquesta transformació ha estat possible gràcies a una estreta cooperació entre la comissió digital i l'equip directiu en l’organització de les portes obertes virtuals adaptant el seu format a les característiques dels dos programes. L'èxit de les portes obertes virtuals demostra la importància de la flexibilitat i la innovació en l'evolució del nostre centre educatiu, obrint noves oportunitats per a una col·laboració més inclusiva amb les famílies.
3.4 Aprenentatge autoregulat
Competència: Experimentació i recerca aplicada sobre estratègies docents que promoguin l’aprenentatge autoregulat a mitjançant l’ús de les tecnologies digitals Descripció Utilitzar les tecnologies digitals per afavorir en l’alumnat la metacognició, mitjançant la reflexió sobre el propi aprenentatge i el desenvolupament de les accions estratègiques per planificar, supervisar, contrastar idees, sol•licitar ajuda i documentar els processos d’aprenentatge realitzats. Contextualització de la competencia: Aquesta competència s’aplica quan el/la docent planifica i gestiona activitats que desenvolupen la capacitat de l’alumne d’aprendre a aprendre, i està directament relacionada amb la producció de coneixement autònom per part de l’alumnat i amb la gestió del seu procés d’aprenentatge.
C2. Transformació de les pràctiques docents mitjançant el desenvolupament de noves estratègies i models d’integració de les tecnologies digitals per millorar l’aprenentatge autoregulat de l’alumnat
Dissenya, a partir de la recerca, noves estratègies, models i seqüències d’intervenció perquè l’alumnat desenvolupi el seu aprenentatge de forma autoregulada utilitzant tecnologies digitals.
Experiència
En el context de la matèria de Matemàtiques I de l'itinerari de Ciències i Tecnologia de 1r de batxillerat el tema de Geometria "La circumferència i altres llocs geomètrics" el plantejo per tal que cada alumne treballi de manera autònoma les diferents construccions geomètriques amb el Geogebra per tal d'arribar a trobar les propietats i característiques pròpies de cadascún dels tipus de corbes còniques (circumferència, elipse, paràbola i hipèrbola). L'estructura d'aquesta situació d'aprenentatge consisteix en:
una seqüència d'activitats guiades de construcció amb Geogebra de les diferents còniques,
una sèrie de qüestions que cal respondre a partir de l'observació de les construccions fetes i de modificacions d'aquestes,
la deducció de les propietats i característiques de cadacuna de les còniques a partir de les qüestions anteriors i
una prova virtual on s'ha de demostrar els coneixements adquirits mitjançant el reconeixement de les còniques i la seva construcció amb Geogebra.
A més al llarg del període de realització de la situació d'aprenentatge l'alumnat té al seu abast un fòrum on plantejar i/o respondre dubtes al respecte. Aquest fòrum els ajuda a mesurar el seu nivell d'autoprenentatge, tant pel que fa a les matemàtiques com per que fa al seu domini de les diferents eines tecnològiques que cal emprar per a fer el projecte.
Evidència
En aquest enllaç podeu trobar:
diverses captures de pantalla del tema "La circumferència i altres llocs geomètrics" del curs de matemàtiques de 1r de batxillerat del Moodle i
l'enllaç al fitxer amb les activitats:
Reflexió personal
Aquest enfocament en l'ensenyament de la geometria utilitzant Geogebra en el context de la matèria de Matemàtiques és un exemple notable de com la tecnologia pot enriquir i redefinir l'experiència de l'autoaprenentatge. Personalment, trobo que aquesta estructura d'aprenentatge té diversos aspectes que cal destacar:
En primer lloc, la seqüència d'activitats guiades amb Geogebra permet a l’alumnat explorar de manera interactiva els conceptes geomètrics i les propietats de les còniques. Aquest enfocament pràctic no només fa que els conceptes siguin més tangibles i comprensibles, sinó que també fomenta la seva autonomia i la seva capacitat d'exploració activa.
Les qüestions formulades a partir de les construccions fetes amb Geogebra proporcionen una oportunitat per a la reflexió i l'anàlisi crítica dels resultats obtinguts. Això impulsa l’alumnat a pensar de manera més profunda sobre les relacions geomètriques i les propietats de les còniques, afavorint una comprensió més completa dels conceptes.
La prova virtual al final de la situació d'aprenentatge és una manera efectiva de permetre l’alumnat demostrar els seus coneixements i habilitats adquirits. Aquest tipus d'avaluació pràctica i aplicada és més significativa i rellevant per als estudiants que simplement respondre preguntes teòriques.
El fòrum disponible durant tot el període de realització de la situació d'aprenentatge és un recurs valuós per al suport i la col·laboració entre l’alumnat. Aquest espai de discussió permet no només resoldre dubtes, sinó també compartir coneixements i experiències, fomentant un entorn d'aprenentatge col·laboratiu i inclusiu.
En general, aquesta estructura d'aprenentatge no només incorpora de manera efectiva la tecnologia per millorar l'experiència d'autoaprenentatge, sinó que també fomenta la autonomia, la reflexió crítica i la col·laboració entre l’alumnat. És un exemple inspirador de com el disseny de situacions d'aprenentatge pot ser innovador i efectiu en l'educació matemàtica.
ÀREA 4: AVALUACIÓ I RETROACCIÓ
L’avaluació és un element imprescindible en el procés d’ensenyament-aprenentatge i, com a tal, contribueix a desenvolupar la innovació educativa. En integrar les tecnologies digitals en l’aprenentatge i l’ensenyament, hem de considerar, d’una banda, com poden millorar les estratègies d’avaluació existents; i, de l’altra, també hem d’analitzar com es poden utilitzar-se per crear o facilitar enfocaments d’avaluació innovadors. En aquest context, hem de capaços d’utilitzar les tecnologies digitals en l’àmbit de l’avaluació amb aquests dos objectius en ment, respectant sempre la privacitat i seguretat de les dades personals manejades en aquest procés per garantir els drets digitals i la protecció de dades personals. L’ús de les tecnologies digitals en l’educació, ja sigui per a finalitats d’avaluació, aprenentatge, administratives o d’altres, té com a resultat una àmplia gamma de dades disponibles sobre el comportament d’aprenentatge de cada estudiant individual. L’anàlisi i la interpretació d’aquestes dades i el seu ús en la presa de decisions cada vegada és més important, encara que calgui complementar la informació que aporten amb l’anàlisi de les dades convencionals sobre el comportament de l’alumnat. Al mateix temps, les tecnologies digitals poden contribuir a monitorar directament el progrés de l’alumnat, a facilitar la retroacció i a permetre que els educadors adaptin les seves estratègies d’ensenyament i d’avaluació fruit d’aquest procés.
Aquesta quarta àrea de continguts digitals disposa de tot un conjunt de competències relacionades. Podeu accedir facilment a través del menú inferior:
4.1 Estratègies d’avaluació
Competència: Recerca i disseny de nous models, mitjans i instruments d’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge mitjançant l’ús de tecnologies digitals Descripció: Utilitzar les tecnologies digitals per dissenyar els mitjans i els instruments d’avaluació diagnòstica, formativa i sumativa i implementar-los complint les mesures de seguretat i protecció de dades personals. Millorar la diversitat i la idoneïtat dels formats i els enfocaments d’avaluació. Contextualització de la competència: Aquesta competència s’aplica a l’hora de seleccionar i utilitzar els mitjans i instruments d’avaluació basats en les tecnologies digitals per obtenir dades i informació sobre cadascun dels indicadors que s’hagin definit d’acord amb els criteris establerts i en funció de les tècniques, els mitjans i la finalitat de l’avaluació que, a cada moment, es considerin més adequades i es duran a terme. Es tracta d’un procés en el qual s’integren les tecnologies digitals i s’hi afegeixen les millores funcionals que poden aportar a aquest procés, que proporcionen, a més, nous enfocaments per desenvolupar-lo. La incorporació de les tecnologies digitals no ha de substituir forçosament la utilització de mitjans o instruments analògics, sinó que s’han de combinar i se n’ha d’adaptar l’ús als diferents contextos avaluatius que es puguin presentar. Les tecnologies digitals, en el suport a l’avaluació, no s’han d’aplicar únicament a l’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat, també s’han d’enfocar cap a l’avaluació del procés d’ensenyament. A més de recollir la configuració i l’ús de les tecnologies digitals que el professorat fa per recaptar informació que li permeti avaluar l’aprenentatge del seu alumnat i les estratègies i materials d’ensenyament que ha emprat, també s’inclou la capacitació que ha d’oferir a l’alumnat per utilitzar les tecnologies digitals en l’autoavaluació i en l’avaluació entre iguals. Cal ressaltar que les tecnologies digitals ofereixen un suport especial per a la recollida sistemàtica de dades, però aquest aspecte no ha de conduir únicament una avaluació quantitativa. A més, l’obtenció d’aquestes dades ha d’estar al servei d’una avaluació qualitativa. Les tecnologies digitals poden ser particularment útils per enriquir aquests mitjans usats per l’alumnat i per facilitar al professorat el registre de la informació amb instruments que ampliïn les funcionalitats dels analògics o n’incorporin d’altres de noves. És important tenir present que la finalitat primordial de l’avaluació, especialment en els ensenyaments obligatoris, és millorar l’aprenentatge de tot l’alumnat, per la qual cosa les funcions formativa i diagnòstica de l’avaluació són fonamentals. Però, per això, l’avaluació no s’ha de reduir a la seva funció sumativa en finalitzar una etapa, nivell o període determinat d’aprenentatge. La utilització de les tecnologies digitals en el procés d’avaluació està sotmesa, igual que si es fes per mitjans analògics, a una sèrie de normes quant a la custòdia i la protecció dels documents i dades recollides, per la qual cosa aquestes normes han de ser respectades atenent a les especificitats que es requereixin per utilitzar les tecnologies digitals.
C2. Recerca sobre l’ús de les tecnologies digitals en els processos d’ensenyamentaprenentatge i disseny de nous models, mitjans i instruments per recollir dades
Fa recerca i analitza de manera crítica les funcionalitats de les tecnologies digitals, incloent-hi les emergents, que faciliten la recollida de dades per avaluar els processos d’ensenyamentaprenentatge o diversos aspectes del sistema educatiu.
Experiència
En el context del Projecte interdisciplinar de l'Edat Mitjana a 2n d'ESO, es treballa un bloc per aproximar l'alumnat al món de l'Edat Mitjana i en particular a un any molt particular: l'any 1000. Es presenta una dinàmica en la que els alumnes treballen de forma grupal i han d’escollir uns mesos de l'any determinats, per analitzar les particularitats específiques d'aquells mesos durant l'any 1000 i fer les tasques concretes vinculades als mesos escollits. Per poder treballar aquests mesos es proporciona als alumnes un article sencer que l'han de llegir, un conjunt de preguntes que han de respondre per treballar la comprensió lectora i la capacitat de síntesi, per elaborar un producte amb les respostes a les preguntes, i un altre amb un resum, un vocabulari amb el significat de les paraules i un esquema amb la informació més important dels mesos triats. Aquesta dinàmica s'ha de dur a terme en el curs de Moodle de projecte de 2n.
Evidència
En aquest enllaç podeu trobar diverses captures de pantalla del curs del Moodle del Projecte interdisciplinar "L'edat mitjana":
Reflexió personal
Tot i que actualment no hi formo part de l'equip docent que porta a terme Projecte interdisciplinar de l'Edat Mitjana de 2n d'ESO, sí que n'he format part en el passat, com a cap d'estudis vaig ser un dels impulsors fa 12 anys i com a director n'he impulsat la seva consolidació en el nostre Projecte Educatiu de Centre.
En el marc del Projecte interdisciplinar de l'Edat Mitjana a 2n d'ESO, es posa en pràctica una metodologia que implica una recopilació de dades exhaustiva per avaluar el progrés de l’alumnat. Aquesta aproximació, basada en la recerca i l'anàlisi crítica de les funcionalitats de les tecnologies digitals, destaca diverses consideracions personals:
Primerament, la utilització del curs de Moodle per dur a terme aquest projecte ofereix una plataforma digital que facilita la recopilació de dades i la gestió de recursos. A través d'aquesta plataforma, es pot monitorar el progrés de l’alumnat, recollir les seves respostes a les preguntes i avaluacions i proporcionar retroalimentació de manera eficient.
D'altra banda, l'enfocament interdisciplinari del projecte ofereix una oportunitat per analitzar els avantatges i desavantatges de diverses tecnologies digitals en diferents contextos d'aprenentatge. En aquest cas concret, l'ús d'un article digital, tasques específiques i eines de síntesi suggereix una integració efectiva de la tecnologia per facilitar la comprensió del contingut i el desenvolupament de competències clau.
Tot i això, és important mantenir una visió crítica sobre les tecnologies utilitzades i estar conscients dels seus límits i possibles implicacions. És necessari considerar factors com l'accessibilitat, la fiabilitat de les fonts d'informació i la diversitat d'habilitats digitals de l’alumnat per garantir una experiència d'aprenentatge equitativa i inclusiva.
En resum, la implementació d'aquest projecte interdisciplinari proporciona una oportunitat per investigar i avaluar de manera crítica les funcionalitats de les tecnologies digitals en l'àmbit educatiu. Aquesta reflexió personal ens recorda la importància de continuar explorant noves maneres d'integrar les tecnologies emergents de manera efectiva per millorar els processos d'ensenyament-aprenentatge i promoure un entorn educatiu més enriquidor i inclusiu.
4.2 Analítiques i evidències d’aprenentatge
Competència: Recerca aplicada sobre la gestió i la interpretació de dades per millorar l’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge utilitzant les tecnologies digitals Descripció: Generar, emmagatzemar, validar, seleccionar, analitzar i interpretar les evidències digitals sobre l’activitat, el rendiment i el progrés de l’alumnat amb la finalitat de millorar el procés d’ensenyament i l’aprenentatge, respectant la normativa vigent quant a protecció de dades. Contextualització de la competència: Les analítiques d’aprenentatge són els procediments d’emmagatzematge, gestió, tractament i anàlisi de dades per millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge. En aquest context, cal tenir en compte que les dades personals, les metadades de l’alumnat i el professorat o els registres d’activitat, han de ser tractats sempre de manera segura seguint les indicacions de la institució educativa. En aquest sentit, cal considerar els tipus d’analítiques d’aprenentatge que habitualment s’empren: les descriptives, amb la finalitat d’extreure conclusions a partir de l’anàlisi de les dades obtingudes; les predictives, el propòsit de les quals és anticipar resultats a partir de la comparació de patrons de conducta amb altres patrons donats prèviament i, finalment, les adreçades a la presa automatitzada de decisions en funció de l’activitat i els resultats de l’alumnat. Les dues últimes utilitzen dades massives, no obstant això, la primera es pot aplicar a conjunts petits de dades, com els obtinguts de les activitats d’ensenyament i aprenentatge en un grup classe. Aquesta competència en ha de permetre fer ús de les dades generades per millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge i per poder fer una anàlisi crítica dels desenvolupaments tecnològics que incorporen analítiques amb finalitats de predicció o de presa automatitzada de decisions i de l’ús que se n’ha de fer. La proposta està pensada per a contextos mixtos d’educació presencial amb suport en entorns i amb eines o recursos digitals, no solament per a la formació en línia.
C2. Recerca sobre l’ús de les tecnologies digitals per analitzar dades desenvolupar noves propostes amb la finalitat de millorar les pràctiques d’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge
Participa en projectes de recerca sobre l’obtenció, el tractament i l’anàlisi de dades en l’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge o diversos aspectes del sistema educatiu.
Proposta en construcció
Aquest proposta de recerca té com a objectiu millorar els processos d'ensenyament-aprenentatge de la Geometria a l'ESO mitjançant la integració de les eines digitals Moodle i Geogebra en els processos d'avaluació. Tant el Moodle com el Geogebra ofereixen una àmplia gamma de funcionalitats que poden ser utilitzades per a la creació, el tractament i l'anàlisi de dades en l'avaluació de la competència matemàtica de l’alumnat.
En concret aquesta recerca pretén:
Recopilar dades sobre el rendiment de l’alumnat en tasques de Geometria utilitzant les eines del Moodle i del Geogebra.
Aplicar tècniques d'anàlisi de dades per identificar els punts forts i febles de l’alumnat en l'aprenentatge de la Geometria.
Utilitzar els resultats de l'anàlisi de dades per dissenyar intervencions pedagògiques personalitzades per abordar les necessitats de l’alumnat en l'àrea de la Geometria.
Avaluar l'eficàcia de les intervencions pedagògiques mitjançant la comparació del rendiment de l’alumnat abans i després de la seva implementació.
Reflexió personal
Crec que aquesta proposta de recerca aprofita les capacitats del Moodle i el Geogebra per tal de proporcionar una comprensió més profunda dels processos d'ensenyament-aprenentatge de la Geometria a l'ESO i oferir eines i estratègies concretes per millorar l'avaluació i l'ensenyament en aquesta àrea. A més, crec que els resultats d'aquesta recerca contribueixin al desenvolupament de pràctiques educatives més efectives i inclusives en l'ensenyament de la Geometria a l'ESO.
4.3 Retroacció i presa de decisions
Competència: Avaluació, configuració i desenvolupament de nous sistemes, utilitzant les tecnologies digitals, per oferir retroacció, informar i orientar l’ensenyament i l’aprenentatge a partir de les dades obtingudes en els diferents processos d’avaluació Descripció: Utilitzar les tecnologies digitals per oferir retroacció a l’alumnat respectant la privacitat i la seguretat de la informació aportada. Adaptar les estratègies d’ensenyament i proporcionar reforç específic a partir de les dades obtingudes. Informar l’alumnat i les famílies i facilitar la comprensió de les evidències d’aprenentatge aportades per les tecnologies digitals perquè siguin utilitzades en la presa de decisions. Contextualització de la competència: Aquesta competència es desplega a l’hora d’utilitzar les tecnologies digitals i/o les dades aportades per aquestes tecnologies per oferir avaluació formativa i sumativa als alumnes, efectuar una valoració diagnòstica de les necessitats de cadascun d’ells i adoptar mesures de reforç, suport o ampliació a partir de les dades analitzades.
C2. Disseny de nous sistemes per oferir retroacció, informar i orientar l’ensenyament i l’aprenentatge a partir de les dades obtingudes en els diferents processos d’avaluació
Participa en projectes de recerca sobre el paper de les tecnologies digitals en els processos d’informació, retroacció, orientació i presa de decisions a partir de les dades obtingudes en l’avaluació.
Proposta en construcció
Aquest projecte de recerca té com a objectiu comparar l’eficiència de la plataforma Moodle i de la plataforma esemtia en els processos d'informació, retroacció, orientació i presa de decisions a l'aprenentatge de les Matemàtiques a 1r de batxillerat. Mitjançant l'anàlisi de les dades obtingudes en l'avaluació dels estudiants, aquest estudi pretén explorar com aquestes plataformes poden millorar la gestió de l'aprenentatge i el rendiment acadèmic de l’alumnat.
He escollit aquestes dues plataformes perquè a totes dues ja faig servir la retroacció per informar l’alumnat i les seves famílies de l’avaluació de les seves tasques i proves: evidència 4.3.C2.1.
En concret aquesta recerca pretén:
Analitzar com Moodle i esemtia recopilen i proporcionen informació rellevant sobre el progrés de l’alumnat i el seu rendiment en tasques i activitats.
Investigar com aquesta informació és utilitzada per orientar i proporcionar retroacció personalitzada a l’alumnat.
Explorar com Moodle i esemtia influeixen en la presa de decisions del professorat i de l’alumnat sobre estratègies d'aprenentatge i reforç acadèmic.
Avaluar l'eficàcia i l'impacte d'aquestes plataformes en la millora del rendiment acadèmic de l’alumnat i en la seva capacitat per prendre decisions informades sobre el seu procés d'aprenentatge.
Proposar recomanacions i millores en la implementació de Moodle i esemtia per optimitzar la gestió de l'aprenentatge i la millora dels resultats acadèmics.
Reflexió personal
Crec que aquesta recerca pot proporcionar una millor comprensió del paper de Moodle i esemtia en els processos d'informació, retroacció, orientació i presa de decisions a l'educació. Amb una millor comprensió d'aquests processos, podem proposar recomanacions i millores per optimitzar l'ús d'aquestes plataformes i millorar els resultats acadèmics de l’alumnat.
ÀREA 5: EMPODERAMENT DE L'ALUMNAT
Entre els principis del sistema educatiu, recollits en l’article 1.b de la LLOI, modificat per la LOMLOE, hi ha el que disposa que l’educació ha d’actuar “com un element compensador de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials, amb especial atenció a les que es derivin de qualsevol tipus de discapacitat” i, en aquest sentit, les tecnologies digitals possibiliten l’accés a la informació, la comunicació i el coneixement, reduint o eliminant barreres físiques, sensorials o socioeconòmiques. En contrapunt, la bretxa digital, originada pel desigual accés als dispositius, a la xarxa i per la manca de competències digitals, comporta un risc per al dret a l’educació en igualtat de condicions de l’alumnat en situació de vulnerabilitat socioeducativa. Per tant, les competències digitals recollides en aquesta àrea han de permetre als docents actuar, en col•laboració amb els centres, les administracions i les famílies, per superar i compensar les desigualtats existents (per exemple, en l’accés a les tecnologies digitals o en la competència digital) i per garantir l’accessibilitat a tot l’alumnat atenent a les necessitats educatives personals. En aquesta mateixa línia, l’ús per part del professorat de les tecnologies digitals ha de contribuir a proporcionar atenció a les necessitats personals de l’alumnat oferint activitats d’aprenentatge adaptades al nivell de competència, interessos i necessitats de cada estudiant. Amb això es potencia un dels principals avantatges de les tecnologies digitals en l’educació: la seva capacitat per donar suport a estratègies pedagògiques centrades en l’alumnat, impulsar el seu compromís actiu en el procés d’aprenentatge i ajudar-lo a responsabilitzar-se’n. Amb la finalitat de fer realitat aquest empoderament de l’alumnat, s’ha d’entendre també que les competències dels docents en un ús adequat i inclusiu d’aquestes tecnologies impliquen el coneixement dels models pedagògics subjacents, la capacitat de configurar-les, utilitzar-les i avaluar-ne la idoneïtat per aconseguir els objectius d’aprenentatge tenint en compte consideracions ètiques i didàctiques. En aquest sentit, cal tenir present que una part de les tecnologies orientades a la personalització de l’aprenentatge deriven del tractament de dades i de l’aplicació de desenvolupaments d’intel•ligència artificial. Per tant, l’ús d’aquestes tecnologies està supeditat a l’autorització del responsable de protecció de dades personals, ja sigui l’administració educativa o els titulars del centre. A més, és essencial que els docents intervinguin de forma activa quan utilitzin aplicacions que es basin en processos de presa de decisions automatitzades i les supervisin, de manera que es protegeixin els drets de l’alumnat, i se superin els biaixos discriminatoris o prediccions algorítmiques que puguin limitar-ne el progrés potencial, alhora que promouen un aprenentatge creatiu i crític, alternatiu a un aprenentatge mecànic centrat en tasques estandarditzades. La utilització de l’anàlisi del rendiment com a base per desenvolupar els aprenentatges, en cas d’estar autoritzada, s’ha de fer des d’un punt de vista ètic, atenent a les necessàries garanties digitals de tots els estudiants i evitant l’acumulació i el processament de dades no necessàries. A més, les dades recollides han de ser pedagògicament rellevants i l’ús ha d’estar sempre orientat a procurar el benefici i la millora de l’aprenentatge de l’alumnat. La informació que es pot generar mitjançant la utilització de la tecnologia ha d’estar protegida i el seu accés controlat en funció dels perfils i les responsabilitats dels diferents professionals que intervenen en el disseny dels nous entorns d’aprenentatge.
Aquesta cinquena àrea de continguts digitals disposa de tot un conjunt de competències relacionades. Podeu accedir facilment a través del menú inferior:
5.1 Accessibilitat i inclusió
Competència: Experimentació de noves solucions d’accessibilitat i estratègies pedagògiques d’ús per garantir la inclusió de tot l’alumnat en un mateix procés didàctic. Descripció: Utilitzar les tecnologies digitals per facilitar l’aprenentatge de tot l’alumnat eliminant les barreres contextuals per a la presència, la participació i el progrés de l’alumnat. Garantir l’accessibilitat física, sensorial i cognitiva als recursos digitals. Adoptar mesures que promoguin l’equitat i permetin reduir o compensar la bretxa digital i l’impacte de les desigualtats socioculturals i econòmiques en l’aprenentatge. Contextualització de la competència: Aquesta competència permet de concretar les finalitats educatives en la pràctica d’aula. Sense un model docent que posi el focus en l’èxit educatiu de tot l’alumnat, no s’estarà desenvolupant plenament l’objectiu fonamental del sistema educatiu.
C2. Innovació de les pràctiques d’inclusió educativa mitjançant les tecnologies digitals
Fa recerca sobre l’impacte dels aspectes relatius a l’accessibilitat i la inclusió de les tecnologies digitals en la millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge i proposa noves estratègies pedagògiques.
Proposta en construcció
Aquesta és una proposta d’una activitat on l’alumnat, treballant en grups, ha d’investigar i analitzar com tecnologies digitals d’ús habitual en l’aprenentatge de les matemàtiques, com ara Geogebra, fulls de càlcul, calculadora Wiris, quaderns virtuals o That Quiz, poden millorar l'accessibilitat i la inclusió en l'aprenentatge de l'Estadística.
Cada grup ha de fer un estudi estadístic sobre una temàtica escollida per ells. En aquest estudi caldrà calcular i/o fer servir una sèrie de conceptes estadístics fixats prèviament pel professor. Al llarg de la realització d’aquest estudi estadístic l’alumnat estudiarà cadascuna d’aquestes eines cercant com facilitin, o no, la comprensió i l'aplicació dels conceptes estadístics.
Les tasques de l'activitat inclouran:
Utilitzar el Geogebra per generar les visualitzacions dinàmiques de dades i fer càlculs estadístics comparant la seva capacitat de càlcul estadístic amb la de la calculadora Wiris.
Organitzar i analitzar dades amb els fulls de càlcul.
Resoldre exercicis estadístics mitjançant l’ús de quaderns virtuals i de That Quiz. Aquests exercicis seran adaptatius centrant-se en la personalització de l'aprenentatge en funció de les necessitats de diferent tipologia d’alumnat.
Cada grup presentarà el seu estudi estadístic a la classe, destacant les dificultats d’accessibilitat i inclusió de l’aprenentatge trobades al fer servir cadascuna de les eines digitals utilitzades, al temps que fan propostes d’estratègies per millorar l'aprenentatge de l'estadística amb l'ús de tecnologies digitals.
Reflexió personal
L’Estadística és una branca de les Matemàtiques que per les seves múltiples aplicacions pot ser motivadora per l’alumnat de Secundària. Aquest fet unit a la facilitat d’ús que té l’alumnat d’eines digitals com el Geogebra i els fulls de càlcul em fan pensar que l’activitat proposada pot ser útil per fer una recerca sobre l’accessibilitat i la inclusió d’aquestes eines en l’aprenentatge de les Matemàtiques. Altre aspecte destacat d’aquest tipus de recerca és el paper central que correspon a l’alumnat, en fa l’estudi pràctic, analitza l’ús de les eines digitals i en fa propostes de millora.
Amb aquesta activitat, l’alumnat pot tenir l'oportunitat d'explorar de manera crítica com les tecnologies digitals poden ser una eina poderosa per millorar l'accessibilitat i la inclusió en l'aprenentatge de l'estadística, i proposar noves estratègies pedagògiques que promoguin un entorn d'aprenentatge més inclusiu i enriquidor en aquest àmbit específic de les matemàtiques.
El paper del professor en aquesta recerca ha de ser d’acompanyament de l’alumnat, recollint i sintetitzant les conclusions i propostes dels diferents grups.
5.2 Atenció a les diferències personals en l’aprenentatge
Competència: Recerca i innovació sobre l’ús de les tecnologies digitals per donar resposta a les necessitats personals de l’alumnat durant els processos d’ensenyamentaprenentatge Descripció: Utilitzar les tecnologies digitals per atendre les diferències de l’alumnat garantint-ne els drets digitals, de manera que tots puguin aconseguir els objectius d’aprenentatge. Contextualització de la competència: En termes generals, s’entén per “personalització dels aprenentatges” la interpretació proposada per l’Oficina Internacional d’Educació (OIE) de la UNESCO sobre aquest concepte en el document Aprendizaje Personalizado (2017), segons el qual “consisteix a prestar especial atenció als coneixements previs, les necessitats, les capacitats i les percepcions dels estudiants durant els processos d’ensenyament-aprenentatge”. Aquesta concepció implica un model educatiu centrat en l’alumnat, en el qual la intervenció docent té per objecte garantir que tots i cadascun dels estudiants aconsegueixin els objectius d’aprenentatge fixats. Aquest complex enfocament de la tasca docent requereix implementar un repertori ampli i diversificat d’estratègies que donin protagonisme actiu a l’alumnat i s’adaptin als seus interessos i necessitats per fer l’aprenentatge comprensible, assolible i pertinent. Aquest és el motiu pel qual aquesta àrea es denomina “Empoderament de l’alumnat” i incorpora les competències del professorat per emprar les tecnologies digitals de manera que tots els seus alumnes puguin accedir sense barreres als processos d’ensenyament-aprenentatge, rebin atenció individual a les seves necessitats i facin seu el desig d’aprendre.
C2. Recerca sobre l’ús de les tecnologies digitals per a l’atenció personalitzada de necessitats d’aprenentatge i la creació de nous models pedagògics o definició de noves funcionalitats
Fa recerca sobre l’impacte de diferents models d’atenció personalitzada mitjançant tecnologies digitals en l’aprenentatge de l’alumnat.
Sense evidència ni proposta.
5.3 Compromís actiu de l’alumnat amb el seu propi aprenentatge
Competència: Recerca i innovació sobre la integració de les tecnologies digitals en processos de transformació de les pràctiques pedagògiques amb la finalitat de millorar la motivació i elcompromís actiu de l’alumnat amb el seu aprenentatge Descripció: Integrar les tecnologies digitals en estratègies pedagògiques que promoguin el compromís actiu de l’alumnat amb una matèria, per convertir-lo en protagonista del seu propi aprenentatge, i incentivar el desenvolupament d’operacions cognitives complexes i de competències transversals, com el pensament crític o la creativitat. Contextualització de la competència: Aquesta competència docent es mostra en la capacitat per aconseguir que l’ús de les tecnologies digitals, tant per part del professorat com de l’alumnat, n’incentivi la motivació i el compromís amb el seu propi aprenentatge i el desenvolupament de les seves competències transversals, implicant-lo en la resolució de problemes en el seu entorn, en la recerca i comunicació amb diversos agents i connectant els aprenentatges acadèmics amb les experiències del món real. Es tracta, en definitiva, de desenvolupar en l’alumnat l’aprenentatge significatiu, actiu, autèntic, orientat a assolir objectius i metes. Per a això cal fer un ús creatiu i crític de les tecnologies digitals, tant per part dels docents a l’hora de motivar, presentar continguts o experiències d’aprenentatge, com per part de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge. L’ús de les tecnologies ha de defugir de l’estandardització de les propostes d’aprenentatge que pot ser present en l’acompliment d’altres funcions lligades a altres competències. Aquesta competència està intrínsecament associada a la nostre capacitat per desenvolupar propostes, problemes i situacions d’aprenentatge de caràcter obert i complex, que no tinguin una única solució a la qual es pugui arribar de forma mecànica, sinó que requereixin de l’alumnat l’ús d’estratègies de caràcter heurístic.
C2. Recerca, innovació i lideratge en el procés de transformació de les pràctiques pedagògiques digitals per millorar el compromís actiu de l’alumnat amb el seu propi aprenentatge
Fa recerca sobre la integració de les tecnologies digitals en les propostes didàctiques i el seu impacte en la motivació i el desenvolupament d’operacions cognitives complexes i competències transversals de l’alumnat.
Experiència
Es presenta una activitat fruit de la reflexió sobre la didàctica de les Matemàtiques. En concret s'estudia l'ús del programa Geogebra per tal facilitar a l'alumnat una estratègia heurística per assimilar conceptes de Trigonometria.
Aquesta és una situació d'aprenentatge de la matèria de Matemàtiques I, dins de la modalitat de Ciències i Tecnologia de 1r de batxillerat. L'objectiu final d'aquesta activitat és que l’alumnat trobi de manera autònoma les relacions existents entre les raons trigonomètriques de qualsevol angle i les dels angles del primer quadrant. Per assolir aquest objectiu, els estudiants han de respondre a una sèrie de qüestions que requereixen càlcul gràfic mitjançant el programa Geogebra. Aquesta activitat d'aprenentatge està integrada a la plataforma Moodle i exigeix, a més del treball matemàtic i amb Geogebra, el domini de les noves tecnologies per tal de completar amb èxit les dues tasques assignades.
Evidències
En aquest enllaç podeu observar:
una captura de pantalla del curs de Moodle on es pot veure les dues tasques relacionades,
dues captures de Geogebra on es treballa la primera tasca i
un enllaç al fitxer on està desenvolupada la segona tasca.
Reflexió personal
Des del meu punt de vista, fer recerca sobre la integració de les tecnologies digitals en les propostes didàctiques és fonamental per comprendre el seu impacte en:
· la motivació de l’alumnat,
· el desenvolupament del seu aprenentatge d'operacions cognitives complexes i
· l’adquisició de competències transversals.
Quan parlem de matemàtiques, un recurs com Geogebra esdevé una eina essencial. A través d'aquest programari, l’alumnat pot explorar de manera interactiva una gran quantitat dels conceptes matemàtics que formen part del currículum d’ESO i de batxillerat. En aquesta experiència es treballen conceptes de trigonometria de manera que l’ús de Geogebra permet l’alumnat visualitzar de forma dinàmica les relacions entre les raons trigonomètriques d'angles principals i arribar a deduir relacions generals. Això no només fa que els continguts siguin més accessibles i comprensibles, sinó que també fomenta la seva motivació per aprendre, ja que es converteix en una experiència més participativa i interessant. A més, l'ús de Geogebra promou el desenvolupament d'estratègies heurístiques de l’alumnat. En lloc de simplement aplicar fórmules memoritzades, se l’encoratja a explorar i descobrir patrons i relacions entre els diferents conceptes, fomentant així un pensament crític i analític. En conjunt, la integració de tecnologies com Geogebra en les propostes didàctiques no només millora la comprensió dels continguts matemàtics, sinó que també té un impacte positiu en la motivació de l’alumnat i en el desenvolupament de competències transversals com la resolució de problemes i el pensament crític. Aquesta aproximació pot resultar clau en la preparació de l’alumnat per afrontar els reptes del segle XXI.
ÀREA 6: DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA DIGITAL DELS ESTUDIANTS
Enfront de les competències d’aquest marc analitzades, en les quals es tractava de com el professorat havia d’utilitzar les tecnologies digitals per millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge, l’àrea 6 detalla les competències pedagògiques específiques que necessitem perquè l’alumnat adquireixi i desenvolupi la seva competència digital per exercir una ciutadania activa, responsable i crítica.
Aquesta sisena àrea de continguts digitals disposa de tot un conjunt de competències relacionades. Podeu accedir facilment a través del menú inferior:
6.1 Alfabetització mediàtica i en el tractament de la informació i de les dades
Competència: Recerca i innovació en el disseny d’estratègies pedagògiques per desenvolupar la competència digital de l’alumnat en alfabetització mediàtica i en el tractament de la informació i de les dades Descripció: Dissenyar, implementar i integrar, en els processos d’ensenyament-aprenentatge, propostes pedagògiques per desenvolupar i avaluar la competència digital de l’alumnat en alfabetització mediàtica i tractament de la informació i les dades. Contextualització de la competència: Aquesta competència es desplega en les situacions d’ensenyament i aprenentatge en les quals l’alumnat ha de desenvolupar la seva pròpia competència a l’hora de buscar, valorar, organitzar i interpretar la informació i les dades. Es tracta de capacitar-lo per actuar críticament davant la ingent quantitat d’informació a la qual pot accedir i per ser conscient dels biaixos que apareixen en utilitzar els motors de cerca i que les seves pròpies accions a internet i les seves preconcepcions limiten la quantitat i la qualitat de la informació i les dades rebudes. Requereix, per part del professorat, el desplegament simultani dels seus coneixements pedagògics i sobre les tecnologies digitals i la seva evolució aplicats a les operacions de tractament de dades i informació, incloent-hi la que es publica als mitjans de comunicació digitals. Com a docents hem de conèixer les estratègies pedagògiques que els permetin connectar amb les necessitats de l’alumnat a l’hora de buscar i gestionar la informació i presentar situacions d’aprenentatge significatives i rellevants en nivells de progressió de complexitat creixent i adequades a l’edat i el desenvolupament competencial del seu alumnat.
C2. Transformació de les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge per desenvolupar la competència digital de l’alumnat en alfabetització mediàtica i en tractament de la informació i de les dades mitjançant la recerca i el disseny de noves estratègies pedagògiques
Fa recerca sobre l’impacte de les estratègies didàctiques i pedagògiques i sobre les tecnologies i serveis digitals utilitzats habitualment en el desenvolupament de la competència de l’alumnat en l’alfabetització mediàtica i en el tractament de la informació i de les dades.
Proposta en construcció
La capacitat per gestionar la informació digital i analitzar dades és essencial en l'era de la informació. Aquesta recerca proposa un estudi per analitzar com l’alumnat tracta la informació digital i les dades als diferents treballs realitzats al llarg de l'ESO i el batxillerat: treballs de síntesi, memòries de petits projectes, el Projecte de Recerca de 4t d’ESO i el Treball de Recerca de batxillerat. L'objectiu és comprendre com es desenvolupa l’habilitat de l’alumnat en el tractament de la informació digital i com pot ser millorada.
Aquesta recerca pretén:
Crear una rúbrica amb una sèrie d’indicadors per tal de poder analitzar l’ús que en fa l’alumnat de la informació digital, per exemple, on la cerca, com la fa servir,...
Al llarg dels dos primers trimestres d’un curs escolar escollir dos treballs de diferents temàtiques a cada nivell, des de 1r d’ESO a 2n de batxillerat, per ser analitzats per l’equip docent amb la rúbrica creada a tal efecte.
Al 3r trimestre fer un recull de les dades de les rúbriques i fer-ne l’anàlisi.
Identificar factors que influeixen en el desenvolupament de les habilitats de tractament de la informació digital i anàlisi de dades de l’alumnat.
Reflexió personal
Per l’experiència acumulada en la tutorització de Treball de Recerca, crec que aquesta proposta ens farà veure que cal cercar noves estratègies didàctiques per tal d’aconseguir millorar les habilitats de l’alumnat en el tractament de la informació digital i l'anàlisi de dades, tant a l'ESO com al batxillerat. La millora d’aquesta habilitat servirà a l’alumnat no tan sols per a les qüestions acadèmiques sinó també per a saber discriminar la informació en qualsevol context digital, des de les cerques per internet a la informació de les xarxes socials.
6.2 Comunicació, col·laboració i ciutadania digital
Competència: Recerca i innovació en el disseny de noves estratègies pedagògiques per desenvolupar la competència de l’alumnat per comunicar-se, col•laborar i participar en entorns digitals. Descripció: Dissenyar, implementar i integrar, en els processos d’ensenyament-aprenentatge, propostes pedagògiques per desenvolupar i avaluar la competència digital de l’alumnat en la comunicació i la col•laboració, utilitzant tecnologies i respectant l’etiqueta digital, així com per construir una ciutadania i una identitat digital responsables. Contextualització de la competència: Aquesta competència es refereix a la nostra capacitat com a docents per a crear situacions d’ensenyament-aprenentatge en les quals l’alumnat desenvolupi les seves competències comunicatives, de col•laboració i participació ciutadana, tant en l’àmbit educatiu com en el social. S’espera igualment que com a docents hagim adquirit, per la seva banda, aquestes mateixes competències i les puguem modelitzar.
C2. Recerca i innovació sobre les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge orientades a desenvolupar la competència digital de l’alumnat en l’ús de les tecnologies de la comunicació i la col·laboració i en la construcció de la identitat digital i d’una ciutadania activa i responsable
Fa recerca sobre l’impacte de les estratègies didàctiques i pedagògiques per desenvolupar la competència digital per a la participació ciutadana, la comunicació, la col·laboració i la construcció d’una identitat digital responsable, sobre les tecnologies utilitzades habitualment per l’alumnat i sobre l’ús que se’n fa.
Experiència
Seguint el Pla d’Acció Tutorial (PAT) del nostre institut l’alumnat de 4t d‘ESO fa l’activitat "Anàlisi de la Identitat Digital a les Xarxes Socials". Aquesta activitat avalua quines tecnologies utilitza habitualment l’alumnat i com les utilitza. L'objectiu principal de l'activitat és estimular la reflexió sobre la presència en línia i la construcció de la identitat digital de l’alumnat, promoure una visió crítica i responsable de les seves accions a les xarxes socials. Mitjançant l'anàlisi de les seves pròpies xarxes socials i la identificació de pràctiques positives i negatives, l’alumnat participa, primer en petit grup i després en el grup-classe, per compartir les seves observacions i, si s’escau, en una discussió entre iguals. Aquesta compartició d’idees i la posterior discussió desemboca en un resum de les idees principals i en la recopilació de consells pràctics per millorar la presència en línia i mantenir una identitat digital responsable.
Evidència
En aquest enllaç podeu observar el guió de l'activitat de tutoria "Anàlisi de la Identitat Digital a les Xarxes Socials":
Reflexió personal
L'alumnat, mitjançant la realització d’aquesta activitat explora i entén millor el seu comportament en línia i la seva presentació a les xarxes socials. Gràcies a la revisió de les seves pròpies publicacions, interaccions i imatges en línia, l’alumnat identifica els aspectes positius i els negatius de la seva identitat digital. Els punts forts d’aquesta activitat és l’autoconeixement i la compartició d’aquest amb els seus iguals, mitjançant les discussions en grups. A més, aquestes converses poden portar-los a reflexionar sobre qüestions ètiques relacionades amb l'ús de les xarxes socials.
Podem afirmar que aquesta activitat promou una visió crítica i reflexiva sobre l'ús de la tecnologia digital i la construcció de la identitat en línia, fomentant la responsabilitat i l'ètica en la seva interacció en línia. En resum, l'objectiu és contribuir al creixement personal i social de l’alumnat en l'entorn digital actual.
A més recollint el producte final d’aquesta activitat de cada grup de 4t d’ESO, l’equip docent, o un petit subgrup d’ell, pot ampliar la recerca i, a partir d’ella crear altres propostes pedagògiques orientades a desenvolupar la competència de l’alumnat per comunicar-se, col·laborar i participar en entorns digitals.
6.3 Creació de continguts
Competència: Recerca aplicada i innovació en el desenvolupament de propostes didàctiques per estimular la creativitat en l’expressió d’idees i coneixements mitjançant l’elaboració de continguts digitals per part de l’alumnat Descripció: Dissenyar, implementar i integrar, en els processos d’ensenyament-aprenentatge, propostes pedagògiques per desenvolupar i avaluar la competència digital de l’alumnat en la creació i la reelaboració de continguts digitals, incloent-hi la programació i els continguts o les funcionalitats de les tecnologies emergents per crear-los o editar-los, i aplicar els drets d’autoria i de propietat intel•lectual. Contextualització de la competència: S’entén com a contingut digital qualsevol producció elaborada per mitjans digitals: text, imatges, vídeos, programes informàtics, activitats interactives, etc. El context d’aplicació és la creació de situacions d’ensenyament i aprenentatge en les quals l’alumnat hagi de crear i editar continguts digitals accessibles en diferents formats, amb diferents dispositius i eines o tecnologies, incloent-hi els editors de codi i l’ús de la intel•ligència artificial (correctors de text, traductors, tractament d’imatges, etc.), internet de les coses, realitat virtual i augmentada.
C2. Innovació de les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge per desenvolupar la competència digital de l’alumnat per crear continguts digitals
Fa recerca sobre l’impacte de les estratègies didàctiques i pedagògiques i sobre les tecnologies i els serveis utilitzats habitualment perquè l’alumnat creï continguts digitals.
Proposta en construcció
Geogebra és una eina tecnològica molt utilitzada actualment pel professorat per a la creació de continguts digitals en l'àmbit de les matemàtiques. Aquesta recerca té com a objectiu investigar l'eficàcia de les estratègies didàctiques i pedagògiques utilitzades en la implementació de Geogebra com a eina per a la creació de continguts digitals per part de l’alumnat.
Metodologia:
Disseny de la recerca: Avaluació qualitativa utilitzant mètodes de recollida de dades com ara entrevistes i anàlisi dels fitxers Geogebra creats.
Participants: Dos grups d’alumnes de 4t d’ESO que utilitzen Geogebra per a la creació de continguts digitals.
Procediment: Aquest estudi es realitzarà dins el Projecte de Recerca de 4t d’ESO, gestionat pel Grup d’Impuls a la Recerca (GIR).
L’alumnat participarà en sessions de formació inicial sobre l'ús de Geogebra i les estratègies per crear continguts digitals.
Abans d’iniciar la creació de materials caldrà que l’alumnat esculli un tema de matemàtiques prèviament conegut que serà l’objecte d’estudi del material que han de crear: geometria, funcions, trigonometria,...
Després, durant un període determinat, l’alumnat desenvoluparà materials utilitzant Geogebra, mentre que el professorat l’acompanya durant el procés.
Recollida de dades:
S’entrevistarà l’alumnat per avaluar la seva experiència amb l'ús de Geogebra i la seva percepció de les estratègies didàctiques utilitzades.
S'analitzarà la qualitat i utilitat dels materials creats, primer el professorat i després cada grup analitzarà els materials de l’altre grup.
Anàlisi de dades: A partir de l’anàlisi de les entrevistes s'identificaran patrons i temes emergents per comprendre millor l'impacte de les estratègies didàctiques en la creació de continguts digitals amb Geogebra.
Reflexió personal
L’eficiència del Geogebra en l’aprenentatge de les Matemàtiques a Secundària ens permet fer aquest salt d’exigència en el seu ús com a cercador de noves estratègies pedagògiques. Mitjançant la participació de l’alumnat en la creació de materials, esperem trobar una relació entre les estratègies didàctiques utilitzades i la qualitat d’aquests. A més, esperem identificar quines estratègies són més efectives per a fomentar la comprensió dels conceptes matemàtics i la competència digital de l’alumnat.
Els resultats d'aquesta recerca podrien tenir implicacions significatives en el disseny de programes d'ensenyament de matemàtiques que incorporen tecnologies com Geogebra. Podrien proporcionar orientació sobre les millors pràctiques pedagògiques per a la utilització d'eines digitals en l'aprenentatge de les matemàtiques, així com promoure una major integració de la tecnologia a l'aula per millorar l'ensenyament i l'aprenentatge.
6.4 Ús responsable i benestar digital
Competència: Recerca i innovació en el disseny d’estratègies pedagògiques per al desenvolupament de la competència de l’alumnat en l’ús de les tecnologies de manera segura, responsable, crítica i sostenible i per salvaguardar el seu propi benestar i el d’altres persones Descripció: Dissenyar, implementar i integrar, en els processos d’ensenyament-aprenentatge, propostes pedagògiques per desenvolupar i avaluar la competència digital de l’alumnat en l’ús segur, responsable, crític, saludable i sostenible de les tecnologies digitals. Contextualització de la competència: Aquesta competència es desplega a l’hora de conèixer, dissenyar i aplicar estratègies pedagògiques perquè l’alumnat desenvolupi un grau de competència que li permeti fer un ús segur i responsable de les tecnologies digitals. L’element comú de la competència que l’alumnat ha de desenvolupar és la protecció i la seguretat, però cal aplicar-ho en diferents àmbits: els dispositius, les dades personals i la privacitat, tant pròpia com aliena, la salut física i mental i el medi ambient i la societat.
C2. Recerca i innovació sobre les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge, de manera que s’adapti a la contínua evolució dels riscos i de les tecnologies dirigides al desenvolupament de la competència digital de l’alumnat en l’ús dels dispositius i serveis digitals de forma segura, responsable, crítica, saludable i sostenible
Fa recerca sobre l’impacte de les estratègies didàctiques i pedagògiques per sensibilitzar l’alumnat sobre els riscos i amenaces en l’ús de tecnologies, entorns i serveis digitals i recolzar-lo en la comprensió de les mesures de seguretat i en l’adopció d’hàbits i valors per protegir la seva privacitat, les seves dades personals i el seu benestar i el d’altres.
Experiència
El Pla d'Acció Tutorial (PAT) del nostre institut està format per mesures i estratègies dissenyades per oferir suport i orientació al nostre alumnat durant el seu procés d'aprenentatge i creixement personal. Aquest pla engloba una varietat d'activitats i recursos destinats a promoure el benestar de l’alumnat, estimular el seu desenvolupament personal i social, i facilitar la seva integració tant acadèmica com emocional dins de l'entorn escolar. Al PAT s'incorporen diverses xerrades i tallers promoguts pel Consell Comarcal i/o per l’ajuntament de Vilanova del Vallès. Entre aquests l’entitat Crític imparteix diferents tallers a tots els nivells d’ESO i batxillerat amb l'objectiu de millorar l'adquisició i el desenvolupament de la competència digital del nostre alumnat.
Un aspecte clau és la recopilació d'informació sobre l'eficàcia d'aquestes activitats mitjançant enquestes enviades al professorat després de les xerrades. Això permet avaluar l'impacte de les xerrades en l’alumnat i identificar àrees de millora, proporcionant una visió completa sobre com el professorat percep l'efectivitat de les xerrades en la sensibilització de l’alumnat sobre els riscos i amenaces digitals.
Evidències
En aquest enllaç podeu observar una captura de pantalla i un enllaç a l'enquesta que CRITIC ens passa a tot el professorat per registrar la nostra avaluació sobre els seus tallers:
Reflexió personal
En l'actual context tan digitalitzat, és essencial que l’alumnat aprengui a utilitzar les tecnologies de manera segura i responsable. Les activitats que permeten la reflexió sobre la gestió de la identitat en línia i les repercussions de les accions digitals són efectives en aquest sentit. És vital obtenir feedback de tots els implicats per comprendre com percep l’alumnat la tecnologia i els seus usos, perills i beneficis. Els qüestionaris digitals són una eina clau per recollir aquestes impressions i identificar punts forts i febles, permetent canvis i millores ràpides i sistematitzades. Aquest enfocament fomenta no només un ús responsable de la tecnologia, sinó també el benestar de l’alumnat i altres membres de la comunitat educativa. La recopilació d'informació sobre l'eficàcia d'aquestes activitats, a través d'enquestes enviades al professorat després de les xerrades, ajuda a avaluar l'impacte d’aquestes en l’alumnat i a identificar àrees de millora, proporcionant una visió completa sobre com el professorat percep l'efectivitat de les xerrades en la sensibilització de l’alumnat sobre els riscos i amenaces digitals.
6.5 Resolució de problemes
Competència: Recerca i innovació en el disseny d’estratègies pedagògiques per desenvolupar la competència de l’alumnat per comprendre el funcionament de les tecnologies i actuar com a consumidor proactiu en una societat digital Descripció: Dissenyar, implementar i integrar, en els processos d’ensenyament-aprenentatge, propostes pedagògiques per desenvolupar i avaluar la competència digital de l’alumnat en la utilització de les tecnologies digitals per resoldre problemes quotidians i sortir-se’n, com a consumidor proactiu, de manera creativa i crítica en un món digitalitzat. Contextualització de la competència: Aquesta competència té per objecte que el professorat promogui entre el seu alumnat la capacitat per sortir-se’n en el món digital i cobrir, gràcies a l’ús de les tecnologies, les necessitats que pugui tenir en qualsevol àmbit, des de les que són pròpies de la vida quotidiana fins a les que afecten el seu futur desenvolupament laboral o professional o a les que corresponen a la seva participació o intervenció en qualsevol projecte o iniciativa personal o col•lectiva. Això ho converteix, al seu torn, en consumidor i en productor d’informació i serveis digitals, la qual cosa s’ha anomenat “consumidor proactiu”, terme encunyat per Alvin Toffler en la dècada dels vuitanta i l’ús del qual es va generalitzar amb el web 2.0.
C2. Recerca i innovació sobre les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge aplicades en un món digitalitzat en evolució contínua i adreçades al desenvolupament de la competència digital de l’alumnat perquè s’hi desenvolupi fent un ús eficaç creatiu i crític de les tecnologies
Fa recerca sobre l’impacte de les estratègies didàctiques i pedagògiques en el desenvolupament de la competència digital de l’alumnat per donar resposta a les seves necessitats diàries i dur a terme projectes com a consumidor proactiu en una societat digital.
Sense evidència ni proposta.