Aquesta etapa ens portarà directament a conèixer Roma. La gran Roma. La Roma clàssica, sí. Però també la Roma del barroc.

Si alguna cosa buscaven els mestres del Renaixement era el classicisme de l’època antiga. Aquest classicisme podia resumir-se en una sola paraula: Roma. La civitas aeterna, la ciutat mil·lenària, la ciutat que va crear un imperi amb capacitat de dominar més de la meitat del món conegut. Roma, la gran Roma, el pragmatisme d’una ciutat que va dominar el món. Roma, la gran Roma, l’imperi somiat per Alexandre el Gran. Roma, la gran Roma, la llavor de la civilització occidental.

Si bé Roma, en el moment del seu màxim esplendor va tenir més d’un milió d’habitants, poc a poc, durant l’Edat Mitjana va quedar relegada a una petita ciutat de províncies. L’antic esplendor no es recuperaria fins el retorn dels papes de l’exili d’Avignon i sobretot, gràcies a l’empenta de papes com Juli II que van convertir Roma en la nova capital del Renaixement durant el segle XV. A partir de llavors i durant gairebé tres segles, Roma va esdevenir novament la capital del món.